M'agrada molt el poema de Heinrich Heine que comença amb el vers “Ein Fichtenbaum steht einsam”; són només dues estrofes de quatre versos que suggereixen moltes interpretacions. En vam parlar amb cert detall aquí, quan vam escoltar-ne la versió d'Edvard Grieg, i l'estiu passat vam escoltar-ne la versió de Rimsky-Korsakov. Aquest estiu hi tornem amb Liszt, que va escriure una cançó a partir d'aquest poema entorn del 1845; com va fer amb tantes cançons d'aquesta època, la va reescriure uns deu anys més tard.
Aquestes revisions les feia sovint per “alleugerir” les cançons, per simplificar-les, perquè, a parer seu, les primeres versions eren excessives (“massa notes”, com diu Josep II a Amadeus). En el cas d'Ein Fichtenbaum steht einsam, la primera versió ja era sòbria –sorprenentment sòbria, per al Liszt de l'època–, així que potser la necessitat de reescriure-la no venia necessàriament d'aquí. De vegades, el compositor revisava una cançó i, en acabat, la partitura no tenia res a veure amb l'original, però no és el cas tampoc de la segona versió d'aquest Fichtenbaum, perquè aquí Liszt reelabora els materials per fer una cançó que lliguem de seguida amb la primera. És un cas especial i preciós, perquè totes dues cançons ho són.
I com que totes dues m'agraden tant, i són curtes, i aquest article també ho és, he pensat en compartir-les totes dues. La primera, S. 309a l'escoltarem interpretada per Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch, mentre que la segona, S. 309b, serà l'enregistrament de Hermann Prey i Alexis Weissenberg.
Espero que les gaudiu!
Ein Fichtenbaum steht einsam
Im Norden auf kahler Höh’.
Ihn schläfert; mit weißer Decke
Umhüllen ihn Eis und Schnee.
Er träumt von einer Palme,
Die, fern im Morgenland,
Einsam und schweigend trauert
Auf brennender Felsenwand.
Un avet està solitari
al nord, en un cim pelat;
somnolent, en una blanca flassada,
envoltat de gel i neu.
Somia en una palmera
que, lluny, en terres d’orient,
està sola, silenciosa i trista
damunt una ardent paret de roca.
(traducció de Salvador Pila)
