Per als qui vivim prop de la Mediterrània, el romaní forma part de la nostra cultura, del nostre paisatge i de la nostra gastronomia. Convivim amb aquest arbust d'aspecte sobri acostumant a la sequera, al vent i a la sal. Fins i tot quan arriba la primavera i floreix ho fa amb discreció, a diferència d'altres plantes que tenen el seu moment de glòria amb una floració exuberant. La flor del romaní és diminuta, t'hi has d'acostar molt per veure'n els detalls; vista de lluny, és fugissera, el seu color blavós o violaci, segons com hi arribi la llum, és apagat, i no destaca gaire sobre les tiges. Però , malgrat tot, o potser per ser tan omnipresent i, alhora, tan difícil de copsar, que bonic que és un romaní florit.
La flor de romaní forma també part del nostre patrimoni poètic, gràcies a Josep Carner i Canticel, un poema preciós que, entre altres moltes coses, és un reflex de la llum mediterrània. I forma part també del nostre patrimoni musical, gràcies, sobretot, a Eduard Toldrà; estic segura que molts de vosaltres cantussegeu el seu Canticel des de les primeres línies d'aquest article ("Per una flor de romaní, l'amor daria").
I sí, el Canticel de Toldrà és el més conegut, però no l'únic; com sol passar amb els grans poemes, ha atret diversos compositors. Feia temps que volia dedicar un espai a escoltar diverses partitures inspirades per un mateix poema, i aquest de Carner és una bona opció per començar. Entre altres coses, perquè el tenor David Alegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre en recullen cinc al seu disc Carneriana (el títol ho diu tot, una cinquantena de cançons a partir de poemes del príncep dels poetes), i així podem escoltar-les totes amb els mateixos intèrprets.
Els cinc Canticel estan compostos al llarg de vint anys. El primer va ser el de Toldrà, del 1923, només tres anys després que es publiqués el poema; podeu recuperar aquí l'article en què en parlava. Després van venir els d'Antoni Massana (1926), Ricard Lamote de Grignon (1928), Joaquín Rodrigo (1935) i Narcís Bonet (1945). Us els deixo tot seguit, sense cap més comentari que l'agraïment a David Alegret i Rubén Fernández Aguirre pel seu recull fantàstic. Com que hi ha molta música, millor que hi hagi poca lletra.
Actualització 8/6: La pianista Helena Ginès i Bataller precisa en un comentari (gràcies!) que el primer Canticel no és el de Toldrà, sinó del compositor tarragoní Xavier Gols (1902-1938): "el va compondre el setembre del 1922, i va guanyar el premi musical als Jocs Florals de Girona aquell mateix any."
Per una vela en el mar blau
daria un ceptre;
per una vela en el mar blau
ceptre i palau.
Per l’ala lleu d’una virtut
mon goig daria
i el tros que em resta, mig romput,
de joventut.
Per una flor de romaní
l’amor daria;
per una flor de romaní
l’amor doní.
Articles relacionats
Temps pasqual (II)
"Carpe diem, quam minimum credula postero." (En una traducció aproximada, "profita el moment, i poc confiïs en el que vindrà"). Aquesta frase, sobretot la primera part, carpe diem, ha arribat fins als nostres dies amb un significat diferent del que tenia inicialment; el fem servir com una consigna hedonista que convida a viure el plaer immediat sense pensar en les conseqüències, mentre que el significat original faria referència[...]
SV22 | Fleurs
Francis Poulenc va compondre el cicle Fiançailles pour rire tot just després del començament de la Segona Guerra Mundial, i ho va fer perquè hi havia guerra. Ell mateix ho explicava així: "Sense la guerra no hauria escrit mai aquest cicle, sens dubte. M'apresso a explicar-me per fer-me perdonar el que, a primera vista, aquesta expressió tingui de paradoxal. He compost Fiançailles pour rire per pensar en Louise de Vilmorin, tancada en el seu castell d'Hongria per Déu sap quant de temps. Aquesta és [...]
L'ànima dels lliris
El 25 de març (només quatre dies després que escoltéssim una cançó del seu cicle Chansons de Bilitis) es complien cent anys de la mort de Claude Debussy, un dels compositors amb aniversari rodó d'aquest any. El cert és que no és un compositor que hagi convidat gaire sovint per aquí; només n'hem escoltat tres cançons fins ara i sembla que anem d'aniversari en aniversari, perquè la primera va ser Beau soir, amb ocasió del 150 aniversari del naixement del compositor, l'agost de 2012. Avui n'escoltarem la quarta, una mélodie que molts autors s'afanyen a afirmar que no és entre les millors (bé, no tot pot ser [...]
