Diem Italienisches Liederbuch i pensem en Hugo Wolf. És lògic, aquesta col·lecció és segurament la seva obra més coneguda. Fins a on poden ser conegudes les obres de Wolf, ja m'enteneu. Però hi ha (almenys) un altre Italienisches Liederbuch en el repertori, el de Joseph Marx.
Joseph Marx? De què em sona?, estareu pensant, potser. Us pot sonar perquè de tant en tant es programa en recitals i hi ha uns quants enregistraments amb obres seves. O perquè aquí, a Liederabend, n'hem parlat anteriorment. O no us sona de res, i avui descobrireu una petita mostra de la seva música. Per situar-nos, direm que és un d'aquells compositors amb una obra àmplia i de qualitat, molt reconegut a la seva època, arraconat pels nous vents musicals que van regnar després de la Segona Guerra Mundial. Si voleu conèixer-lo breument, aquí trobareu unes línies sobre la seva carrera.
Doncs bé, tornant al principi: Joseph Marx va compondre l'any 1912 el seu Italienisches Liederbuch, una col·lecció de disset lieder, la més extensa que va fer. Segons consta a la primera edició de la partitura, només una cançó era anterior, la primera, del 1907.
Per què va escriure Marx aquest cicle, havent-hi el de Wolf? Als aficionats sovint ens neguiteja descobrir que A, menys conegut que B, hagi compost “la mateixa obra” que B. Per què ens inquietem, si sabem de sobres que no hi ha cap mena d'exclusivitat en el contracte imaginari entre poeta i compositor? I sabem també que aquesta multiplicitat ens enriqueix a tots? Potser perquè ens exigeix un esforç extra?
Marx va escriure aquest cicle perquè li va semblar oportú fer-ho. Però, per si això ens tranquil·litza, us diré que en aquest cas podem relaxar-nos, perquè no va coincidir amb Wolf en la tria de cap poema. Va ser una decisió deliberada? Probablement, però no devia costar-li gaire evitar el que havia triat el seu predecessor: la col·lecció de Paul Heyse conté tres-cents setanta-cinc poemes, dels quals Wolf només en va triar quaranta-sis. La majoria dels quals, quaranta, són rispetti –una de les formes poètiques que inclou el recull–, però com que n'hi ha cent trenta-cinc, tampoc devia ser gaire problema.
Marx va triar-ne disset poemes “nous” per als aficionats; tots rispetti excepte quatre, dos dels quals són igualment de Heyse però pertanyen a altres col·leccions (són la primera i última cançó). Us proposo que escoltem la novena cançó del cicle, Sendung, que podem traduir com a “Missatge”; una cançó preciosa que parteix d'un rispetto igualment preciós, una salutació (de fet, quatre) que envia l'estimat a l'estimada, que és de viatge.
Marx va indicar a la partitura quina era la seva veu preferida per a cada cançó: nou són per a mezzosoprano, dos per a baríton, i sis per a mezzo o baríton. Tot i així, els enregistraments complets de l'obra que conec els interpreta una única veu: una soprano o una mezzosoprano (barítons, teniu una missió!) Nosaltres escoltarem Sendung cantada per una mezzosoprano, Angelika Kirchschlager, acompanyada per Anthony Spiri. Espero que us agradi i que us convidi a endinsar-vos en el cicle!
Abans d'acabar, però, un apunt: el dijous 5 de març es presentarà la programació de la 34a Schubertíada, i esperaré a aquella tarda a publicar l'article de la setmana a Liederabend perquè n'estigueu puntualment informats.
Als meine vier getreuen Liebesboten.
Der erste pocht an deiner Pforte leise,
Der zweite soll vor dir die Kniee senken,
Der dritte dir die weiße Hand berühren,
Der vierte soll dich bitten, mein zu denken.
com els meus quatre fidels missatgers d'amor.
El primer tusta suaument la teva porta,
el segon s'agenollarà davant teu,
el tercer tocarà la teva mà blanca,
el quart et demanarà que pensis en mi.
Articles relacionats
Rispetto
Un rispetto és un tipus d'estrofa poètica pròpia de la llengua toscana, formada generalment per sis o vuit versos hendecasíl·labs, tot i que l'extensió pot variar entre quatre i deu versos. La temàtica dels rispetti és amorosa, es tracta d'una salutació respectuosa (d'aquí el nom) a la persona estimada. Es va estendre durant el segle XIII i va arribar al seu apogeu durant la segona meitat del segle XV, quan va ser molt conreada per Angelo Poliziano i, en menor mesura, per Llorenç el Magnífic.
Beneït sia
Entre les activitats que ha preparat la Schubertíada per presentar la programació d'aquest estiu hi ha una xerrada al Club Wagner de Barcelona, que serà (si llegiu aquest article el dia que es publica, el 17 de maig) aquesta mateixa tarda el dimecres 24 de maig. La farem a quatre mans Víctor Medem, el director de la Schubertíada, i jo mateixa; sé que hi ha socis del [...]
Cor fugitiu
La setmana passada va ser setmana d'Italienisches Liederbuch a Barcelona, i això cal celebrar-ho. Sobretot, celebrem que a casa nostra puguem escoltar aquest recull d'Hugo Wolf amb relativa freqüència i amb naturalitat. I com ho celebrarem? Escoltant-ne una cançó, és clar.
