Els poemes (i d'aquí, les cançons) que invoquen la nit demanant-li un son reparador són relativament freqüents. La foscor ens inquieta i, tant si estem desperts com si dormim, les preocupacions i les pors s'engrandeixen i ens aclaparen. Fins i tot un detall insignificant del dia, que gairebé ni recordem, pot transformar-se en un malson angoixant.
És d'això que parla Nocturne, una cançó que Benjamin Britten va compondre a partir d'un fragment de l'obra de teatre The dog beneath the skin de W. H. Auden i Stephen Isherwood. Escrita el maig de 1937, quan el compositor tenia vint-i-quatre anys, és la primera, cronològicament, de les cinc cançons del cicle On this island, op. 11; en l'ordre de la publicació, però, és la quarta.
El poema té tres o quatre estrofes, segons la font consultada. Veureu que aquí l'he presentat en quatre: tres de sis versos amb rima apariada i l'última, de cinc versos, en què només els dos primers formen un apariat. I us menciono aixó perquè l'estructura de la cançó està molt lligada a la del poema. Pel que fa al contingut, la primera estrofa ens presenta el que podria ser un globus terraqüi que es desdibuixa a les ordres de la nit. A partir d'aquí, les imatges ens parlen d'un món que en somnis es capgira, i la veu poètica, que fins aquell moment descrivia sense adreçar-se ni referir-se a ningú, demana a la nit que porti pau “al nostre amic”.
Us vull parlar de l'estructura de la cançó perquè Britten era un mestre en això de partir d'una idea aparentment senzilla per construir una cançó igualment “senzilla”. Però us diria que abans de continuar llegint escolteu la cançó (interpretada per Lynne Dawson i Malcolm Martineau). És preciosa, tranquil·la al començament, no tant al final; té alguna cosa d'hipnòtica, amb el piano que durant pràcticament tota la cançó només acompanya la veu amb acords (que, a l'inici, bé podrien evocar les campanades de la mitjanit).
Ara, si ja heu escoltat Nocturne amb atenció, fixem-nos en l'estructura musical, centrant-nos en la línia vocal. Per a cada apariat, Britten dibuixa una línia ascendent per al primer vers i una línia descendent per al segon. Però la segona té més notes que la primera, de manera que la veu puja, per dir-ho així, de manera directa, mentre que s'entreté més en el descens. I això és així durant les dues primeres estrofes, sis apariats que contribueixen a crear la sensació hipnòtica que us comentava.
La tercera estrofa comença igual, amb un vers ascendent, però també ho seran el segon, el tercer i el quart: ens han trencat el ritme per explicar-nos que el món està cap per avall. I llavors arriba la pregària: que el nostre amic tingui un son guaridor. I totes dues frases, una per cada vers, són descendents.
La quarta estrofa comença de manera molt diferent: els tres primers versos es canten sobre la mateixa nota: són els malsons que podrien amenaçar l'amic. I arribem als dos últims versos. El penúltim inicia una nova línia ascendent, però no s'atura al final de la linia, sinó que continua amb la primera part de l'últim vers; és una pujada més llarga, que acaba en notes més agudes que la resta, i destaca així un desig: “let him lie” [deixem-lo reposar]. En aquell moment, el piano incorpora la melodia a l'acompanyament, abans que la veu canti les últimes paraules per desitjar que l'amic es desperti dolçament.
Torneu a escoltar la cançó, fixant-vos en la successió de pujades i baixades, i com es reordenen. Fixeu-vos en la seva bellesa. I vigileu, també, perquè no us passi com a mi, que he perdut el compte de les vegades que he escoltat Nocturne aquests dies.
Now through night's caressing grip
Earth and all her ocans slip,
Capes of China slide away
From her fingers into day
And th'Americas incline
Coasts towards her shadow line.
Now the ragged vagrants creep
Into crooked holes to sleep:
Just and unjust, worst and best,
Change their places as they rest:
Awkward lovers like in fields
Where disdainful beauty yields:
While the splendid and the proud
Naked stand before the crowd
And the losing gambler gains
And the beggar entertains:
May sleep's healing power extend
Through these hours to our friend.
Unpursued by hostile force,
Traction engine, bull or horse
Or revolting succubus;
Calmly till the morning break
Let him lie, then gently wake.
Ara, a través de la presa acariciadora de la nit,
la Terra i tots els seus oceans llisquen,
els caps s'allunyen de la Xina
per entre els seus dits, cap al dia
i les Amèriques inclinen
les costes cap a la seva línia ombrívola.
Ara els vagabunds esparracats s'arrosseguen
cap a bruts forats per dormir:
el just i l'injust, el pitjor i el millor,
s'intercanvien el lloc quan reposen:
amants maldestres com en camps
on la bellesa cedeix desdenyosa:
Mentre els esplèndids i els arrogants
s'estan nus davant la multitud
i el jugador perdedor guanya
i entreté el captaire:
Que el poder guaridor del son s'extengui
durant aquestes hores sobre el nostre amic.
A recer de forces hostils,
de motors de tracció, braus o cavalls
o súcubes repugnants;
tranquil·lamient, fins que arribi el matí,
deixem-lo reposar i despertar dolçament.
Articles relacionats
L'hora grisa
Entre els moments del dia més valorats pels fotògrafs hi ha l'hora blava, que és, al vespre, el temps entre la posta del sol i la negra nit o, al matí, el temps entre trenc d'alba i la sortida del sol. És a dir, l'hora blava és un concepte artístic que es correspon temporalment amb el crepuscle. Aquests dos períodes són tan interessants per a la fotografia perquè la font de llum, el sol, és per sota de l'horitzó, però veiem el seu reflex a l'atmosfera, una llum difusa amb un color blau predominant que ho tenyeix tot. Si el fotògraf és a la natura, podrà treure partit dels colors ataronjats [...]
El dia m'ha cansat
El 3 de novembre de 2021 vaig començar una sèrie de cançons, “El Buch der Lieder i deu compositors”. La sèrie tenia un pròleg, l'article Buch der Lieder (I), en el qual us parlava d'aquesta col·lecció de poemes de Heinrich Heine, una de les més importants de la literatura alemanya i fonamental en la història del lied. Schubert i Schumann són els compositors que més relacionem [...]
He plorat en somnis
La interpretació dels somnis és una pràctica mil·lenària; els somnis sovint ens desconcerten i totes les cultures han tingut l'afany de donar-hi un significat. Sovint s'han interpretat com a missatges dels déus: ara que ve Nadal, recordem que Josep va ser alertat per Déu en un somni que havia d'agafar la família fugir per evitar la bogeria d'Herodes. Els missatges, però, poques vegades són [...]
