Les quatre entrades dedicades a la programació de la Schubertíada les preparo amb antelació, si no seria impossible (prou que em costa tot i fer-ho així), però arriba el moment que hem gaudit de l'últim concert, haig de tenir alguna cosa preparada per publicar quaranta-vuit hores després, i el més calent és a l'aigüera. Per una banda, el cap està ple de música i he anat prenent notes per a diverses entrades, però, per l'altra, encara hi ha moltes coses per fer i la ment no pot vagar, condició imprescindible per anar construint una entrada.
Per primera vegada la llibreta del nou curs de Liederabend encara està per encetar: ni calendari, ni dates assenyalades, ni traspàs de coses pendents de la llibreta anterior... Sembla que les ressaques musicals causades per la Schubertíada són aquí per quedar-se.
Així que us proposo que tornem a escoltar un lied de Schubert –del qual us vaig parlar amb cert detall fa uns anys– que ha estat la cançó de l'estiu a Vilabertran: Im Abendrot, amb poema de Karl Lappe. L'hem escoltada com a part dels programes de Samuel Hasselhorn i Ammiel Bushakevitz i de Tobias Lusser i Maximilian Krommer i, com a propina, interpretada per Anna Lucia Richter i Julius Drake i per Ruzan Mantashyan i Hilko Dumno. Aquí, a Liederabend, l'escoltarem en la versió de Richter i Bushakevitz.
Si heu estat a la Canònica aquest estiu, espero que Im Abendrot us transporti a la pau i als silencis dels concerts. Gràcies a tots els que us heu acostat a saludar-me aquests dies, ha estat un plaer!
O wie schön ist deine Welt,
Vater, wenn sie golden strahlet!
Wenn dein Glanz herniederfällt,
Und den Staub mit Schimmer malet;
Wenn das Roth, das in der Wolke blinkt,
In mein stilles Fenster sinkt!
Könnt' ich klagen, könnt' ich zagen?
Irre seyn an dir und mir?
Nein, ich will im Busen tragen
Deinen Himmel schon allhier.
Und dies Herz, eh' es zusammenbricht,
Trinkt noch Gluth und schlürft noch Licht.
Oh, que formós és el teu món
Pare, quan daurat resplendeix!
Quan cau el teu esclat
i tenyeix la pols amb besllum,
quan la vermellor, que refulgeix en els núvols
s’endinsa a la meva tranquil·la finestra.
Me’n puc plànyer? En puc dubtar?
Puc estar errat sobre tu o sobre mi?
No, jo vull portar al meu cor
el teu cel des d’ara mateix.
I aquest cor, abans que es parteixi,
beurà encara roentor i xuclarà llum.
(traducció de Salvador Pila
Comments powered by CComment