Wolf, Hugo

  • Cançó de la setmana: Sonne der Schlummerlosen(H. Wolf) - W. Dazeley, S. Kynoch
    Full moon - Peder Severin Krøyer

    La poesia de George Gordon Noel Byron va tenir de seguida una difusió considerable a Alemanya; hi circulaven unes quantes traduccions i tenia valedors com Goethe, Heine i Müller, que va ser, a més, biògraf del poeta. Malgrat això, Lord Byron no va interessar gaire els compositors de lied. L'excepció seria Carl Loewe, que va posar música a una vintena dels seus poemes, però a banda d'això trobem només alguns lieder esparsos el més conegut dels quals és Mein Herz ist schwer, el n. 15 dels Myrten de Robert Schumann. La resta no la sentim gaire als recitals, ni tan sols [...]

  • Cancó de la setmana: Nixe Binsefuss(H. Wolf) - E. Ameling, D. Baldwin
    439/104/200/197/194

    Més de cent compositors. En concret, 104 compositors, dels quals n'hem escoltat 439 cançons. Reconec que quan revisava els números per a aquesta entrada d'aniversari, la xifra em va impressionar; si ara, en fred, hagués de dir el nom de cent compositors de cançó, dubto que me'n sortís. Si filem prim, però, trobarem que la majoria dels compositors han escrit cançons en un moment o un altre de la seva carrera, ni que sigui tan ocasionalment com Bruckner, per dir-ne un d'atipic. Així que, si tot va bé, hauríem de continuar rebent nous compositors durant molt de temps.

  • Hugo Wolf Contemplat d’una certa distància, el col·lectiu d’aficionats al lied forma un petit grup compacte i homogeni. Mirat de prop, continua sent petit, però en absolut compacte i homogeni; els aficionats al lied tenen un comportament molt similar, per no dir idèntic, al de qualsevol altre grup d’aficionats a la música clàssica. Hi ha qui no es cansaria mai d’escoltar les obres més conegudes un cop i un altre, no debades ho són per mèrits propis; hi ha qui avorreix [...]
     
    Llegiu l'article complet a Núvol
  • Cançó de la setmana: Wunden trägst du, mein Geliebter (H. Wolf) - M. Selinger, W. Holzmair i R. Ryan
     
    Fredrick Holland Day - The Seven Words

    Com és habitual en Setmana Santa, us deixo un article breu. De fet, és la continuació del de la setmana passada; la casualitat ha fet que la primera part de l'Spanisches Liederbuch, els Geistliche Lieder (cançons sacres) sigui d'allò més adequada per a aquestes dates.

  • Cançó de la setmana: Im Maien war's (H. Wolf) - M. Farnsworth, S.Kynoch
     
    Escena de prisión - F. de Goya

    Després d'haver escrit en poc més d'un any i mig els cinquanta-tres Mörike-Lieder, els tretze Eichendorff-Lieder que completaven la seva col·lecció i gairebé tots els Goethe-Lieder, Hugo Wolf començava a neguitejar-se. Sobre quin poeta treballaria després? La resposta li va arribar a través d'un amic d'un amic seu, que li va deixar un volum de poesia pensant que hi estaria interessat. La va encertar de ple: tot just una setmana després d'escriure el 51è i últim lied de Goethe, Die Spröde, el 28 d'octubre de 1889 Wolf escrivia Wer sein holdes Lieb', el primer lied dels quaranta-quatre que formen l'Spanisches Liederbuch.

  • Cançó de la setmana: Alle gingen, Herz, zur Ruh (H. Wolf) - W. Holzmair, R. Ryan
     
    Schubertíada Vilabertran

    Dimecres vaig ajornar l'entrada fins avui perquè us volia parlar de la programació de la Schubertíada, que tot just s'acaba de presentar fa una estona; ara sí, completa, després que el desembre es coneguessin cinc dels recitals i fa uns dies un sisè. Pareu atenció, és una gran programació, tant pel que fa als músics com a les obres que han triat!

  • Cançó de la setmana: Anakreons Grab (H. Wolf) - C. Prégardien, M. Gees
     
    Kew Gardens

    La fascinació que el romanticisme alemany sentia per la cultura grega clàssica va quedar reflectida al lied a través dels poemes que triaven els compositors. Dels lieder que hem escoltat fins ara, segurament el que ens parla més clarament d'aquesta atracció és Die Götter Griechenlands, però hi hem trobat amb certa freqüència referències més o menys explícites a personatges mitològics com Ganimedes o Ícar. El lied que us proposo d'escoltar avui, Anakreons Grab (La tomba d'Anacreont) està vinculat també a la cultura grega, però no a través de figures imaginàries sinó d'una de real: Anacreont.

  • Hugo Wolf, poeta del piano
    Hugo Wolf
  • Cançó de la setmana: Abschied (H. Wolf) - H. Prey, L. Hokanson
     
    An Old Man and his Grandson, Domenico GhirlandaioSegún Susan Youens, autora y musicóloga, Hugo Wolf y Eduard Mörike serían una "pareja extraña". No se hubieran gustado si se hubieran conocido, como le admitió Wolf en su carta a Melanie Köchert después de leer una selección de cartas de Mörike diciendo: "Un cierto tono anticuado es demasiado prominente... sospecho que no nos hubiéramos llevado [...].

    (Article d'Al Dresden Ramos, alumne del Màster en Lied de l'ESMUC)
  • Cançó de la setmana: Schweig einmal still, dub garts'ger Schwätzer dort! (H. Wolf) - M. Erdmann, G. Huber
     
    altPer a aquesta setmana tenia prevista una altra cançó d'un altre compositor, però he deixat l'article a mig escriure i ja el recuperaré més endavant. Tot, per culpa de Wolf, l'estrella liederística dels darrers dies arran de la gira que han fet Jonas Kaufmann, Diana Damrau i Helmut Deutsch interpretant el seu Cançoner italià; una gira que, com segurament sabreu, va acabar a Barcelona dissabte passat. I si tinc el cap ple de la música de Wolf difícilment puc concentrar-me en un altre compositor. De manera que avui, amb aquesta justificadíssima excusa, escoltarem una cançó més d'aquesta col·lecció que tant m'agrada.
  • Cançó de la setmana: Zum neuen Jahr (H. Wolf) - O. Bär, G. Parsons
     
    Yellow Green - Mark RothkoJa som al 2018, així que el primer de tot és desitjar-vos un molt bon any. Si més no, en el terreny del lied tenim en perspectiva coses a priori interessants, esperem que a posteriori també ho siguin. Per començar, per dimarts vinent hi ha programat al Palau de la Música el recital d'una veterana en el gènere, Anne Sofie von Otter, amb Christian Bezuidenhout al fortepiano. I, dins del capítol d'aniversaris rodons, aquest any celebrarem el centenari del naixement de l'estimadíssim Leonard Bernstein.

    Abans d'entrar de ple en el nou any, però, cal tancar les entrades nadalenques; ho farem amb un lied d'Hugo Wolf i Eduard Mörike, amb un poema que saluda la primera llum de l'any amb una imatge encantadora [...]
  • Cançó de la setmana: Epiphanias (H. Wolf) - E. Schwarzkopf, G. Moore
     
    adoration of the kings - J. de BrayEl 1888, Hugo Wolf passava el Nadal a casa de la família Köchert: Heinrich, Melanie i les seves filles. La Melanie feia anys el dia de Reis i Wolf i les nenes li van regalar una cançó. Per fer una cançó calia un poema, és clar, i com que Wolf estava en plena etapa Goethe (havia compost el primer lied el 27 d'octubre i n'escriuria el darrer el 12 de febrer), havia de ser de Goethe. És un poema molt divertit (és a dir, que el molt seriós Johann Wolfgang von Goethe com a mínim en va escriure dos, de poemes divertits), una petita escena per a una festa celebrada el dia de Reis de 1781. Comença amb una presentació conjunta de tots tres Reis i continua amb una presentació individual de Melcior, Gaspar i Baltasar. Són uns Reis planers, prou allunyats de la seva solemne imatge tradicional: els agrada molt menjar i beure, sobretot si no han de pagar, i no són indiferents als encants [...]
  • Cançó de la setmana: Schlafendes Jesuskind (H. Wolf) - W. Holzmair, I. Cooper
     
    The Child Jesus sleeping on a cross - F. AlbaniNo sé si a vosaltres us impressiona tant com a mi el quadre que il·lustra aquesta entrada, aquest Nen Jesús que té una creu com a bressol. Una creu petitona, feta a la seva mida, símbol prou evident del que s'esdevindrà algun dia. És habitual que a les representacions del Nen Jesús hi hagi algun detall d'aquest tipus; per exemple, una cadernera com a símbol de la crucifixió (la veiem a la Sagrada Familia del pajarito de Murillo que va il·lustrar una entrada fa uns anys) o una magrana que simbolitza la resurrecció. Acostumen a ser elements subtils, que fins i tot ens poden passar desapercebuts. Però aquest nen dormint sobre la creu... ni el més despistat dels observadors podria passar-ho per alt!
  • Cançó de la setmana: Was für ein Lied soll dir gesungen werden (H. Wolf) - H. Prey, G. Weißenborn
     
    La Scapigliata - Leonardo da VinciTant com m’agrada Wolf, i tant poc que el porto per aquí! Potser em deixo endur per la fama de “difícil” que arrossega, com si no haguéssim escoltat compositors més “difícils” que ell. Wolf és tan original i tan diferent dels seus contemporanis i veïns Brahms i Mahler, per no parlar d’Strauss, que és cert que les seves cançons se’ns poden fer estranyes d’entrada. Però només cal insistir-hi una mica, i el premi és gran; amb Wolf s’acompleix allò de “conèixer-lo és estimar-lo” i amb l'obra que us volia presentar avui (una promesa que us vaig fer aquest estiu), també. Perquè l'Italienisches Liederbuch és un recull de cançons preciós.
  • Hugo WolfEl passat 20 d'agost vaig tenir el plaer de fer la primera de les tres conferències que hem tingut a la SV16. La xerrada va girar entorn de l'Italienisches Liederbuch, ja que aquell vespre es va interpretar una selecció d'aquest cicle d'Hugo Wolf, i va tenir un breu epíleg per acostar-nos ni que fos per uns minuts als Drei Gedichte von Michelangelo del mateix compositor, que es van interpretar el dissabte 27. Aquest és, més o menys, el text de la xerrada, amb algun petit canvi per passar del caràcter més oral de la conferència a una versió més llegible.
  • Cançó de la setmana: Verschwiegene Liebe (H. Wolf) - I. Bostridge, A. Pappano
     
    James Abbott McNeill Whistler, Nocturne in Black and Gold – The Falling Rocket,El 31 d'agost de 1888, Hugo Wolf acabava de tornar de Bayreuth a Viena i s'estava a casa del seu amic Friedrich Eckstein, una casa en un barri de vida atrafegada. El compositor passejava pel jardí intentant llegir un llibre de poesia de Joseph von Eichendorff però li arribava el soroll d'una fàbrica propera, algú xiulava a prop i algú altre espolsava rítmicament una catifa. Així no hi havia qui es concentrés en la lectura! De cop i volta, però, va entrar a la casa, es va asseure al piano i va compondre Verschwiegene Liebe d'una tirada. Així ho explica Ernst Decsay a la seva biografia del compositor, la primera que es va publicar; potser ho guarneix una mica però Wolf va demanar al seu amic que li deixés la seva casa prop del llac Attersee, molt més tranquil·la, i entre el 21 i el 29 de setembre va escriure deu lieder més amb poemes d'Eichendorff, aquest era el seu ritme de treball.
  • Cançó de la setmana: Mignon III (H. Wolf) - E. Schwarzkopf, G. Moore
     
    Mignon - Friedrich Wilhelm SchadowDesprés de la darrera entrada, en la qual parlàvem de la bella ànima, ens retrobem amb Wilhelm que arriba al castell de Lothario per donar-li la carta de la malaguanyada Aurelie; encetem el llibre setè, on no trobem cap cançó, i avançarem fins al segon capítol del llibre vuitè per escoltar la dotzena cançó del llibre, So laßt mich scheinen, bis ich werde. En total són onze capítols i hi passen tantes coses que és impossible que us les pugui explicar totes, ni que sigui tan superficialment com ho faig habitualment, així que n'he destriat les imprescincibles per a la trama principal.
  • Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (H. Wolf) - D. Röschmann, M. Martineau
     
    Thomson's aeolian harp - William TurnerEl repàs als recitals de la Schubertíada a Vilabertran (que comença demà, per si hi ha algun despistat per aquí) se centra aquesta setmana en dos recitals que tindran lloc el mateix dia, el divendres 28 d'agost: a les 18:30 el d'Oddur Jonnson i Júlia Pujol i el 21:30 el de Dorothea Röschmann i Malcolm Martineau. Hem escoltat bastantes cançons d'aquests dos concerts així que anem per feina.
  • Cançó de la setmana: Der Knabe und das Immlein (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Der Bienenfreund - Hans ThomaM'agraden les abelles. Potser perquè són tan feineres i organitzades, potser perquè els ruscos són ordre i bellesa, o perquè mai no hi he tingut un encontre desagradable, o perquè vaig mirar massa la televisió quan era petita. No podia faltar una abella a la llista de cançons amb cuques i encara menys podia faltar una cançó tan bonica com Der Knabe und das Immlein, d'Eduard Mörike, un poeta del qual ja hem parlat algun cop perquè m'agraden molt les cançons que Hugo Wolf, que tant se l'estimava, va fer amb els seus poemes.

    Der Knabe und das Immlein és el segon lied de la llarga col·lecció de cinquanta-tres Mörike Lieder. Wolf la va compondre el 22 de febrer de 1888 i tan bon punt la va acabar va escriure a un amic explicant-li entusiasmat [...]
  • Hugo WolfEl año 1897 empezó bien para Hugo Wolf. En junio del año anterior se había estrenado su primera ópera, Der Corregidor. Él hubiera querido que el estreno fuera en Viena; no lo consiguió y lo intentó también en Berlín y en Praga; finalmente el estreno fue en Weimar. Se hizó una única función al estar ya a finales de temporada y cabía esperar que en la siguiente temporada se representara más veces pero el traslado del director y varios cantantes de la compañía a otros teatros hizo que se abandonara el proyecto. Aún así, la representación había sido un éxito y Wolf estaba satisfecho.[...]

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto