Després de compondre Le travail du peintre, Francis Poulenc va dir que el temps de la mélodie havia passat, almenys per a ell. Això va ser el 1956 i durant quatre anys només va escriure un parell de cançons. No és que en aquell temps s'estigués de braços plegats; el 1957 va estrenar Dialogues de carmelites, el 1958 La voix humaine i el 1960, el Gloria. Aquell mateix any va escriure el que seria, ara sí, el seu últim cicle, La courte paille, i ho va fer amb un poeta nou al seu repertori, Maurice Carême. En lloc de la complexitat de la poesia de Paul Éluard o Apollinaire, ara triava uns versos el llenguatge dels quals era a l'abast de tothom.
Bleuet
Verdun, les Ardenes, el Marne, el Somme, Ieper, els Dardanels. Quatre anys. Setanta milions de combatents, vuit milions de morts, dos milions de desapareguts, vint-i-dos milions de ferits. Camps de mines. Centenars de quilòmetres de trinxeres en una mar de fang. Diumenge es commemorarà el centenari del final d'una guerra que va dessagnar Europa.
Guillaume Apollinaire va voler allistar-se a l'exèrcit així que va esclatar la guerra, però no el van admetre perquè no era francès (era nascut a Roma i d'origen polonès). Hi va insistir i [...]
Moment musical (V)
Els lectors habituals sabeu que quan publico un moment musical és perquè per una raó o una altra no he pogut preparar un article comme il faut. També sabeu que no ens quedarem sense música, tot i que no hagi tingut temps d'escriure el que volia per a aquesta setmana. Ni tan sols he hagut de pensar una cançó, perquè la setmana passava vaig haver de triar entre dues per il·lustrar el cicle Tel jour telle nuit; vaig triar-ne Nous avons fait la nuit i em va saber greu que es quedés fora Une herbe pauvre, així que aquí la tenim.
Hem fet la nit
“Un cicle digne de ser comparat amb els grans cicles de lieder alemanys, com el Viatge d'hivern de Schubert o el Dichterliebe de Schumann.” Això és el que deia Alexis Roland-Manuel sobre Tel jour telle nuit (Tal dia tal nit). No acabo de veure les comparacions entre coses tan poc homogènies (cicles en llengües diferents, poemes i cançons separats per un segle), però hi ha pocs dubtes que el cicle de Francis Poulenc és fantàstic i que té elements en comú amb els que esmenta el musicòleg.
Pregueu per la pau
El text d'aquesta cançó es va publicar a Le Figaro el 29 de setembre de 1938, quan Europa ja es veia a venir una altra guerra, només vint anys després que acabés aquella terrible contesa que havia desagnat el continent. Poulenc va escriure immediatament la mélodie i la va descriure així: "He intentat donar-hi una impressió [...]
L'albada l'horitzó l'aigua l'ocell l'home l'amor
Sostegno e gloria d'umanità!
Cap entomòleg per aquí?
El castell d'un duc insensat
Potser per a nosaltres el més important dels homenatjats aquest any és Francis Poulenc, del qual el proper dimecres 30 de gener es compliran 50 anys de la seva mort.