Talks at the Schubertiade in Vilabertran: the greatest song cycles

Després de definir la personalitat de F. Schubert en relació al seu instint poètic, comentarem aspectes del poeta Wilhelm Müller fent un recorregut entre els poemes del Winterreise de manera que els assistents puguin gaudir més de l’audició de l’obra en el concert de Matthias Goerne i d’Alexander Schmalcz.

El tombant del s. XX és una de les èpoques més fascinants de la història d'Europa. Els quaranta anys llargs que van des del final de la guerra franco-prussiana (1871) fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial s'anomenen La belle époque, perquè donen lloc a una florida inaudita en tots els terrenys artístics.

París, Berlín i Viena apareixen com les tres grans capitals del món, cada una amb la seva individualitat. A Viena, l'acumulació de figures que marcaran la resta del s. xx fa, encara avui, una gran impressió. Al voltant de la figura de Gustav Mahler, es presenten aspectes de la seva concepció de l'art que tindran una gran influència sobre l'anomenada Escola de Viena, al voltant d'Arnold Schönberg.

Manuel Capdevila comenta l’estreta relació entre els dos cicles interpretats per Mattias Goerne, El cant del cigne de Schubert i A l’amada llunyana de Beethoven, i la poderosa influència exercida per Beethoven sobre Schubert durant tota la seva vida i en tota la seva producció, i concretament en el camp del Lieder, amb l’audició d’alguns Lieder compostos per ambdós compositors sobre el mateix poema, que pot sorprendre als oients poc familiaritzats, per exemple, amb l’ Adelaida de Schubert o amb El rei dels verns de Beethoven. I mostrarà els molts i diversos paral·lelismes que hi ha entre els dos cicles.

El Lied romàntic va arribar a França des d'Alemanya als anys trenta del segle XIX. A mida que es feia popular als salons de París van sorgir les imitacions però el que va començar sent això, només una imitació (i per tant, de poc valor artístic) va anar evolucionant i convertint-se en un gènere propi de la cultura francesa, que va prendre el nom de mélodie.

Tot i les diferències socials i culturals, sovint els temes que inspiren músics i poetes són comuns al Lied i a la Mélodie. És el cas de l'atracció per terres desconegudes, però mentre que al Lied aquest interés mira cap als països mediterranis, Itàlia i Espanya, a la Mélodie mira cap a terres molt més llunyanes, cap a les colònies d'ultramar, seguint la tendència de l'art francès durant el segle XIX. Entre els compositors més lligats a aquest interès per l'exotisme trobem Claude Debussy i Maurice Ravel.