Epheu es la tercera de las cuatro canciones que componen Mädchenblumen, ciclo que fue compuesto por el alemán Richard Strauss (1864-1949), y que pertenece al Op.22 de su obra. Mädchenblumen data de 1886 y está basado en los textos de Felix Dahn (1834-1912), quien fue un poeta, historiador y jurista alemán.
(Article de Michel Reynoso, alumne del Màster en Lied de l'ESMUC)
Sumar esforços – LIFE Victoria ’18
A l'ombra de la primavera
Quan Friedrich Klopstock diu al seu poema Das Rosenband "la meva vida quedà lligada a la seva amb aquesta mirada" i "la seva vida quedà lligada a la meva amb aquesta mirada" ("mein Leben hing mit diesem Blick' an ihrem Leben" i "ihr Leben hing mit diesem Blick' an meinen Leben") no diu res que no es diguessin ell i la seva promesa, Margareta Moller, a les seves cartes. Si la tendresa i la delicadesa dels poemes de Klopstock es corresponia, com sembla, amb la realitat, el temps de la parella junts devia ser ben feliç; per posar tres [...]
El món italià de Wolf
J de Jordi
Per ser precisos, J de la Diada de Sant Jordi, perquè el que celebrem a Liederabend cada any és la festa, són les roses. Recordem també altres dates cada any, la Pasqua i el Nadal, i, de tant en tant, alguna més com Tots Sants o fins i tot el dia de Sant Antoni de Pàdua; tot s'hi val si ens proporciona una excusa per escoltar una cançó. Però, de totes les festes que puguem celebrar, la meva preferida és la de Sant Jordi; per això té una lletra al nostre abecedari. Com que aquestes pàgines es llegeixen des d'aquí a tocar fins a les antípodes, voldria dedicar aquesta entrada a tots els que no tindreu ocasió de celebrar la festa al carrer el dia 23, el proper diumenge, explicant-vos perquè és tan especial. Si viviu a Catalunya tindreu la vostra opinió sobre aquest dia, així que us convido a dir-ne la vostra.
Confesso que no m'agraden totes les cançons
De tant en tant us recomano de manera especial que escolteu la cançó que il·lustra el post perquè m'agrada molt. El que no ha passat encara és que us parlés d'una cançó que no m'agrada gens, però per a tot hi ha un primer cop. Per acabar-ho d'adobar, és una cançó que es considera una de les millors del seu autor: Amor, d'Strauss. Ja està, ja ho he dit, no puc amb Amor.Que perquè us ho explico ara? La culpa és de la calor, la porto malament i faig coses estranyes. Tot plegat va anar així: repassant a la meva llibreta els lieder d'Strauss previstos fins a final d'any vaig veure que un el cantava un tenor i l'altra un baríton. I repassant les nou entrades prèvies, hi canten cinc barítons, dos tenors i tres [...]
