Fora als escars

Cabanes vermelles vora el llac. Gösta Nystroem

M'atreuen les cançons entorn del mar. Bàsicament, perquè el mar és part imprescindible dels meus paisatges. Mentre moltes persones gaudeixen, sobretot, de ser a la muntanya, en una versió moderna del waldeinsamkeit, a mi em trobareu amb molta més probabilitat contemplant el mar. A prop de casa, per sort. I quan viatjo, buscant altres mars sempre que puc.

El repertori en alemany, per raons geogràfiques òbvies, té poques al·lusions al mar –ara em ve al cap, per exemple, un lied de Brahms que m'encanta, Verzagen. A canvi, rius magnífics i impensables a casa nostra recorren les cançons i els paisatges. Al repertori en anglès, també per raons geogràfiques òbvies, hi trobem cançons precioses com les Sea pictures d'Edward Elgar, o les molt menys conegudes de Hamilton Harty, com ara Sea Wrack. I aquesta setmana ampliarem el repertori marítim acostant-nos a Suècia.

Fa uns mesos, gràcies a Matilda Sterby i Matti Hirvonen, que n'interpretaran una selecció al concert inaugural de la Schubertíada, vaig descobrir el cicle Sånger vid havet [Cançons vora el mar] de Gösta Nystroem, un compositor del qual coneixia el nom i poca cosa més. I vaig pensar que havia de compartir la troballa tan interessant amb vosaltres.

Tots els articles que repassen la vida de Nystroem, amb brevetat o més extensament, destaquen la seva passió pel mar. Podem pensar que l'afició la compartia amb bona part dels suecs, però sembla que, en el seu cas, anava més enllà. Tant com per acompanyar Knud Rasmussen i Roald Amunsen en una expedició per l'Oceà Àrtic el 1916 (llavors tenia vint-i-sis anys) o com per fer l'a volta a l'Àfrica en vaixell el 1928.

No cal ni dir que tots dos viatges van influir fortament en la seva obra musical, però hauríem d'afegir que va influir també en la seva obra pictòrica. Nystroem s'havia criat en una família on la música era molt present, el pare era professor d'orgue i compositor aficionat, i el nen Gösta tocava l'orgue de l'església als dotze anys. Però també li interessava la pintura i durant molts anys va estar dubtant entre totes dues arts per dedicar-s'hi professionalment; Nystroem és considerat una figura representativa de la primera generació de compositors moderns a Suècia –els que s'allunyen del tardoromanticisme i comencen a compondre entorn de la Gran Guerra–, però també se'l valora com un dels primers pintors cubistes, i les seves pintures poden contemplar-se tant al Museu d'Art de Göteborg com al Museu Nacional de Suècia a Estocolm.

La formació musical del nostre compositor-pintor va començar a Estocolm; després va estudiar a Copenhagen i va fer una curta estada a Alemanya, fins que alguns amics el van convèncer que, en aquells moments, el centre del món era a París. I hi va anar, i s'hi va estar dotze anys. A cada referència que llegia per preparar aquest article trobava aquesta dada i em demanava com era possible; no dubto dels encants de París, ni de l'energia que irradiava el 1920, però no té mar. Fins que vaig trobar la resposta al misteri: Nystroem tenia un apartament a prop del Sena, sí, però, segons paraules seves, el 75 % del temps se'l va passar navegant per la Mediterrània o instal·lat a la Bretanya.

Va tornar a Suècia el 1932 i es va instal·lar a la regió de Bohuslän –al nord de Göteborg i tocant a Noruega–, que comprèn un arxipèlag format per més de tres mil illes i cinc mil illots (si sou aficionats a la novel·la policíaca, potser us serà familiar aquest nom, i el d'una de les seves localitats, Fjällbacka).

El cicle que us mencionava al començament, Cançons vora el mar, el va compondre el 1942; són cinc cançons que parteixen de poemes de quatre poetes diferents. Us proposo que n'escoltem la primera, Ute i skären [Fora als escars] amb poema d'Ebba Lindqvist; tots dos compartien l'amor pel mar i Nystroem tornaria als seus poemes per posar-hi música en altres obres. La cançó comença amb un aire impressionista, el piano sembla que evoqui l'espurneig del sol sobre el mar; els baixos de la mà esquerra, però, són foscos, com si tinguessin algun significat ocult. La cançó s'enfosqueix encara més a la segona estrofa, i després d'aquests tres versos tornem a sentir, per tancar la cançó, els dos primers. El cert és que cada vegada que l'escolto penso que hi ha algun aspecte amenaçador que se m'escapa: potser el desig és impossible de complir, o potser és perillós perquè la mar ho és. O potser són les barques varades als escars, les que parlen en primera persona, enyorades del mar...

Aquesta sensació d'estar vivint un misteri, alguna cosa que ve d'antic, alguna cosa que no ens expliquen, l'he tingut altres vegades. I, tot que i no arribi a treure'n l'entrellat, solen ser cançons que també tenen alguna cosa d'hipnòtica, i que m'encanten. Espero que gaudiu també d'Ute i skären, que escoltarem interpretada per Birgit Finnilä i Geoffrey Parsons.

Ute i skären