Si una cosa bona tenen els títols dels capítols de Die wundersame Liebesgeschichte der schönen Magelone und des Grafen Peter von Provence [La fantàstica història d’amor de la bella Magalona i el comte Pere de Provença] de Ludwig Tieck és que són explícits. Així, el capítol 9 es diu “De com Magalona fugí amb el seu cavaller” i explica exactament això: com Magalona, filla del rei de Nàpols, fuig de casa per evitar un matrimoni que li imposa el seu pare; anirà amb el comte Pere fins a casa seva a Provença i allà es casaran. Després de viatjar tota la nit i part del matí de l'endemà, s'aturen a descansar i la princesa es queda adormida. El capítol acaba amb una cançó que li canta Pere, que comença amb les paraules Ruhe, Süßliebchen [Descansa, dolça estimada].
Fa un temps vam escoltar Ruhe, Süßliebchen, la cançó que Johannes Brahms va escriure a partir d'aquest poema, la vuitena del seu cicle Die schöne Magelone, i avui n'escoltarem una pràcticament desconeguda, la de Fanny Hensel. La compositora la va titular Schlaflied, que podríem traduir per “Cançó de bressol”, però, com que estem entre adults, potser seria més adequat dir-ne “Cançó per dormir”.
Schlaflied té el número de catàleg HU 58 i va ser composta el desembre de 1822; llavors Fanny tenia disset anys i encara era soltera; és a dir, el seu cognom encara era Mendelssohn. La cançó va ser una de tantes que va quedar inèdita en vida seva i diria que no fa gaires anys que s'ha publicat i enregistrat. De les tres estrofes que té el poema, dues són musicalment idèntiques i la tercera és una variació de les anteriors; si ens fixem en les indicacions de tempo, sembla que són més animades del que esperaríem, en principi, d'una cançó de bressol: andante grazioso les dues primeres i allegro l'última.
Com bé sabem, aquestes indicacions solen ser relatives i sempre és interessant escoltar diverses interpretacions de les cançons per veure cap a on s'inclinen els intèrprets. En aquest cas, però, ho tenim complicat; l'únic enregistrament comercial que conec és el que comparteixo amb vosaltres, el de Harry Baechtel i Chuck Dillard. Us enllaço també aquí un enregistrament més lent disponible a YouTube, al canal de l'editora Henle, que és qui va editar la partitura; en aquest cas les intèrprets són Claire Elisabeth Craig i Katharina Königsfeld. Espero que en una versió o una altra, o en totes dues, gaudiu d'aquesta cançó tan bonica.
Ruhe, Süßliebchen, im Schatten
Der grünen, dämmernden Nacht:
Es säuselt das Gras auf den Matten,
Es fächelt und kühlt dich der Schatten
Und treue Liebe wacht.
Schlafe, schlaf ein,
Leiser rauscht der Hain,
Ewig bin ich dein.
Schweigt, ihr versteckten Gesänge,
Und stört nicht die süßeste Ruh’!
Es lauschet der Vögel Gedränge,
Es ruhen die lauten Gesänge,
Schließ, Liebchen, dein Auge zu.
Schlafe, schlaf ein,
Im dämmernden Schein,
Ich will dein Wächter sein.
Murmelt fort, ihr Melodien,
Rausche nur, du stiller Bach.
Schöne Liebesphantasien
Sprechen in den Melodien,
Zarte Träume schwimmen nach.
Durch den flüsternden Hain
Schwärmen goldne Bienelein
Und summen zum Schlummer dich ein.
Descansa, dolça estimada, a l'ombra
de la nit verda i fosca:
mormola l'herba a la prada,
l'ombra et venta i et refresca
i l'amor fidel et vetlla.
Dorm, dorm,
Suaument murmura el prat,
seré teu per sempre.
Calleu, cants amagats,
i no destorbeu la calma més dolça!
Se sent la piuladissa dels ocells,
es calmen els cants cridaners,
tanca, estimada, els ulls.
Dorm, dorm,
en la llum esmorteïda,
vull ser el teu guardià.
Continua mussitant la teva melodia,
xiuxiueja, rierol silenciós.
Belles fantasies d'amor
parlen a les melodies,
tendres somnis hi neden.
A través del bosc que mormola
volen les petites abelles daurades
i brunzegen per fer-te dormir.
