La temporada està a punt d'acabar i fa uns dies repassava les notes a la meva llibreta, per veure si hi havia res que encara en pogués parlar o que pogués passar a la llibreta de la pròxima temporada. I vaig trobar-hi un apunt que feia referència a la Schubertíada de l'any passat. Potser recordareu que a la primera entrada del mes de setembre us comentava que els artistes havien estat especialment oportuns amb les propines, i unes setmanes després vaig parlar-ne d'una, Abschied von der [...[.

Franz Schubert va escriure un bon grapat de cançons per a diverses veus i piano, però, si no vaig errada, de duets per a veu femenina i masculina només en va escriure dos. Un el vam escoltar fa uns anys, dins de la sèrie dedicada a les Cançons de Wilhelm Meister. Es tracta de Nur wer die Sehnsucht kennt, una cançó que la majoria de compositors adjudiquen a Mignon, però que a la novel·la de Goethe és en realitat un duo de Mignon i l'arpista. L'altre, Licht und Liebe, l'escoltarem avui.

A mitjan febrer de 1877 Johannes Brahms va rebre mitjançant l'amic i editor Karl Simrock la bona notícia que Clara i Julius Stockhausen havien tingut un nen (el tercer, o el cinquè, segons les fonts). Pocs dies després li escrivia el mateix Julius per dir-li que al nen li havien posat Johannes i per demanar-li si voldria ser-ne el padrí. Brahms va acceptar encantat; es delia per les criatures i amb Stockhausen eren bons amics de feia molts anys. Va declinar, però, assistir al bateig, previst pel 2 d'abril [...]

Si parlem dels lieder de Heine, és a dir, dels lieder compostos amb poemes de Heine, ens ve immediatament al cap el nom de dos compositors: Schubert i Schumann. Schubert, que només va deixar una petita i magnífica mostra de sis lieder amb poemes de Heine abans de morir, i Schumann, que dotze anys després en componia una quarantena, entre ells dos cicles tan importants com Dichterliebe i el Liederkreis, op. 24.

El cas de Joseph Marx, nascut a Graz (Àustria) el 1882, va ser similar al de tants joves de la seva època, d'èpoques posteriors i, si m'apureu, de la nostra: malgrat que des de petit era evident que estava ben dotat per a la música i amb els anys s'havia confirmat que era un excel·lent pianista i que volia dedicar-s'hi, el seu pare va voler que estudies alguna cosa seriosa i va haver de matricular-se de Dret. Com passava llavors i ara, el jove va ronsejar per les aules fins que va abandonar la carrera per [...]