Finley, Gerard

  • La ciutat tranquil·la

    Cançó de la setmana: Die stille Stadt (J. Sibelius) - G. Finley, E. Gardner / S. Isokoski, I. Paananen
     
    Charing Cross Bridge, London - Claude MonetLes cançons de Sibelius han tingut fins ara una difusió limitada, ja que gairebé totes parteixen de poemes en suec, que no és la llengua més immediata per la majoria dels cantants; tan lògic és que el compositor fes servir la seva llengua com que pels intèrprets això sigui un entrebanc. A la seva època, bona part dels beneficis de les cançons venien de la venda de partitures, i el mercat natural de Sibelius era reduït; potser per això el seu editor, Robert Lienau, li va proposar de compondre un cicle a partir de poemes en alemany; Sibelius havia viscut una temporada a Alemanya i coneixia prou bé la llengua com perquè no li suposés cap problema. Desconec si aquesta iniciativa per eixamplar el mercat potencial va repercutir en les butxaques de compositor i editor, espero que sí, però si es tractava de fer unes cançons que fossin realment conegudes, en això no van reeixir. Les sis [...]
  • A reveure, Wilhelm Meister!

    Cançó de la setmana: Wer nie sein Brot mit Tränen aß (F. Liszt) - G. Finley, J. Drake
     
    Anys d'aprenentatge de Wilhelm MeisterSenyores i senyors, avui sí. Avui arribem a la dinovena i darrera entrada d'una sèrie que vam començar fa dos anys, vuit mesos i vint-i-sis dies: la sèrie sobre les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Johann Wolfgang Goethe. Com bé sabeu, les cançons que hi apareixen estan relacionades amb el que hi succeeix, però no ho expliquen; això fa que personatges tan habituals als recitals com Mignon i l'arpista siguin alhora tan desconeguts. Per això un bon dia se'm va acudir de fer una sèrie d'entrades que posés les cançons en context tot explicant l'argument de la novel·la. I això és el que he fet, més o menys, en les divuit entrades anteriors. Dic més o menys perquè, per no abusar de la vostra paciència, m'he limitat a parlar de les històries i els personatges que trobava imprescindibles, deixant-ne fora molta gent i moltes coses interessants; per exemple, Therese [...]
  • En desgreuge del drac

    Cançó de la setmana: Green-Eyed Dragon (C. Wolseley) - G. Finley, Julius Drake
     
    Petita història de Sant Jordi - Pilarín BayèsEl juny passat vaig encetar una llista de cançons amb cuques. Segons la pràctica definició d'una amiga, una cuca és un "animaló que pots esclafar amb la sabatilla", i a la llista hi ha criatures com ara escarbats, paneroles i cigales, però potser recordareu que també s'hi va colar una altra criatura que fa de mal esclafar amb la sabatilla: el drac. Diguem que necessitava la desena cançó amb cuques i a aquesta, que a la meva amiga li agrada especialment, hi surten cargols. I diguem també que cada any per Sant Jordi quan trio una cançó amb roses em quedo amb una mica de recança perquè al pobre drac li toca un paper ben galdós a la història; com a la princesa, si fa no fa. Em diu un amic que "no és un drac, són les forces del mal". I té raó però... pobre drac!
  • Tots els meus desitjos, esperances i cançons

    Cançó de la setmana: Liebesbotschaft (R. Schumann) - G. Finley, J. Drake
     
    Spring clouds study - John ConstableFa unes setmanes anava per una carretera arran de mar, entre pins i ginestes, i em va venir al cap una música. No recordava què venia abans ni després, només això i, al començament, ni tan sols "sentia" el piano, només la melodia. D'on sortia aquesta música i perquè m'havia vingut al cap precisament en aquell moment? Al cap d'una estona (ja sabeu com van aquestes coses, són persistents) ja tenia clar el piano i, una mica més tard vaig aconseguir alguna cosa més: també "sentia" la música amb veu. Si hi havia veu i piano tenia tots els números per ser una cançó. Però de qui era la veu, i què deia? Només recordava que la veu era d'un baríton, sorpresa! Amb això no avançava gaire. 
  • Un estel els guia

    Cançó de la setmana: Die Könige / The Three Kings (P. Cornelius) - B. Terfel, M. Martineau / G. Finley, The Cambridge Singers
     
    Adoración de los Reyes - D. Velázquez Continuem amb les celebracions nadalenques i dediquem l'entrada als Reis; ja sabeu, són molt a prop i hem de fer bondat perquè ens deixin els seus regals. L'encarregat de portar-nos a ses majestats serà un compositor nou per aquí, Peter Cornelius.

    Peter Cornelius (1824 – 1874) va néixer a una família d'artistes (pintors i actors) i de ben petit el van encaminar també cap a les arts, especialment cap a la música un cop van veure que hi destacava. Es va relacionar amb noms importants de la literatura i la música: sobretot Liszt i Wagner, però també Eichendorff, Heyse, Berlioz o Brahms, i va acabar treballant com a professor de música a la cort de [...]
  • Un brindis per l'alegria

    Cançó de la setmana: Chanson à boire (M. Ravel) - G. Finley, J. Drake
     
    Portrait, ou Dulcinée - Marcel DuchampCançons bàquiques, de brindis, de taverna, trinklieder, drinking songs, chansons à boire... cançons que es canten mentre es beu, que conviden a beure i que existeixen segurament des que existeixen el vi o la cervesa. El seu origen és popular, per descomptat, però també han trobat el seu lloc a la cançó artística, bé imitant les originals o en versió més sofisticada.
  • Una de terror

    Cançó de la setmana: Erlkönig (F. Schubert / C. Loewe) - G. Finley, J. Drake
     
    Bosc Fantasma
    Me gustaría proponeros el juego de comparar dos canciones compuestas sobre el mismo poema: Der Erlkönig (“El rey elfo” en traducción aproximada), escrito por Johann Wolfgang von Goethe en 1782. La balada narra, de manera harto ambigua, la muerte de un niño ¿a manos? de un maligno espíritu que habita en el bosque. Las versiones de Franz Schubert de 1815 y de Carl Löwe de 1818, interpretadas ambas por el barítono Gerald Finley y el pianista Julius Drake, tienen algunos aspectos comunes y otros suficientemente dispares como para que sea un interesante ejercicio analizarlas en paralelo. ¿Queréis pasar un poco de miedo?
  • Peixos

    Cançó de la setmana: Des Antonius von Padua Fischpredigt (G. Mahler) - G. Finley, J. Belohlavek (dir.)
     
    Sant Antoni de Pàdua predicant als peixos - J. BenlliureVet aquí que Sant Antoni de Pàdua, cansat que els heretges habitants de Rímini ignoressin les seves prèdiques, va anar un dia cap a la vora del mar i va convocar els peixos, que es van anar acostant i col·locant ordenadament, els petits davant i els grans al darrera, tots treient el cap per sentir millor. Sant Antoni els va parlar de Déu i dels nombrosos motius que tenien per donar-li gràcies i els peixos, que escoltaven atentament, van lloar Nostre Senyor. La gent de Rímini, atreta per aquella munió de peixos amb el cap fora l'aigua, van anar cap allà i en veure el miracle van escoltar també Sant Antoni i es van convertir; el sant els va beneir a tots i homes i peixos van tornar cap a casa seva.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto