Mateix poema, una altra cançó (XIX)

Al poema d'aquesta setmana li passa una mica com al de la setmana passada, “Ein Fichtenbaum steht einsam”: ha inspirat moltes cançons i cap és especialment coneguda. Parlo d'un poema que comença amb les paraules “Freudvoll und leidvoll” [Plena de joia i plena de pena], de Goethe. Forma part de l'obra Egmont, i la canta Clärchen, l'amant del protagonista, per explicar-li a la seva mare, una vegada més, que no està interessada en casar-se amb un home a qui no estima, ni que sigui tan bona persona i l'estimi tant com el cavaller Brockenburg.

Fins ara hem escoltat dues cançons compostes a partir d'aquest poema: Die Liebe, que Schubert va compondre el 1815, i Freudvoll und leidvoll, de Listz, en la versió del 1848. Afegirem a aquesta petita sèrie la cançó d'Anton Rubinstein, Clärchens Lied, op. 57/4, publicada el 1862, el mateix any que va fundar el conservatori de Sant Petersburg. No us sabria dir quan la va compondre; com hem comentat alguna vegada, es troba poca informació sobre les cançons d'aquest compositor; encara sort que n'he trobat un bon enregistrament, el d'Héléne Lindqvist i Philipp Vogler.

Sembla que, quan posen música a aquest poema, els compositors han de triar entre la joia i la pena dels primers versos, i sembla també que Rubinstein tria d'entrada la joia, tot i que, com bé sabem, en una cançó les coses no són mai tan senzilles. Escolteu Clärchens Lied i, si us ve de gust, torneu a escoltar les cançons de Schubert i Liszt, i seguiu-les totes tres paraula per paraula, és un exercici que paga la pena.