Rosenhain - P.A. Renoir
Roserar- P.A. Renoir
 

Una estrofa sàfica és una forma poètica d'origen grec, que deu el seu nom a la poeta Safo. Més tard va ser utilitzada en llatí per Horaci i altres poetes, i amb el temps la seva mètrica es va anar adaptant a les diferents llengües europees, mantenint alhora l'estructura original. Mentre intentava refrescar els meus coneixements per explicar-vos quina és aquesta estructura, m'he adonat que el més senzill era posar-vos un exemple que molts tenim ben interioritzat, com ara aquest:

Hoy la tierra y los cielos me sonríen,
hoy llega al fondo de mi alma el sol,
hoy la he visto..., la he visto y me ha mirado....
¡hoy creo en Dios!
 

Estic segura que molts de vosaltres, estimats lectors, podríeu recitar de memòria aquesta i moltes altres Rimas de Bécquer que segueixen la forma sàfica. Tenim presents aquests referents, ens serà més fàcil identificar l'estrofa en un poema anomenat Gereimte sapphische Ode (Oda sàfica rimada; entenc que s'especifica que és rimada perquè en la forma genuïna no ho és). El seu autor, el pianista, compositor i poeta Hans Schmidt va el va enviar al seu amic Johannes Brahms, que va compondre amb aquests versos un dels seus poemes més bells. Per la seva melodia serena, per la seva elegància i per la seva noblesa.

Sapphische Ode és un nocturn que té dues estrofes musicalment gairebé idèntiques; els versos de la primera fan referència a l'aroma de les roses i la rosada que mulla el qui les cull, i la segona, en un paral·lelisme senzill, al perfum de les besades i les llàgrimes que mullen els amants. Escoltarem m aquest lied interpretat per Thomas Quasthoff i Justus Zeyen; a Vilabertran, ho faran Ema Nikolovska i (atenció!) Wolfram Rieger.

En aquesta última entrada dedicada als recitals de la Schubertíada en repassem els tres últims, tots tres amb cantants molt joves. A més de la mezzosoprano Ema Nikolovska, tindrem el baríton Ferran Albrich, amb Marc Serra, i la soprano Cecilia Rodríguez, amb Jesús López-Blanco, tots dos duos al concert de l'Acadèmia i, per acabar, a Vilajuïga, la soprano Anna-Lena Elbert acompanyada per Kota Sakaguchi.

Com sempre, podeu escoltar Sapphische Oda i a continuació, si us ve de gust, les cançons d'aquests tres concerts que hem escoltat fins ara a Liederabend.

 

Sapphische Ode

 

Rosen brach ich nachts mir am dunklen Hage;
Süßer hauchten Duft sie als je am Tage;
Doch verstreuten reich die bewegten Äste
Tau, der mich näßte.

Auch der Küße Duft mich wie nie berückte,
Die ich nachts vom Strauch deiner Lippen pflückte;
Doch auch dir, bewegt im Gemüt gleich jenen,
Tauten die Tränen.

Durant la nit he collit roses en l’obscura bardissa;
el seu aroma era més dolç que durant el dia;
però les branques remogudes varen escampar
generoses la rosada, que em va mullar.

També em van encantar com mai els besos perfumats
que vaig collir durant la nit dels rams dels teus llavis;
però també a tu, commoguda la teva ànima com la meva,
et mullà la rosada de les llàgrimes.

(traducció de Manuel Capdevila i Font)

 

Dissabte 28 d'agost: Ferran Albrich & Marc Serra / Cecilia Rodríguez & Jesús López Blanco

Dissabte 28 d'agost: Ema Nikolovska & Wolfram Rieger

Diumenge 29 d'agost: Anna-Lena Elbertt & Kota Sakaguchi

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.