Wolf, Hugo

  • Als Reis els agrada menjar i beure

    Cançó de la setmana: Epiphanias (H. Wolf) - E. Schwarzkopf, G. Moore
     
    adoration of the kings - J. de BrayEl 1888, Hugo Wolf passava el Nadal a casa de la família Köchert: Heinrich, Melanie i les seves filles. La Melanie feia anys el dia de Reis i Wolf i les nenes li van regalar una cançó. Per fer una cançó calia un poema, és clar, i com que Wolf estava en plena etapa Goethe (havia compost el primer lied el 27 d'octubre i n'escriuria el darrer el 12 de febrer), havia de ser de Goethe. És un poema molt divertit (és a dir, que el molt seriós Johann Wolfgang von Goethe com a mínim en va escriure dos, de poemes divertits), una petita escena per a una festa celebrada el dia de Reis de 1781. Comença amb una presentació conjunta de tots tres Reis i continua amb una presentació individual de Melcior, Gaspar i Baltasar. Són uns Reis planers, prou allunyats de la seva solemne imatge tradicional: els agrada molt menjar i beure, sobretot si no han de pagar, i no són indiferents als encants [...]
  • Què somia el Nen Jesús?

    Cançó de la setmana: Schlafendes Jesuskind (H. Wolf) - W. Holzmair, I. Cooper
     
    The Child Jesus sleeping on a cross - F. AlbaniNo sé si a vosaltres us impressiona tant com a mi el quadre que il·lustra aquesta entrada, aquest Nen Jesús que té una creu com a bressol. Una creu petitona, feta a la seva mida, símbol prou evident del que s'esdevindrà algun dia. És habitual que a les representacions del Nen Jesús hi hagi algun detall d'aquest tipus; per exemple, una cadernera com a símbol de la crucifixió (la veiem a la Sagrada Familia del pajarito de Murillo que va il·lustrar una entrada fa uns anys) o una magrana que simbolitza la resurrecció. Acostumen a ser elements subtils, que fins i tot ens poden passar desapercebuts. Però aquest nen dormint sobre la creu... ni el més despistat dels observadors podria passar-ho per alt!
  • Quina cançó hauria de cantar-te?

    Cançó de la setmana: Was für ein Lied soll dir gesungen werden (H. Wolf) - H. Prey, G. Weißenborn
     
    La Scapigliata - Leonardo da VinciTant com m’agrada Wolf, i tant poc que el porto per aquí! Potser em deixo endur per la fama de “difícil” que arrossega, com si no haguéssim escoltat compositors més “difícils” que ell. Wolf és tan original i tan diferent dels seus contemporanis i veïns Brahms i Mahler, per no parlar d’Strauss, que és cert que les seves cançons se’ns poden fer estranyes d’entrada. Però només cal insistir-hi una mica, i el premi és gran; amb Wolf s’acompleix allò de “conèixer-lo és estimar-lo” i amb l'obra que us volia presentar avui (una promesa que us vaig fer aquest estiu), també. Perquè l'Italienisches Liederbuch és un recull de cançons preciós.
  • Hugo Wolf i les coses petites

    Hugo WolfEl passat 20 d'agost vaig tenir el plaer de fer la primera de les tres conferències que hem tingut a la SV16. La xerrada va girar entorn de l'Italienisches Liederbuch, ja que aquell vespre es va interpretar una selecció d'aquest cicle d'Hugo Wolf, i va tenir un breu epíleg per acostar-nos ni que fos per uns minuts als Drei Gedichte von Michelangelo del mateix compositor, que es van interpretar el dissabte 27. Aquest és, més o menys, el text de la xerrada, amb algun petit canvi per passar del caràcter més oral de la conferència a una versió més llegible.
  • Els pensaments són lliures

    Cançó de la setmana: Verschwiegene Liebe (H. Wolf) - I. Bostridge, A. Pappano
     
    James Abbott McNeill Whistler, Nocturne in Black and Gold – The Falling Rocket,El 31 d'agost de 1888, Hugo Wolf acabava de tornar de Bayreuth a Viena i s'estava a casa del seu amic Friedrich Eckstein, una casa en un barri de vida atrafegada. El compositor passejava pel jardí intentant llegir un llibre de poesia de Joseph von Eichendorff però li arribava el soroll d'una fàbrica propera, algú xiulava a prop i algú altre espolsava rítmicament una catifa. Així no hi havia qui es concentrés en la lectura! De cop i volta, però, va entrar a la casa, es va asseure al piano i va compondre Verschwiegene Liebe d'una tirada. Així ho explica Ernst Decsay a la seva biografia del compositor, la primera que es va publicar; potser ho guarneix una mica però Wolf va demanar al seu amic que li deixés la seva casa prop del llac Attersee, molt més tranquil·la, i entre el 21 i el 29 de setembre va escriure deu lieder més amb poemes d'Eichendorff, aquest era el seu ritme de treball.
  • Feu-me per sempre més jove!

    Cançó de la setmana: Mignon III (H. Wolf) - E. Schwarzkopf, G. Moore
     
    Mignon - Friedrich Wilhelm SchadowDesprés de la darrera entrada, en la qual parlàvem de la bella ànima, ens retrobem amb Wilhelm que arriba al castell de Lothario per donar-li la carta de la malaguanyada Aurelie; encetem el llibre setè, on no trobem cap cançó, i avançarem fins al segon capítol del llibre vuitè per escoltar la dotzena cançó del llibre, So laßt mich scheinen, bis ich werde. En total són onze capítols i hi passen tantes coses que és impossible que us les pugui explicar totes, ni que sigui tan superficialment com ho faig habitualment, així que n'he destriat les imprescincibles per a la trama principal.
  • SV15 - An eine Äolsharfe

    Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (H. Wolf) - D. Röschmann, M. Martineau
     
    Thomson's aeolian harp - William TurnerEl repàs als recitals de la Schubertíada a Vilabertran (que comença demà, per si hi ha algun despistat per aquí) se centra aquesta setmana en dos recitals que tindran lloc el mateix dia, el divendres 28 d'agost: a les 18:30 el d'Oddur Jonnson i Júlia Pujol i el 21:30 el de Dorothea Röschmann i Malcolm Martineau. Hem escoltat bastantes cançons d'aquests dos concerts així que anem per feina.
  • Els petons són més dolços que la mel

    Cançó de la setmana: Der Knabe und das Immlein (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Der Bienenfreund - Hans ThomaM'agraden les abelles. Potser perquè són tan feineres i organitzades, potser perquè els ruscos són ordre i bellesa, o perquè mai no hi he tingut un encontre desagradable, o perquè vaig mirar massa la televisió quan era petita. No podia faltar una abella a la llista de cançons amb cuques i encara menys podia faltar una cançó tan bonica com Der Knabe und das Immlein, d'Eduard Mörike, un poeta del qual ja hem parlat algun cop perquè m'agraden molt les cançons que Hugo Wolf, que tant se l'estimava, va fer amb els seus poemes.

    Der Knabe und das Immlein és el segon lied de la llarga col·lecció de cinquanta-tres Mörike Lieder. Wolf la va compondre el 22 de febrer de 1888 i tan bon punt la va acabar va escriure a un amic explicant-li entusiasmat [...]
  • Los últimos lieder de Hugo Wolf

    Hugo WolfEl año 1897 empezó bien para Hugo Wolf. En junio del año anterior se había estrenado su primera ópera, Der Corregidor. Él hubiera querido que el estreno fuera en Viena; no lo consiguió y lo intentó también en Berlín y en Praga; finalmente el estreno fue en Weimar. Se hizó una única función al estar ya a finales de temporada y cabía esperar que en la siguiente temporada se representara más veces pero el traslado del director y varios cantantes de la compañía a otros teatros hizo que se abandonara el proyecto. Aún así, la representación había sido un éxito y Wolf estaba satisfecho.[...]
  • El més bell pensament

    Cançó de la setmana: Philine (H. Wolf) - E. Schwarzkopf, G. Moore
     
    Hamlet and Ophelia - D.G. RossettiContinuem amb la sèrie de cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Un cop recuperat de les seves ferides, Wilhelm viatja cap a casa de Serlo. Allà es troba que el seu amic no està precisament content amb ell; recordem que Wilhelm hi havia enviat Melina i la seva companyia de teatre, que Serlo considera una colla d'aficionats i dels dolents. Al començament no vol ni sentir-ne a parlar, de contractar-los però a poc a poc entre Wilhelm i Philine el van persuadint que sota la seva direcció millorarian. Per altra banda, els actors de la seva companyia actual li estan demanant sous més alts i la de Melina treballaria per menys, així que finalment Serlo accedeix a muntar una obra amb ells i demana a Wilhelm que s'hi quedi també, com a actor. Wilhelm dubta; hauria de tornar a casa seva, ja fa molt de temps que en falta, però el tempta la idea de dedicar-se al teatre i [...]
  • Viatge a terres desconegudes

    Cançó de la setmana: Weylas Gesang (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    View of the Islands of Otaha (Taaha) and Bola Bola (Bora Bora) with Part of the Island of Ulietea (Raiatea) - William HodgesPer més que sigui 3 de setembre (dimecres, recordeu que hem canviat el dia de publicació) i comencem nova temporada em resisteixo a creure que l'estiu s'acabi. Per això us proposo un viatge cap a un punt indeterminat entre Nova Zelanda i Amèrica del Sud, a una illa que es diu Orplid i té una bonica història:

    “Temps era temps que al seminari de Tübingen estudiaven teologia dos nois, l'Eduard i el Ludwig. Els nois s'avorrien a classe i se sentien ofegats per la disciplinada vida que menaven; per això, quan podien, vivien al país imaginari d'Orplid. L'Eduard i el Ludwig aplegaven entorn seu i en secret una colla d'amics i els parlaven d'aquesta illa habitada per un poble d'herois, a on no es coneixien la gana ni la malaltia.
  • El comte enredat

    Cançó de la setmana: Harfenspieler III - Wer nie sein Brot mit Tränen ass (H. Wolf) - D. Henschel, K. Negano
     
    Le baiser à la dérobée - Jean Honoré FragonardAquesta és la vuitena entrada de la sèrie Wilhelm Meister, l'última d'aquest curs; durant l'estiu deixarem descansar els personatges de Goethe i al setembre hi tornarem. La història d'avui és una de les moltes coses que passen durant l'estada de Wilhelm al castell del comte; no està vinculada a cap cançó però us l'explico perquè té la seva importància cap al final de la novel·la. A més, la història té la seva gràcia.
     
    Recordem que el comte ha convidat Wilhelm i la companyia d'actors al seu castell perquè entretinguin el Príncep i la resta de convidats durant la seva estada. A Wilhelm li agrada molt la comtessa, però té molt present el seu vot de no tenir cap relació amorosa amb una dona; a la comtessa li agrada molt Wilhelm, però [...]
  • Deu cites entorn del lied

    Cançó de la setmana: Auch kleine Dinge (H. Wolf) - M. Erdmann, G. Hubert
     
    Dog roses, forget-me-nots, daisies, buttercups and clover - Otto OttesenPrimera entrada del blog publicada únicament al nou web (recordeu que la setmana passada ens vam acomiadar de Blogger, si hi ha res que no us funcioni correctament si us plau feu-m'ho saber!). He pensat que per celebrar-ho era bona idea dedicar una entrada al lied. És clar, com totes, em direu. Però no ben bé. Avui sentirem la veu de compositors, poetes i experts en deu cites sobre el lied.
  • De nobles i actors

    Cançó de la setmana: Spottlied (H. Wolf) - D. Fischer-Dieskau, D. Barenboim
     
    Bauerntheater in Buch/Tirol - Eduard von GrütznerA l'entrada anterior tot just començàvem el tercer llibre d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Si recordeu, el primer transcorre a la ciutat natal de Wilhelm i ens parla de la seva relació amb Marianne; al segon Wilhelm fa un viatge de negocis i arriba a una petita ciutat on coneix Mignon, l'arpista i la colla de gent del teatre; al tercer tornem a canviar d'escenari i s'afegeixen nous personatges a la trama.
  • Michelangelo

    Cançó de la setmana: Fühlt meine Seele das ersehnte Licht (H. Wolf) - H. Hotter, G. Moore
     
    Zechariah (detail)- MichelangeloAquest any 2014 tenim uns quants aniversaris rodons, d'aquells que serveixen per recordar i homenatjar els seus protagonistes. El que ens toca més d'a prop en aquest blog és el 150 aniversari del naixement de Richard Strauss, un dels compositors habituals a Liederabend. Recordarem també el centenari del començament de la Gran Guerra, perquè una ferida tan profunda havia de marcar també per força la vida musical europea. Un altre aniversari, al cual dediquem aquesta entrada, té a veure Michelangelo Buonarroti: el 18 de febrer farà 450 anys de la seva mort.
  • La solitud de l'arpista

    Cançó de la setmana: Wer sich der Einsamkeit ergibt (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons
     
    Solitud en fer-se de dia - J.H. FüssliCinquena entrega de la sèrie sobre les cançons a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe; si voleu recuperar les anteriors, aquí les teniu.

    A l'entrada anterior de la sèrie érem al capítol 13 del llibre segon, quan Wilhelm és al replà de la cambra de l'arpista i el sent cantar Wer nie sein Brot mit Tränen aß; hi entra i li demana al vell que continuï cantant. El narrador ens explica com s'estableix un curiós diàleg en el qual Wilhelm pregunta i l'arpista respon amb cançons.
  • Entrevista amb Simon Keenlyside

    Cançó de la setmana: Storchenboschaft (H. Wolf) - H. Schlusnuss, S. Peschko
     
    Simon KeenlysideEm fa molta il·lusió compartir amb vosaltres una entrada molt especial. No sóc periodista i això sempre és un inconvenient quan es tracta de fer una entrevista, especialment si és la primera. Per altra banda, per poc que seguiu aquest blog us haureu adonat que l'entrevistat és un dels meus cantants preferits, així que si de professionalitat anava escassa d'i·lusió no me'n faltava. Vull agrair-li a Simon Keenlyside la seva cordialitat i la seva generositat; va ser un plaer compartir una estona amb ell.
  • El flautista d'Hamelí

    Cançó de la setmana: Der Rattenfänger (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons
     
    Der Rattenfänger von Hameln - O.HerrfurthDe petits tots teníem algun conte que procuràvem evitar quan llegíem el nostre exemplar dels contes de Grimm o de Perrault. A mi no m'agradava gens El flautista d'Hamelí, no perquè tots els nens de la ciutat desapareguessin per sempre més (per a històries sinistres amb canalla era molt millor el Nap Buf) sinó perquè sempre hi havia il·lustracions d'aquestes criatures fastigoses que són les rates. Il·lustracions com la d'aquesta entrada, per exemple.
  • Tots els estels somriuen

    Cançó de la setmana: An die Geliebte (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Nordic Summer Evening - Richard BerghUn home enamorat. Un dubte que esquerda la seva felicitat: i si fos un somni? i si no fos per sempre? La por davant les coses terribles que poden passar. L'alleujament en veure la resposta dels estels.

    Més o menys, aquest seria el resum del sonet An die Geliebte (A l'estimada) d'Eduard Mörike. Un poema bellíssim, on l'amor gairebé és una experiència mística. La contemplació de l'estimada i la pau que produeix, la presència d'un àngel, la pregària dirigida al cel... elements religiosos que no ens sorprenen si tenim en compte que Mörike havia estudiat teologia i pel temps que va escriure el poema (1830) era pastor a una parròquia luterana. Religiositat amarada de Romanticisme, amb la nit, el seu misteri i el seu consol.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto