Goethe, Johann Wolfgang

 

 

A l'entrada anterior tot just començàvem el tercer llibre d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Si recordeu, el primer transcorre a la ciutat natal de Wilhelm i ens parla de la seva relació amb Marianne; al segon Wilhelm fa un viatge de negocis i arriba a una petita ciutat on coneix Mignon, l'arpista i la colla de gent del teatre; al tercer tornem a canviar d'escenari i s'afegeixen nous personatges a la trama.

 

- Saps el país?
- Deu ser Itàlia, oi? -contestà Wilhelm-; d'on l'has treta, aquesta cançó?
- Itàlia! -digué afirmativament Mignon-; si vas a Itàlia, pren-me amb tu, hi tinc fred jo, aquí.
- Ja hi has estat tu, allí, benvolguda criatura?, preguntà Wilhelm. Però Mignon restà en silenci i ja no hi hagué manera de fer-li dir res més.

 

El 5 de febrer de 2012 vaig publicar la primera entrada d'aquest blog, Un blog de què?. Dos anys després, Liederabend continua a la blogosfera; aquesta setmana celebrem el nostre aniversari i trobo que és un bon moment, en primer lloc, pels agraïments.

 

Cinquena entrega de la sèrie sobre les cançons a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe; si voleu recuperar les anteriors, aquí les teniu.

A l'entrada anterior de la sèrie érem al capítol 13 del llibre segon, quan Wilhelm és al replà de la cambra de l'arpista i el sent cantar Wer nie sein Brot mit Tränen aß; hi entra i li demana al vell que continuï cantant. El narrador ens explica com s'estableix un curiós diàleg en el qual Wilhelm pregunta i l'arpista respon amb cançons.

 

Quarta entrega de la sèrie d'entrades sobre les cançons de Wilhelm Meister, és a dir, les cançons compostes a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister; si us heu perdut les anteriors i us voleu posar al dia, estireu d'aquest fil!

 

Dimarts vinent, 19 de novembre, és l'aniversari de la mort de Franz Schubert, el rei d'aquesta casa. Si ara fa un any us donava cinc motius per estimar-lo, avui us en vull donar un més, un lied que he estat reservant durant mesos per a aquesta ocasió. Dir que està entre els meus preferits no és gaire dir, tinc dotzenes de lieder preferits de Schubert; el vaig triar perquè hi ha una paraula que em ve al cap sempre que l'escolto: elegància. Tampoc no és gaire dir, perquè la música de Schubert no es caracteritza precisament per la seva vulgaritat, però en aquest cas és una elegància... arriscada.

 

Continuem amb la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister. A l'entrada anterior havíem deixat Wilhelm en viatge de negocis després de la seva ruptura amb Mariane i amb el teatre, tot just quan s'atura a una petita ciutat per descansar uns dies. Allà coneixerà alguns dels personatges que l'acompanyaran al llarg de tota la novel·la i es retrobarà amb antics coneguts.

 

La setmana passada començàvem a parlar de les cançons de Wilhelm Meister i la novel·la que les conté, Wilhelm Meisters Lehrjahre (Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister). Com us avançava llavors, aquesta setmana uns explicaré algunes coses sobre Wilhelm que ens vindrà bé saber abans de començar amb la primera cançó. Si esteu pensant a llegir la novel·la millor passeu directament a escoltar el lied; si continueu llegint, espero que haguéu esmorçat bé. Preparats?

 

 

En uns hipotètics premis com ara els Oscars però dedicats a la cançó (com s'haurien de dir? Schuberts? I l'estatueta seria una branca de til·ler?), Johann Wolfgang von Goethe seria un clar aspirant a dues de les categories: premi al poeta amb més poemes musicats i premi al poema amb més versions. En aquest blog, de les noranta entrades que portem fins ara, dotze estan dedicades a cançons amb poemes seus; només li podria fer ombra Rückert, i això perquè és una debilitat meva, no perquè objectivament sigui ni molt menys comparable.

 

El Carles Mitjà ha tingut la gentilesa de nominar-me al seu blog amb el Versatile Blog Award, una de les iniciatives que busca difondre blogs a partir de les preferències dels bloguers. Si s'accepta la nominació, s'han de seguir les següents normes...

 

Ahir 22 de maig era festa grossa en el món musical, el 200 aniversari del naixement de Richard Wagner. Avui ens afegim a l'homenatge; no tant per la seva rellevància com a compositor de lieder, que és escassa, ni per la seva enorme importància a la història de l'òpera, que no puntua en aquest blog, sinó per motius purament personals: Wagner és imprescindible a la meva vida musical.

 

Aquesta setmana a Liederabend celebrem un aniversari, el nostre: el dia 2 es complia un any des de la publicació de la primera entrada. Gràcies a tots per ser-hi durant aquest temps!

Pels aficionats a les dades, han estat 56 entrades i 61 cançons. Ens han visitat 31 compositors, 43 poetes, 43 cantants i 37 pianistes. La distribució de cançons no ha estat precisament regular, la major part dels compositors només en tenen una ("com és possible que en Tal només tingui una cançó!") i Schubert, també conegut com el rei de la casa, en té quinze.

 

Me gustaría proponeros el juego de comparar dos canciones compuestas sobre el mismo poema: Der Erlkönig (“El rey elfo” en traducción aproximada), escrito por Johann Wolfgang von Goethe en 1782. La balada narra, de manera harto ambigua, la muerte de un niño ¿a manos? de un maligno espíritu que habita en el bosque. Las versiones de Franz Schubert de 1815 y de Carl Löwe de 1818, interpretadas ambas por el barítono Gerald Finley y el pianista Julius Drake, tienen algunos aspectos comunes y otros suficientemente dispares como para que sea un interesante ejercicio analizarlas en paralelo. ¿Queréis pasar un poco de miedo?

 

Entrada extraordinària per celebrar que Liederabend ha rebut el premi Liebster Blog, que és aquest premi que circula per la xarxa de blog en blog i que: "...està pensat per estimular i promocionar els llocs d’Internet que no superin els 200 seguidors però per la seva essència i contingut val la pena donar-los a conèixer a un ampli sector de la xarxa"