Christmas Tree Market - Henrich Matveevich Manizer (1847—1925)
La fira d'arbres de Nadal - H. M. Manizer

L'orguenet va ser un instrument musical molt present al carrer a final del segle XIX i començament del XX. La seva popularitat tenia sobretot tres motius: es podia traslladar fàcilment perquè anava muntat sobre rodes, la música que produïa es podia sentir a una certa distància i, el més important de tot, no calia saber de música per tocar-lo. La part principal de l'orguenet era un cilindre metàl·lic on es gravaven les melodies, i per fer-lo sonar només calia fer rodar una maneta, la mecànica de l'aparell s'encarregava de la resta. Funcionava, si fa no fa, de manera similar a les capsetes de música que encara podem comprar a les botigues de regals. Cada cilindre solia incloure deu peces musicals, i això garantia certa varietat a l'intèrpret. Els orguenets eren habituals a parcs i fires i als carrers més comercials; per atreure l'atenció dels vianants cap a una atracció, per convidar al ball o, simplement, per animar l'ambient. També, és clar, per demanar unes monedes a canvi de la música; quan estava prohibit captar pel carrer, l'orguenet es convertia pràcticament en una excusa per demanar almoina sense que la policia empaités el captaire.

Situem-nos ara en una fira de Nadal, plena de famílies que passegen, compren i gaudeixen del temps lliure. Hi ha un orguenet, i algú que apel·la a l'esperit nadalenc i a la generositat de la gent que passa. Però aquest algú, el protagonista de la nostra segona nadala d'aquesta temporada, no és el tocador d'orguenet, sinó el seu mico. Perquè, de vegades, el músic de carrer l'acompanyava un mico que ballava i atreia l'atenció dels infants, embadalits davant una bèstia tan exòtica. I, de vegades també, als contes i els poemes, els animals ens parlen.

El mico de The monkey's Carol, un dels poemes per a nens de Winifred Letts, adopta el paper que correspondria al seu amo, i s'adreça a la gent que passa per demanar unes monedes o alguna cosa per menjar. Charles Villiers Stanford havia posat anteriorment música a diversos poemes de la poeta, i el 1921 hi va tornar i va musicar aquest poema alhora tendre i benhumorat; el resultat va ser una cançó de Nadal atípica, però encantadora, que escoltarem interpretada per Timothy Dickinson i Duncan Honeybourne.

Espero que us agradi, i us desitjo el millor per a l'any 2022. Tant de bo que no sigui un altre any d'incerteses!

 

The Monkey's Carol

Kind Christian souls who pass me by
On business intent,
I pray you think on such as I
Who pine in banishment.
I wear a little coat of red,
'A little bonnet on my head.
Kind gentles, throw a coin to me
And God reward your charity.

My master grinds the music out
To cheer the sullen street;
The children gather round about
And dance with joyous feet.
Have pity on the poor old man
And give him pennies all who can;
Have pity on his monkey too,
And God be pitiful to you.

Once long ago my heart was light
Amongst my brethren in the south,
Fulfilled with joy I slept at night
The taste of mangoes in my mouth.
But now I go from door to door.
Have pity, gentles, on the poor.
My master is both weak and old,
And I am trembling in the cold.

Your kitchens have a fragrant scent
With pies and puddings on each side,
I wish you all much merriment
And peace and love this Christmastide.
If you have nuts or fruit for me
God will reward your charity;
For if you give the poor their share
God will not leave your platters bare.

Amables ànimes cristianes que passeu
pel meu costat atrafegades,
us prego que penseu en els qui, com jo
patim el bandejament.
Vesteixo un abriguet vermell
i duc un petit bonet al cap.
Bona gent, llanceu-me una moneda
i Déu premiarà la vostra caritat.

El meu amo toca la música
per animar el carrer apagat;
els nens s'apleguen al voltant
i dansen amb peus alegres.
Tingueu pietat del pobre vell
i doneu-li uns penics si podeu;
tingueu pietat del mico també,
i Déu serà pietós amb vosaltres.

Una vegada, fa molt, vaig sentir el cor lleuger:
entre els meus germans, al sud,
curull de joia dormia a les nits
amb el gust dels mangos a la boca.
Però ara vaig de porta en porta.
Tingueu pietat, bones persones, dels pobres.
El meu amo és vell i feble,
i jo tremolo de fred.

Les vostres cuines fan bona olor
amb pastissos i púdings arreu,
us desitjo molta alegria
i pau i amor aquests dies de Nadal.
Si teniu nous o fruita per a mi
Déu premiarà la vostra caritat;
perquè si doneu als pobres la seva part
Déu no deixarà desproveïdes les vostres plates.

 
 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.