"Las características de un Lied revisten una enorme complejidad." Estas palabras las encontramos en el primer párrafo de la "Introducción a modo de preámbulo" que escribe Anton Cardó para El Lied romántico alemán. Los no aficionados al género suelen recibir este tipo de afirmaciones con escepticismo mientras que los aficionados solemos estar completamente de acuerdo, un motivo para recibir encantados la publicación de un nuevo título que añadir a nuestras bibliotecas; nuevos puntos de vista (en este caso, de un pianista), nuevas referencias y nuevos análisis que nos lleven a reflexionar, una vez más, sobre tal o cual Lied o sobre tal o cual compositor.Llegiu l'article complet a Platea Magazine



[...] Amb els últims ecos de la música de Francisco Ernani Braga encara sonant van pujar Christopher Maltman i Malcolm Martineau a l’escenari per començar el seu recital amb Le Bestiaire ou Cortège d’Orphée de Francis Poulenc, que va musicar sis dels poemes del recull homònim de Guillaume Apollinaire. Feia molt de temps que Maltman no cantava a Barcelona i que no cantava lied i mentre passaven les brevíssimes cançons pensava que [...]
Entrevista amb el baríton Benjamin Apple.
Els símptomes de la baritonofília són clars. Pateixes de baritonofília quan et diuen La dama de piques i penses en el príncep Ieletvski, La ciutat morta i penses en Pierrot, fins i tot penses en Riccardo quan et parlen d'I Puritani; quan et diuen que un tenor farà de Pelléas arrufes el nas i rebatejaries Don Carlo per dir-li Posa. Si us reconeixeu en els símptomes, sapigueu que és un transtorn relativament freqüent (no tant com la tenoritis i la sopranitis, però) i no és greu. Només cal acceptar-lo. I gaudir-ne. I donar novament gràcies a Mozart, aquest cop pels seus Don Giovanni, Leporello, comte d'Almaviva, Figaro, Guglielmo, Papageno i resta de la tropa.