Liederabend - Raucheisen, Michael

Qui és, aquest foraster?

Cançó de la setmana: Gefrorne Tränen (F. Schubert) - P. Anders, M. Raucheisen

Leaving Home | Joseph Mallord William Turner

Us heu demanat mai qui és el wanderer de Winterreise? D'on surt? Segurament ara mateix penseu que no té gens d'importància, qui sigui, i teniu raó; són cabòries. Però us ho heu demanat mai, qui és aquest foraster? Les poques coses concretes que sabem ens les diu ell mateix a les dues primeres cançons, Gute Nacht i Die Wetterfahne. Ens diu que és un foraster que va [...]

Com Schubert compon, així vull pintar jo

Cancó de la setmana: Das Geheimnis (F. Schubert) - P. Anders, M. Rauchausen

Moritz von Schwind va arribar a Munic el 1828 per estudiar amb Peter von Cornelius, professor de la Reial Acadèmia de Belles Arts (dues dècades més tard, Schwind també n'esdevindria professor). Munic era en aquell moment una ciutat molt més estimulant per als artistes que Viena, on Schwind havia nascut i viscut fins llavors; el rei Lluís I de Baviera era un amant de les arts (fundador de la Gliptoteca i de la Neue Pinakothek, per exemple) i no hi faltaven oportunitats per a joves pintors.

Temps de roses

Cançó de la setmana: Zur Rosenzeit (E. Grieg) - W. Domgraf-Fassbaender, M. Raucheisen

Avui és Sant Jordi! I dimarts; he avançat un dia la publicació de l'entrada setmanal per no fer tard amb la rosa musical. De moment, cada any ens la porta un compositor diferent i enguany continuem amb els compositors nòrdics, després de Sibelius i el preciós Svarta Rosor de l'any passat. Hem convidat Edvard Grieg, que ens visita amb una de les seves cançons més conegudes, Zur Rosenzeit,amb poema de Johann Wolfgang von Goethe.

Cançons que et parlen de la meva pena

Cançó de la setmana: Auf dem Hügel sitz ich spähend (L. van Beethoven) - P. Anders, M. Raucheisen

Jeune homme nu assis au bord de la mer - Hippolyte Flandrin

Fa no gaire se celebrava el bicentenari de Gretchen am Spinnrade, considerat el primer lied romàntic; Schubert el va compondre el 19 d'octubre de 1814 i aquesta data ha quedat simbòlicament com la de neixement del gènere. Un any i mig després, l'abril de 1816, Beethoven acabava el que es considera el primer cicle de lied rellevant, An die ferne Geliebte. Els lieder de Beethoven, com els de Haydn i Mozart, se solen considerar clàssics i així ens trobem que una obra important d'un gènere romàntic és clàssica. No crec que ens haguem d'amoïnar gaire per aquesta aparent contradicció, els moviments culturals no entenen de calendaris, les seves fronteres es desdibuixen i els artistes fronterers van i vénen entre estils. Si ho comento és perquè algun cop he notat que el nom de Beethoven associat al lied fa mandra, com si no ser clarament romàntic li tragués mèrit o bellesa [...]

Serenates i cireres

Cançó de la setmana: Ständchen (F. Schubert) - P. Anders, M. Raucheisen

Recordeu les cireres? Fa dues setmanes escoltàvem Ständchen d'Strauss i avui n'escoltarem una cirera, Ständchen de Schubert; si en altres ocasions una cançó em porta a una altra pel que tenen en comú, aquest cop us vull cridar l'atenció sobre el que les diferencia: totes dues són serenates, però l'ànim dels dos enamorats és tan diferent!

El nostre lied d'avui és tan conegut que fins i tot els menys aficionats entre vosaltres, benvolguts lectors, l'haureu escoltat algun cop. Tan conegut que sovint oblidem que Schubert té una altra serenata, Ständchen, D889, a partir d'un text de Shakespeare que és un lied encantador. Però bé, això serà un altre dia, avui parlem [...]

Wonnevoll

Cançó de la setmana: Wie bist du, meine Königin (J. Brahms) - G. Hüsch, M. Raucheisen

La primera cançó de Brahms que vam escoltar al blog va ser Nicht mehr zu dir zu gehen. Com vaig comentar llavors és una cançó commovedora com poques, Brahms en la seva versió més trista. L'esmento ara perquè us proposo d'escoltar un altre lied del mateix recull amb un esperit ben diferent; si la majoria dels Neun Lieder und Gesänge, Op. 32 (Nou cançons i cants) ens parlen d'amants separats, l'últim lied, Wie bist du, meine Königin (Reina meva, com n'ets, de deliciosa), es una cançó més lluminosa.