Mateix poema, una altra cançó (XVII)

Ha arribat el juliol, així que donem per acabada la temporada regular de Liederabend i comencem la d'estiu. Tindrem les tradicionals entrades dedicades especialment a tots els lectors que, amb calor i tot, continuen necessitant la cançó setmanal (agraïda!), unes entrades que es caracteritzen per tenir la mateixa música, però poca lletra.

De moment, per als cinc dimecres de juliol tinc previstes cinc entrades més de la sèrie “Mateix poema, una altra cançó”. Com sabeu, en aquesta sèrie prenem un poema que hem escoltat musicalitzat abans i n'explorem noves versions; habitualment, la primera vegada us presento la més coneguda, i a partir d'aquí en sorgeixen d'altres que ens permeten apreciar de quina manera el mateix poema inspira diferents compositors. De vegades, fins i tot el mateix compositor, perquè n'hi ha, com Schubert o com Liszt, que tenen tirada a fer-ho.

No és el cas de Brahms, però. Per això em va sorprendre quan vaig saber que havia fet dues cançons a partir d'aquell poema que comença amb el vers “Da unten im Tale” [Allà en el fons de la vall]. El poema es troba en la col·lecció Deutsche Volkslieder mit ihrem Originalemweisen ( Cançons populars alemanyes amb les seves melodies originals, 1840), a cura d'Andreas Kretzscher i, en morir ell, d'Anton von Zuccalmaglio. La versió més coneguda de les dues que va escriure Brahms, la que ja hem escoltat, porta aquest mateix títol, Da unten im Tale, i és el núm. 6 del recull Deutsche Volkslieder, WoO. 33, que el compositor va publicar el 1894 després d'haver-hi treballat durant més de cinquanta anys. La seva música és clarament popular, i, en principi, la melodia és més o menys fidel a la recollida a la compilació literària.

La versió que us proposo avui la va compondre el 1885 i es va publicar l'any següent com a Trennung [Separació], op. 97/6. En aquest cas, la música és més sofisticada, en el sentit que no transmet de manera tan evident l'origen popular de la cançó. És estròfica, això sí, i té una coincidència amb l'altra versió: la música de l'interludi entre estrofes, que és la mateixa. De manera que si coneixem una de les dues cançons, el piano ens porta a l'altra.

Sent que una part de la música és comuna, ens podem preguntar quina de les dues cançons devia escriure abans. I és una pregunta que no us puc respondre, perquè els Deutsche Volkslieder no estan datats. Així que... ni idea. Una altra pregunta també sense resposta clara és per què una és tan coneguda i l'altra, tan poc, perquè totes dues són molt boniques. Potser que la música de Da unten im Tale sigui tan encomanadissa hi té a veure; aquí teniu la interpretació que vaig compartir fa uns mesos, i en aquesta entrada escoltarem Trennung interpretada per Harriet Burns i Graham Johnson.