Du bist vom Schlaf erstanden
Und wandelst durch die Au.
Da liegt ob allen Landen
Der Himmel wunderblau.
So lang du ohne Sorgen
Geschlummert schmerzenlos,
Der Himmel bis zum Morgen
Viel Tränen niedergoß.
In stillen Nächten weinet
Oft mancher aus dem Schmerz,
Und morgens dann ihr meinet,
Stets fröhlich sei sein Herz.
T'acabes de llevar
i et passeges per entre els camps.
Per sobre de totes les terres
el cel és maravellosament blau.
Mentre tu, sense preocupacions,
dormies aliè al dolor,
el cel ha vessat moltes llàgrimes
regant la terra fins al matí.
En les nits silencioses
molts ploren de pena sovint,
i després als matins sembla
com si el seu cor fos ple de joia.
Leave your comments
Post comment as a guest