Canònica de Santa Maria de Vilabertran

 

Escric això el dilluns 28 al matí (quan la Schubertíada ha acabat fa tot just unes hores), conscient que demà a mitjanit ha de sortir publicat un article a Liederabend. I el més calent és a l'aigüera. Algun any aprendré que és impossible que em concentri per escriure res durant el festival. Així que, amb l'esperit encara ple de música, comparteixo amb vosaltres alguns apunts que he anat prenent aquests dies, sense cap ordre ni cap intenció de ser exhaustiva.

  • Us diré, per exemple, com d'emocionant va ser escoltar Christoph Prégardien fent la seva versió de l'Schwanengesang, ampliat amb alguns lieder oportunament escollits. El seu coneixement exhaustiu i el seu amor per les cançons es perceben a cada nota.

  • Us volia comentar també un detall de l'espectacular concert de Konstantin Krimmel i Marcelo Amaral: van acabar amb Schubert. Quan es programa Schubert en un recital sol obrir el programa, però en aquesta ocasió el duo va triar l'ordre cronològic invers, Vaughan Williams, Wolf i Schubert, i els seus lieder van sonar esplendorosos.

  • Aquell dia va ser rodó, perquè després, Marco Mezquida va fer un recital de piano durant el qual va reinterpretar a la seva manera, entre altres obres de Schubert, onze dels seus lieder. Quin gran músic s'ha de ser i quin amor s'ha de tenir per Schubert per fer i desfer la música original, dibuixar-nos un somriure als llavis, sorprendre'ns amb els camins que prenien les peces... Una festa!

  • Una cosa que m'ha fet molt, molt contenta és l'èxit que ha tingut Hugo Wolf en els tres concerts en què s'ha interpretat. En una de les prèvies als concerts, amb l'amic Antoni Colomer, parlàvem que aquest compositor encara intimida, i va ser una alegria constatar, per exemple, l'entusiasme amb què va respondre el públic que havia escoltat el Cançoner italià interpretat per Anna El-Khashem, Johannes Kammler i Imogen Cooper.

  • I ja que parlem d'aquest Italienisches Liederbuch, una crida als baritonòfils: atenció a Johannes Kammler! No diré que em va sorprendre, perquè l'havia escoltat la temporada passada a la Schubertíada a Barcelona i em va agradar força, però l'altre dia, a Vilabertran, es va confirmar com un liederista de cap a peus, no us el perdeu si teniu ocasió d'escoltar-lo.

  • Més coses... Que afortunats som d'haver pogut escoltar en dos dies seguits el Liederkreis, op. 39 de Schumann, en dues versions de tanta categoria i alhora tan diferents com la de Dorothea Röschmann i Wolfram Rieger, més expansiva, i la d'Andrè Schuen i Daniel Heide, més introspectiva. Se'n va parlar molt, a la Canònica; hi havia qui preferia la primera, hi havia qui preferia la segona, i jo em vaig declarar incapaç de triar.

  • Vaig acabant, que encara haig de repassar i traduir. Que admirable és Matthias Goerne amb la seva recerca incansable i agosarada de nous programes! I que bé que va funcionar el d'enguany, dedicat a cançons de temàtica espiritual, quina pau que va transmetre!

  • Penúltima cosa: la calor. Als concerts a Vilabertran fa calor, ho sabem de sempre i ho acceptem tots, públic i artistes, amb esportivitat i bon humor, confiant que arribi aviat aquell dia en què les tempestes o la tramuntana refrescaran l'ambient. Però aquest any ha estat excepcional, com ha estat excepcional arreu. Així que si heu anat als concerts i en algun moment heu trobat que això o allò altre podria haver sonat millor, penseu que els músics, sota els focus, van patir una calor tremenda, molta més que la que patíem el públic; Marco Mezquida ho va expressar amb franquesa: "no havia suat tant en tota la meva vida". Només puc agrair-los, a tots, el seu esforç i la seva generositat.

  • Última cosa: gràcies als lectors que heu vingut a saludar-me durant aquests dies; m'ha fet molta il·lusió i ha estat enriquidor parlar amb vosaltres. Naturalment, tots els lectors, desviartualitzats o no, teniu oberts els comentaris per dir la vostra sobre els concerts, si us ve de gust. Així completem aquest mosaic d'impressions.

La cançó d'aquesta setmana és la propina que ens van oferir els duos formats per Katja Mederer i Amadeus Wiesensee, i Jonas Müller i Anna Gebhardt per tancar el seu concert (quina categoria, tots vuit artistes Lied the Future!). És el duo So wahr die Sonne scheinet [Tan cert com surt el sol], de Robert Schumann, l'últim lied del cicle Zwölf Gedichte aus F. Rückerts "Liebesfrühling" [Dotze poemes de "Primavera d'amor" de Friedrich Rückert]. Els nostres intèrprets seran Julia Varady, Dietrich Fischer-Dieskau i Christoh Eschenbach.

I la setmana vinent, comencem temporada!

 

So wahr die Sonne scheinet

So wahr die Sonne scheinet,
So wahr die Wolke weinet,
So wahr die Flamme sprüht,
So wahr der Frühling blüht;
So wahr hab' ich empfunden,
Wie ich dich halt' umwunden:
Du liebst mich, wie ich dich,
Dich lieb' ich, wie du mich.

Die Sonne mag verscheinen,
Die Wolke nicht mehr weinen,
Die Flamme mag versprühn,
Der Frühling nicht mehr blühn!
Wir wollen uns umwinden
Und immer so empfinden;
Du liebst mich, wie ich dich,
Dich lieb' ich, wie du mich.

Tan cert com surt el sol,
tan cert com ploren els núvols,
tan cert com la flama espurneja,
tan cert com floreix la primavera;
tan cert com he sentit
al tenir-te en els meus braços:
és que tu m’estimes, com jo a tu,
que jo t’estimo, com tu a mi.

El sol pot deixar de brillar,
els núvols deixar de plorar,
la flama apagar-se,
la primavera deixar de florir!
Nosaltres volem abraçar-nos
i sentir-nos sempre així;
que tu m’estimes, com jo a tu,
que jo t’estimo, com tu a mi.

(traducció de Salvador Pila)

 
 
 



Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.