Tercera i última contribució de la temporada dels alumnes del Màster en Lied de l'ESMUC; Anna Guasch Riedweg ens parla de la compositora Carme Karr. Gràcies, Anna!
 
Carme Karr
Carme Karr

Quan cerquem compositors modernistes catalans ens apareixen grans noms com el d’Isaac Albéniz, Josep Anselm Clavé i Camps, Enric Granados, Enric Morera, Felip Pedrell, Eduard Toldrà, Joaquim Serra... sense mencionar un gran nombre de dones compositores que van formar part d’aquella època. Aquest fet s’ha anat repetint al llarg de la història, no obstant vivim una època on s’està donant veu a totes les dones que han tingut un paper important i per això he decidit compartir amb vosaltres la figura de Carme Karr.

Carme Karr (Barcelona, 1865 – 1943), una dona que va influenciar la societat catalana a diferents nivells. Filla de pare francès i mare italiana va adaptar-se i integrar-se en la societat catalana formant part del renaixement cultural català. Alhora, la seva visió de la dona francesa, que gaudia de més drets que la catalana, va despertar en ella un interès per la situació de la dona a Catalunya. A través de les seves obres literàries, articles, conferències, composicions va exercir un paper de crítica social a més d’oferir alternatives per a les dones, i es va involucrar fins tal punt amb el feminisme que l’any 1931 va representar el moviment del vot femení, entrevistant-se amb Francesc Macià per a fer oficial la demanda del dret a vot.

Va participar en revistes com l’Avenç i Joventut on redactava utilitzant pseudònims, el més conegut “Escardot”. L’any 1907, va convertir-se en redactora en cap del Feminal, un suplement del setmanari La Ilustració Catalana, que reflectia el paper vital de la dona en diferents àmbits. També va fundar la Llar, una residència per a professores, estudiants i també una escola dedicada a la formació de la dona, oferint així una alternativa als convents de monges que fins al moment eren l’única residència a les grans ciutats per a dones.

També involucrada en la divulgació dels drets de la dona, va oferir diverses conferències sobre feminisme i va participar en l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, sent la responsable de l’Estand per a la Dona. Un dels actes que va oferir va ser la programació d’un concert d’obres exclusivament femenines i interpretades per dones. En el moment va ser anunciat com un fet excepcional, ja que es van interpretar obres de compositores catalanes i europees.

La seva obra musical es basa bàsicament en obres de veu i piano amb textos de poetes coetanis, com per exemple, Apel·les Mestre que va ser un gran amic. Tal com explica Maria Teresa Garrigosa (2019) en la seva tesi, les harmonies de les seves composicions són aparentment senzilles però amb una melodia rica i ben escrita per a la veu. En total, va escriure 27 cançons i una sarsuela, El Testament d’Amèlia, que va gaudir d’un gran èxit en la seva estrena. De 1907 a 1917, va publicar 13 de les seves cançons a la revista Feminal, a més de publicar les obres de joves compositores que començaven a destacar en l’àmbit de la composició.

Cercant dones compositores i intentant trobar noms pocs coneguts, m’ha agradat descobrir Carme Karr, dona, escriptora i compositora, que des de la literatura i la música va exercir una influència en la societat catalana, lluitant pel dret de les dones. I, més grata sorpresa ha sigut trobar informació sobre altres compositores que espero que es programin al costat d’altres dones compositores.

Per últim, comparteixo amb vosaltres una cançó que m’ha encisat amb la seva delicadesa i alhora profunditat, i que de ben segur inclouré en algun programa de concert. És “Cançó de tarda” (1908), amb text d’Apel·les Mestre, del cicle per a veu i piano “Flors d’escardot, cançons catalanes”. La soprano és Maria Teresa Garrigosa que també és l’autora de la tesi doctoral “Les compositores catalanes del segle XIX: Un impuls creador” (2019), que recomano llegir. La pianista és Heidrun Bergander.

 

Cançó de tarda

De les vores del camins
L’escardot en fa jardins
Més, qui veu ses flors morades?
En els boscatges deserts
El merlot en fa concerts
Més, qui les sent, ses passades?
Déu te dó, flors, escardot!
Déu te dó, cançons, merlot!
Déu vos guard sublims artistes
Que esclateu joisosament
En cançons que ningú sent
i en flors que no han de ser vistes!
Déu vos guard, sublims artistes!
Déu vos guard, Déu vos guard!

 

Sobre l’autora: Anna Guasch és una soprano catalana. Ha realitzat els seus estudis amb Dolors Aldea al Conservatori Superior del Liceu i actualment estudia el Màster de Lied a l’ESMUC. Compagina la docència amb l’activitat concertística.

Comments powered by CComment

Please enable the javascript to submit this form

LIFE Victoria Tardor 2021

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto