Per una flor de romaní

 

Per als qui vivim prop de la Mediterrània, el romaní forma part de la nostra cultura, del nostre paisatge i de la nostra gastronomia. Convivim amb aquest arbust d'aspecte sobri acostumant a la sequera, al vent i a la sal. Fins i tot quan arriba la primavera i floreix ho fa amb discreció, a diferència d'altres plantes que tenen el seu moment de glòria amb una floració exuberant. La flor del romaní és diminuta, t'hi has d'acostar molt per veure'n els detalls; vista de lluny, és fugissera, el seu color blavós o violaci, segons com hi arribi la llum, és apagat, i no destaca gaire sobre les tiges. Però , malgrat tot, o potser per ser tan omnipresent i, alhora, tan difícil de copsar, que bonic que és un romaní florit.

La flor de romaní forma també part del nostre patrimoni poètic, gràcies a Josep Carner i Canticel, un poema preciós que, entre altres moltes coses, és un reflex de la llum mediterrània. I forma part també del nostre patrimoni musical, gràcies, sobretot, a Eduard Toldrà; estic segura que molts de vosaltres cantussegeu el seu Canticel des de les primeres línies d'aquest article ("Per una flor de romaní, l'amor daria").

I sí, el Canticel de Toldrà és el més conegut, però no l'únic; com sol passar amb els grans poemes, ha atret diversos compositors. Feia temps que volia dedicar un espai a escoltar diverses partitures inspirades per un mateix poema, i aquest de Carner és una bona opció per començar. Entre altres coses, perquè el tenor David Alegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre en recullen cinc al seu disc Carneriana (el títol ho diu tot, una cinquantena de cançons a partir de poemes del príncep dels poetes), i així podem escoltar-les totes amb els mateixos intèrprets.

Els cinc Canticel estan compostos al llarg de vint anys. El primer va ser el de Toldrà, del 1923, només tres anys després que es publiqués el poema; podeu recuperar aquí l'article en què en parlava. Després van venir els d'Antoni Massana (1926), Ricard Lamote de Grignon (1928), Joaquín Rodrigo (1935) i Narcís Bonet (1945). Us els deixo tot seguit, sense cap més comentari que l'agraïment a David Alegret i Rubén Fernández Aguirre pel seu recull fantàstic. Com que hi ha molta música, millor que hi hagi poca lletra.

 

Actualització 8/6: La pianista Helena Ginès i Bataller precisa en un comentari (gràcies!) que el primer Canticel no és el de Toldrà, sinó del compositor tarragoní Xavier Gols (1902-1938): "el va compondre el setembre del 1922, i va guanyar el premi musical als Jocs Florals de Girona aquell mateix any."

 

Canticel - Antoni Massana
Canticel - Ricard Lamote de Grignon
Canticel - Joaquín Rodrigo
Canticel - Narcís Bonet

Per una vela en el mar blau
daria un ceptre;
per una vela en el mar blau
ceptre i palau.

Per l’ala lleu d’una virtut
mon goig daria
i el tros que em resta, mig romput,
de joventut.

Per una flor de romaní
l’amor daria;
per una flor de romaní
l’amor doní.

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.