het voeden van der baby carel jozeph grips
Alletant el nadó - C. J. Grips

El pare de Mieczysław Weinberg va arribar a Varsòvia fugint del pogrom de Chișinău (llavors a l'Imperi Rus) del 1905, on on havien mort el pare i l'avi. Mieczysław va ser l'únic de la seva família que va poder fugir del gueto de Varsòvia; els seus pares i la seva germana van ser assassinats al camp de concentració de Trawniki el 1943. Es va establir a la Unió Soviètica, on el seu sogre va ser assassinat l'any 1948 per la policia secreta de Stalin, i ell mateix va ser detingut el febrer de 1953 acusat de nacionalisme burgès jueu (que devia ser una fòrmula tan curiosa com el "contubernio judeo-masónico" del franquisme); la mort de Stalin el mes següent li va salvar la vida. A partir de llavors, Weinberg va poder viure sense mirar si el seguien a cada passa que feia; va morir el 1996.

Si les coses haguessin anat diferent, Weinberg segurament hauria estat un virtuós concertista de piano. El 1929, quan tenia deu anys, va debutar com a pianista i director al teatre de Varsòvia on treballava el seu pare, violinista i compositor, i els seus estudis es van orientar cap a la interpretació. Quan va arribar a la Unió Soviètica, però, a Minsk (a Bielorússia) va començar a estudiar composició. Tot just s'acabava de graduar quan va haver de fugir novament del nazisme, aquesta vegada a Taixkent, a l'Uzbekistan; allà va conèixer Dmitri Xostakóvitx que, impressionat per la seva música, va gestionar el seu trasllat a Moscou. Des que s'hi va establir el 1943 ja només va fer concerts de piano ocasionalment.

Va compondre, entre altres obres, set òperes, vint-i-sis simfonies, disset quartets per a corda, deu concerts, vora trenta sonates, música per a seixanta-cinc pel·lícules i vint-i-set cicles de cançons; una obra molt extensa pràcticament desconeguda durant molts anys fora de l'àmbit de la ex-Unió Soviètica. La situació va començar a canviar el 2010, quan el Festival de Bregenz li va dedicar el gruix de la seva programació; d'allà van sorgir els primers enregistraments, i a poc a poc s'ha anat divulgant i interpretant part de l'obra de Weinberg; ja no és tan estrany trobar-lo a les programacions o en nous enregistraments.

Weinberg i Xostakóvitx van ser molt amics i van admirar mútuament la seva obra. Tots dos van seguir camins similars, condicionats per les contínues amenaces del règim soviètic i, donat que Xostakóvitx era tretze anys més grans i molt més conegut, sovint s'ha donat per fet que va ser ell qui va influir en l'obra de Weinberg. Hi ha pocs dubtes, però, que va ser a l'inrevés en almenys un període: van ser les obres jueves de Weinberg les que van influir en les de Xostakóvitx.

Weinberg va escriure moltes obres inspirades en la música i la literatura jueva durant els anys quaranta, entre elles dos cicles de cançons, l'opus 13 i l'opus 17. L'opus 13 el va compondre i estrenar el 1943, tot just abans de marxar de Taixkent; els textos els va triar de l'obra del poeta polonès jueu Icchok Lejbusz Perec (o Isaac Leib Peretz, la grafia canvia depenent de la transcripció), que va viure entre 1851 i 1915 i és considerat com un dels fundadors de la literatura moderna en jiddisch (o en ídix, actualitzat pel DIEC fa un parell d'anys). Si busqueu partitures o enregistraments del cicle els trobareu amb dos noms: l'original Jiddische Lieder i Kinderlieder, i en dues llengües, ídix i rus. Aquesta segona versió és la que es va publicar el 1944; la primera obra de Weinberg que es publicava va canviar de nom i de llengua en un intent de dissimular-ne l'origen jueu. El cicle té cinc cançons, més una Introducció sense lletra; hi ha també una Coda, tot seguit de l'última cançó. Nosaltres n'escoltarem la segona (la tercera, si comptem la introducció), Cançó de bressol, en la traducció russa de Natalija Konchalovskaja i interpretada per Olga Kalugina i Dmitri Korostelyov. I d'aquí no gaire, el 17 d'agost, escoltarem el cicle sencer a Vilabertran, interpretat per Katharina Konradi i Daniel Heide.

 

Kolibelnaia

Tixe, tixe, kot, tixe, tixe, mix.
Vot uj zassipaiet moi malix.
Baixki, baraixki, ne bleite v khlevu,
Moi malix prosnetsia, ia vas pozovu.

Veterok, ne zavivai,
Tixe, tixe, pessik, ti ne lai.
Prikussi svoi iazitxok,
Txtobi spat moi maltxik mog.
Baiu-bai, baiu-bai.

Silenci, mixa; silenci, ratolí,
perquè el meu petitó s'està adormint.
Xaiets, criaturetes, no beleu a l'estable,
perquè el meu nen se'n va a dormir.

Ventijol, no facis soroll,
calla, gosset, no bordis,
mossega't la llengua
així el meu nen podrà dormir,
non, non non.

 

I aquest és el text en rus:

Тише, тише, кот, тише, тише, мышь.
Вот уж засыпает мой малыш.
Башки, барашки, не блейте в хлеву,
Мой малыш проснется, я вас позову.

Ветерок, не завывай,
Тише, тише, песик, ты не лай.
Прикуси свой язычок,
Чтобы спать мой мальчик мог.
Баю-бай, баю-бай.

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

Please enable the javascript to submit this form

LIFE Victoria Tardor 2021

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto