Nativita - Carlo Maratta
Nativitat - C. Maratta

A la cançó de Nadal que vam escoltar la setmana passada, Mariä Wiegenlied, hi ha dos detalls que podem interpretar com símbols de la crucifixió: el roserar i l'ocellet; podem trobar elements similars a moltes pintures que plasmen el motiu de la Mare de Déu amb el Nen. El pintor ens recorda el que ha de passar, un futur que la mare, d'alguna manera, també coneix.

A la cançó d'aquesta setmana hi ha també una mare que tem el que podria esdevenir al seu fill: tem que sigui soldat i mori tot sol a la guerra. Manuel de Falla va compondre l'Oración de las madres que tienen a sus hijos en brazos el 1914 a Madrid, tot just retornat de París. Els versos són de María de la O Lejárraga, escriptora vinculada al moviment pacifista feminista que fa sorgir amb força en esclatar la guerra. Falla, Lejárrega i el seu marit Gregorio Martínez Sierra s'havien conegut uns mesos abans i col·laborarien en diverses obres durant els anys següents.

Acabem l'any i ho fem, com tantes vegades, amb les imatges de pares i mares que ploren els seus fills morts a la guerra. Només podem esperar que l'Any Nou ens porti una mica d'esperança. Us deixo amb aquesta cançó, breu, sòbria i senzilla, interpretada per Anna Tonna i Mac McClure.

 

Oración de las madres que tienen a sus hijos en brazos

¡Dulce Jesús, que estás dormido!
¡Por el santo pecho que te ha amamantado,
Te pido que este hijo mío no sea soldado!

Se lo llevarán, ¡y era carne mía!
Me lo matarán, ¡y era mi alegría!
Cuando esté muriendo, dirá:
"¡Madre mía!"
Y yo no sabré la hora ni el día.

 

Articles relacionats

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.