El poema que protagonitzava l'entrada de la setmana passada ha inspirat cançons que no són gaire conegudes; ni tan sols les de Liszt ho són. En canvi, el poema que us proposo aquesta setmana, també de Heine, l'associem tan directament amb un lied de Robert Schumann que estic segura que en llegir-ne el primer vers el podreu cantussejar: Allnächtlich im Traume sehe ich dir.
Oi que no m'he equivocat gaire? Els aficionats tenim la música del Dichterliebe tan interioritzada que ens costa molt escoltar cap altra cançó a partir dels mateixos versos. Però ja ho vam fer una vegada, i podem tornar a fer l'esforç.
A Charles Ives se li va criticar que gosés compondre el seu Ich grolle nicht (inevitablement, li heu posat la música de Schumann. No passa res, jo també), però a Felix Mendelssohn difícilment se li podria fer la mateixa crítica: la data de composició del seu Allnächtlich im Traume és, segons la majoria de les fonts, el 1834, és a dir, sis anys abans que el seu amic Robert compongués el seu. Es va publicar pòstumament el 1851 i, si us esteu demanant si Robert coneixia la versió de Felix, jo també m'ho demano, però no he trobat cap referència que ho aclareixi.
Després, el temps va deixar mig arraconada la cançó de Felix, un lied que té l'estructura estròfica habitual en ell, seguint els postulats de l'Escola de Berlín. Les dues primeres estrofes són idèntiques, mentre que la tercera és lleugerament diferent. L'acompanyament del piano és turbulent i transmet l'angoixa del malson; la línia vocal, en canvi, transmet l'ansietat, sí, però també es permet alguns moments de malenconia: l'últim vers de cada estrofa queda separat dels tres anteriors per uns quants compassos del piano sol i, a més, es repeteix.
Es sorprenent –i, com us dic sovint, aquí està la gràcia de la secció– comprovar com és possible compondre dues cançons tan diferents a partir d'un mateix poema. I encara n'escoltarem alguna més, algun dia.
De moment, us deixo amb Christoph Prégardien i Andreas Steier interpretant Allnächtlich im Traume sehe ich dich de Felix Mendelssohn.
Allnächtlich im Traume sehe ich dir
Allnächtlich im Traume seh' ich dich
Und sehe dich freundlich grüßen,
Und laut aufweinend stürz' ich mich
Zu deinen süßen Füßen.
Du siehest mich an wehmütiglich
Und schüttelst das blonde Köpfchen;
Aus deinen Augen schleichen sich
Die Perlentränentröpfchen.
Du sagst mir heimlich ein leises
WortUnd gibst mir den Strauß von Zypressen.
Ich wache auf, und der Strauß ist fort,
Und 's Wort hab' ich vergessen.
Totes les nits et veig en somnis
i et veig saludar-me amistosament,
i plorant fort em llançoals teus bonics peus.
Tu em mires malenconiosa
i bellugues el teu petit cap ros;
dels teus ulls s'escapen
llàgrimes com perles.
D'amagat, em dius baixet una paraula
i em dónes un ram de xiprer.
Em desperto i el ram ja no hi és
i he oblidat la paraula.
(traducció de Salvador Pila)
