El curs passat encetàvem una col·laboració amb l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), amb el seu Màster de Lied (oficialment, Màster Artístic d'Estudis Avançats en Lied, Canción Española i Cançó Catalana “Victoria de los Ángeles”). Els alumnes del mòdul "Literatura del gènere. Repertori del lied alemany", impartit per la pianista Viviana Salisi, van preparar una entrada per al blog de Liederabend com a treball de l'assignatura. La Viviana em va proposar de tornar-hi aquest any i jo encantada de rebre novament els cantants i pianistes que d'aquí no res se'ns adreçaran des de l'escenari (si no és que ho estan fent ja). Així que durant quatre setmanes cediré aquest espai a quatre joves intèrprets que la Viviana i jo hem seleccionat per compartir amb vosaltres; en acabat afegiré la resta de treballs a la pàgina del Màster en Lied, on hi ha també els treballs del curs passat.

Comencem la minisèrie amb Mireia Tarragó, que ens parla d'un lied de Clara Schumann, Warum willst du and're fragen?, que sentirem interpretat per Anne Sophie von Otter i Hélène Grimaud. Moltes gràcies, Mireia!

alt
Retrat de Clara Schumann
 

"Aquesta setmana he compost molt i en particular he posat en música quatre poemes de Rückert pel meu estimat Robert. Espero que n’estigui, ni que sigui una mica, satisfet, i el meu desig serà realitzat". Diari de Clara i Robert Schumann. Gener de 1841.
 

Clara Wieck i Robert Schumann es van casar el dia 12 de setembre de l’any 1840, després de molt de temps de conflicte amb Friedrick, el pare de Clara. Ella era una gran pianista concertista i el senyor Wieck no volia que es desviés de la seva carrera; a més a més, Robert era nou anys més gran que ella, i aquest fet encara agreujava més la situació. Finalment, però, i malgrat els entrebancs, es van casar.

Els primers anys de casats van ser els més fructífers per a la producció liederística de Robert, que només entre 1840 i 1841 va escriure més de 150 lieder entre els quals alguns dels cicles més coneguts. El cicle Myrten el va compondre per a regalar-li a Clara el dia del casament.

Com podem llegir en el fragment citat del diari que compartien el matrimoni Schumann, durant l’any 1841, van musicar entre els dos, dotze poemes de Fiedrich Rückert, que van constituir el cicle Zwölf Gedichte aus Friedrich Rückerts Liebesfrühling.

Friedrich Rückert, com ja està explicat en dos articles d'aquest web va ser un poeta alemany representant del romanticisme tardà. A més a més d’haver cultivat tots els gèneres poètics, va agafar un gran interès per la poesia oriental i va fer una gran tasca de traducció de diversa literatura, a l’alemany. Molts altres compositors, també van musicar poemes de Rückert, entre els quals hi trobem alguns de molt coneguts, com ara els Kindertotenlieder de Gustav Mahler, i el Du bist die Ruh de Franz Schubert. El que ens interessa per aquest article, però, és el poemari Liebesfrühling, que significa “primavera d’amor”, publicat l’any 1834, escrit els anys després de prometre’s amb Luise Wiethaus-Fischer.

Dels dotze poemes del Liebesfrühling que van musicar Clara i Robert, nou són de Robert i tres són de Clara: Er ist gekommen in Sturm und Regen, Liebst du um Schönheit i Warum willst du and’re fragen. Aquests tres els he cantat junts en diverses ocasions perquè, sota el meu punt de vista, constitueixen una bonica unitat. L’escollit per aquest article és l’últim, Warum willst du and’re fragen, que dins del cicle és el número onze.

Clara Schumann, com sabem, era una gran pianista i va realitzar concerts per tot el món, com una veritable estrella. Era reconeguda internacionalment, i malgrat haver-se casat amb Schumann i haver tingut vuit fills, va poder continuar oferint concerts al llarg de tota la seva vida, fet gairebé impensable per una dona d’aquella època. Com que va tenir una formació musical privilegiada, al costat del seu pare, això li va permetre abordar amb èxit la faceta compositiva, sobretot durant la seva joventut. Malgrat tot, ella mateixa creia que no tenia talent creatiu i que com a dona havia de renunciar a certes coses, i així mateix ho va escriure al seu diari, el dia 17 de febrer de 1843, pocs anys després d’haver compost les cançons de Rückert.

Només fa tres anys que em vaig apropar per primera vegada a les composicions de Clara Schumann i, és més, va ser la primera vegada que m’apropava a repertori escrit per una dona. Aquest apropament va ser degut a un concert que vam crear, juntament amb una pianista ex-alumna del màster, en motiu del dia de la dona. En ell vam decidir remarcar sobretot aquesta faceta compositiva de Clara, i fer un recorregut per la seva vida, prenent com a referència la seva relació amb Robert Schumann i amb Johannes Brahms.

Va ser en la creació d’aquest concert on vaig descobrir el lied del qual us vull parlar.

Warum willst du and’re fragen és una cançó aparentment senzilla, però amb una complexitat emocional molt gran. El text parla de sospites i infidelitats, on la protagonista demana a l’estimat que no es cregui tot el que diuen els altres, i que mirant-la als ulls veurà que realment l’estima, perquè només els seus ulls saben dir-ho. Malgrat és clar el que evoca el text, al integrar-lo dins del concert i en relació a la història de Clara i Robert, jo sempre m’he imaginat que ella va escriure la cançó descrivint la dificultat de la relació entre ells dos abans de casar-se, en la qual només podien dir-se que s’estimaven a través de la mirada i sense escoltar les paraules dels altres.

En Clara Schumann es fa evident la seva qualitat pianística, ja que les melodies que interpreta el piano estan sempre molt ben tractades. Com deia, aquest lied és senzill i amè i malgrat la petita desesperació i tristesa del personatge, en la música i l’harmonia es reflecteix més clarament l’amor profund. La melodia segueix una línia ascendent sempre en direcció a la paraula Augen – aquests ulls que tenen tot l’amor en la mirada – tant en la primera com en la segona estrofa; a la tercera arriba al punt culminant de tota la cançó quan finalment diu: Was auch meine Lieppen sagen / Sieh mein Aug’, ich liebe dich! (Diguin el que diguin els meus llavis / Mira’m als ulls, t’estimo!); i per a tancar aquesta gran expansió, repeteix aquests dos últims versos en una melodia preciosa en dinàmica piano que fa emocionar. En resum, penso que és interessantíssim conèixer el repertori d’aquesta gran compositora no només per a reivindicar la seva figura i la de les dones en general, sinó també, perquè realment, val molt la pena.

Li devem molt a Clara.

 
 
Warum willst du and're fragen?
 

Warum willst du and're fragen,
Die's nicht meinen treu mit dir?
Glaube nicht, als was dir sagen
Diese beiden Augen hier!

Glaube nicht den fremden Leuten,
Glaube nicht dem eignen Wahn;
Nicht mein Tun auch sollst du deuten,
Sondern sieh die Augen an!

Schweigt die Lippe deinen Fragen,
Oder zeugt sie gegen mich?
Was auch meine Lippen sagen,
Sieh mein Aug', ich liebe dich!

Per què vols preguntar als altres,
els que no són lleials amb tu?
No creguis res que no sigui
el que et diguin aquests ulls!

No creguis a la gent estranya,
no creguis el teu propi fantasieig;
tampoc has d’interpretar el meu capteniment,
sinó simplement mirar aquests ulls!

Silenciaran els llavis les teves preguntes
o declararan contra meu?
Sigui el que sigui, el que diguin els meus llavis,
mira’m als ulls, t’estimo!

(traducció de Salvador Pila)

 


 

Sobre la Mireia Tarragó Celada

Nascuda a Tarragona l’any 1995. Realitzà els estudis professionals de guitarra i cant a la seva ciutat natal, i recentment ha finalitzat els estudis superiors de cant a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment cursa el Màster d’Interpretació del Lied Victoria de los Ángeles a la mateixa escola.

Ha sigut becada dues vegades per la Fundació Victoria de los Ángeles, participant durant dos anys consecutius al festival Life Victoria, com a New Generation Artist.

Debutà, el desembre de 2016 com a solista en l’oratori El Pessebre de Pau Casals a l’Auditori Nacional de Bordeaux, i interpreta sovint el personatge Micaëla de l’òpera Carmen de Bizet, al Palau de la Música Catalana. Aquest estiu debutarà a la Schubertíada de Vilabertran, dins de l’Acadèmia impartida per Wolfram Rieger.

 

 

Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto