Blondel de Nesle visits King Richard's prison - Joseph Martin Kronheim
Blondel de Nesle visita la presó de Ricard Cor de Lleó - J. M. Kronheim

Aquesta setmana m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai: quan tenia l'article escrit m'he adonat que no tenia el text de la cançó, i no l'he trobat per enlloc. Direu que el podria haver buscat abans de posar-m'hi, i direu bé, però m'hi vaig confiar. Nota mental: no començar un article abans de tenir el poema. La qüestió és que sense poema no hi ha publicació, i aquí em teniu, desant l'article frustrat i preguntant-me: "I ara, què faig?".

Però per això es van inventar els moments musicals de Liederabend, per salvar els articles frustrats. A més, l'esperit del rei de la casa sempre és present amb la seva deu inexhaurible de cançons, hi ha prou d'allargar la mà i destriar-ne una. Com la setmana passada, us proposo una cançó poc coneguda que m'agrada molt, Blondel zu Marien. Schubert la va compondre el setembre de 1818 a partir dels versos d'un autor desconegut que podrien fer referència al trobador Blondel de Nesles. Segons la llegenda, Blondel va trobar on era presoner el seu amic Ricard Cor de Lleó després de recórrer un munt de castells cantant una cançó que només coneixen tots dos i, que per tant, només Ricard podia cantar amb ell.

Podem entendre Blondel zu Marien com una cançó d'amor o com una pregària a la Mare de Déu (d'una manera similar a un altre lied de Schubert amb poema de Novalis, Geistliches Lied); la seva delicadesa i el seu recolliment encaixen en totes dues interpretacions. El que més crida l'atenció de l'obra és l'ornamentació tan inhabitual de la línia vocal, que fa pensar que Schubert la va escriure per complaure algun amic cantant avesat a la música italiana; nosaltres l'escoltarem en la versió preciosa de Matthias Goerne i Ingo Metzmacher.

 

Blondel zu Marien

In düst'rer Nacht,
Wenn Gram mein fühlend Herz umziehet,
Des Glückes Sonne mir [entfliehet]1,
Und ihre Pracht;
Da leuchtet fern
[Im feurig wonniglichen]2 Glanze,
Wie in der Liebe Strahlenkranze
Ein holder Stern.

Und ewig rein
Lebt unter Wonne, unter Schmerzen,
Im treuen liebevollen Herzen
Sein Wiederschein;
So hold und mild
Wird unter tröstenden Gestalten
Auch in der Ferne mich umwalten
Dein Zauberbild.

En la nit més fosca,
quan la pena cobreix el meu sensible cor,
i fuig de mi el sol de la benaurança
i la seva esplendor,
brilla al lluny,
amb un esclat fervent i delitós,
com una radiant corona d’amor,
una estrella encisadora.

I eternament pur,
en el goig, en el dolor,
en el meu cor fidel, ple d’amor,
viu el seu reflex;
així, encisadora i benigna,
sota una forma confortant,
m’acompanyarà també quan sigui lluny,
la seva màgica imatge.

(traducció de Salvador Pila)

 

Articles relacionats

Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Cartell Schubertiada 2021

Please enable the javascript to submit this form

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més feliçes
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto