El 12 de desembre de 1826 Franz Schubert va compondre els que serien els últims lieder d'aquell any. Tots tres partien de poemes d'Ernst Schulze, del seu Poetisches Tagebuch [Dietari poètic].
Un d'ells era Der liebliche Stern [L'estrella encisadora], que en el diari de Schulze porta data del 28 d'abril de 1814. És un nocturn que ens situa en el mar, i la veu poètica és la d'un mariner que s'adreça als estels; n'hi troba a faltar un, l'estel encisador del títol, que una vegada va ser-hi, però ara és inaccessible. La pena de no poder-s'hi acostar fa que el mariner vulgui arribar-hi per un altre camí, i desitja que el vent faci sotsobrar la barca. L'acompanyament del piano dibuixa durant tota la cançó la titil·lació de les estrelles, sempre alegres i indiferents als sentiments de la veu poètica, mentre que la línia vocal s'hi adreça alternant dues estrofes i repetint alguns versos aquí i allà per emfatitzar els seus sentiments.
Der liebliche Stern és una d'aquelles cançons tan boniques que poden passar desapercebudes en una primera audició; per això us recomano especialment que l'escolteu si és que dissabte sereu al recital de Matthias Goerne a la Canònica, perquè l'ha inclosa en el seu programa.
Aquesta és l'última entrada dedicada a la Schubertíada, escrita, com totes, en una esgarrapada. La setmana vinent, ja us ho podeu imaginar, em tindreu per aquí amb ressaca, amb el cap ple de música. De moment, però, us deixo amb Der liebliche Stern interpretat per Matthias Goerne i Alexander Schmalcz; després de la cançó trobareu el repàs dels últims lieder que escoltarem a Vilabertran.
Ihr Sternlein, still in der Höhe,
Ihr Sternlein, spielend im Meer,
Wenn ich von ferne daher
So freundlich euch leuchten sehe,
So wird mir von Wohl und Wehe
Der Busen so bang und so schwer.
Es zittert von Frühlingswinden
Der Himmel im flüssigen Grün;
Manch Sternlein sah ich entblühn,
Manch Sternlein sah ich entschwinden;
Doch kann ich das schönste nicht finden,
Das früher dem Liebenden schien.
Nicht kann ich zum Himmel mich schwingen,
Zu suchen den freundlichen Stern;
Stets hält ihn die Wolke mir fern!
Tief unten da möcht' es gelingen,
Das friedliche Ziel zu erringen!
Tief unten da ruht' ich so gern!
Was wiegt ihr im laulichen Spiele,
Ihr Lüftchen, den wogenden Kahn?
O treibt ihn auf rauhere Bahn
Hernieder in's Wogengewühle!
Laßt tief in der wallenden Kühle
Dem lieblichen Sterne mich nahn!
Estrelletes, callades en les altures,
estrelletes, que jugueu en el mar,
quan us veig des de tan lluny,
brillant tan amistoses,
el pit se’m fa pesat i inquiet,
amb tanta felicitat i tanta pena.
Tremola el cel sobre els verds corrents
amb els vents de la primavera,
i algunes estrelles he vist néixer
i d’altres desaparèixer;
però no he pogut trobar la més bella,
la que abans brillava per als enamorats.
No em puc enfilar fins al cel
per cercar l’amable estrella,
els núvols la mantenen sempre lluny de mi.
Molt al fons aconseguiré potser
arribar a la meva tranquil·la meta,
molt al fons, allà descansaré de gust!
Per què amb jocs enjogassats,
vents, bressoleu la dèbil barca?
Oh, feu-la baixar, en escabroses carreres,
fins als remolins de les onades,
feu que en el fons de les aigües gelades
m’acosti a l’encisadora estrella!
(traducció de Manuel Capdevila)
Dissabte 29 d'agost: Matthias Goerne & Markus Hinterhäuser
Dels lieder que s'interpretaran en aquest recital, tots de Franz Schubert, els hem escoltat aquí tots excepte An eine Quelle i Wie Ulfru fischt, si la memòria no em falla, així que trieu i remeneu.
Diumenge 30 d'agost: Quartet Casals & Juliane Banse
Si no vaig errada, serà la primera vegada que el Quartet Casals col·laborarà amb un cantant. Juliane Banse i el Quartet interpretaran conjuntament l'Opus 107 de Robert Schumann –arranjat per a soprano i quartet per Aribert Reimann– del qual n'hem escoltat dues cançons (la segona de les quals, Abendlied, és al meu parer una de les cançons més precioses del compositor).
