Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Effet d'automne à Argenteuil - Monet
Efecte de tardor a Argenteuil - Monet
 
Fa uns dies, quan sortíem d'un concert al Palau on havíem escoltat les Quatre últimes cançons d'Strauss, una amiga em va dir: quan portaràs September al blog? Dit i fet, September es va colar a la cua d'entrades i aquí la tenim. A més, com que quan vam escoltar Beim Schlafengehen ens vam centrar més en la versió que no en les cançons, aprofitarem ara per explicar-ne quatre coses.

La primavera de 1948, Richard Strauss i la seva dona Pauline vivien retirats a Suïssa. El compositor estava a punt de fer vuitanta-quatre anys, no feia tant que havia acabat el (segons les seves paraules) “més terrible període de la historia de la humanitat” i ell encara estava sota sospita d'haver-hi col·laborat. Feia uns mesos que havia tornat d'un viatge a Anglaterra durant el qual amb  ajuda d'amics com Thomas Beechan havia aconseguit rehabilitar la seva imatge, i el juny d'aquell mateix any se'l va classificar com a innocent al seu judici de desnazificació; a primers de 1949 va tornar a casa seva, a Garmish-Partenkirchen, on va morir el 6 de setembre. Va ser durant els  mesos entre la primavera i la tardor de 1948 que va escriure les seves últimes obres, cinc lieder, tot i que el darrer, Malven, va ser gelosament guardat per la soprano Maria Jeritza, a qui l'havia dedicat, i no se'n va saber res fins que va morir el 1982.

Les que coneixem com a Vier letzte Lieder (Quatre últimes cançons) són, per ordre de composició, Im Abendrot, Frühling, Beim Schlafengehen i September, acabades al maig, juliol, agost i setembre, respectivament. Im Abendrot és l'únic dels lieder compost a partir d'un poema de Joseph von Eichendorff; no se sap si Strauss tenia previst compondre'n algun més d'aquest poeta però si era així va deixar la idea de banda quan el seu fill va enviar-li un volum de poesia de Hermann Hesse (amb qui el compositor va coincidir en alguna ocasió durant la seva estada a Suïssa); llavors en va triar diversos poemes i va compondre les tres cançons esmentades. Els Vier letzte Lieder s'acomiaden d'un món que ja no existeix i miren amb serenitat cap a la mort, el descans després d'una llarga i intensa vida.

Dèiem en una entrada anterior que Strauss només va compondre quinze lieder orquestrals, i que d'aquests quinze els únics que s'interpreten regularment son els Vier letzte Lieder; de fet, són una de les seves obres més conegudes. Tot i que es van publicar pòstumament, és bastant segur que la intenció d'Strauss era fer-ne un cicle; fins i tot, sembla ser que pensava afegir-ne un cinquè, Ruhe, meine Seele, que havia compost cinquanta anys abans i havia orquestrat aquell mateix any 1948. Va ser el seu editor i amic, Ernst Roth, qui finalment va editar-les tal i com les coneixem. Diverses fonts també afirmen que Strauss va demanar a Kirsten Flagstad que estrenés aquestes cançons i que ella mateixa decidís qui les havia de dirigir. Efectivament, Kirsten Flagstad les va estrenar el 22 de maig de 1950 al Royal Albert Hall de Londres, amb la Philharmonia Orchestra dirigida per Wilhelm Furtwängler. No les van interpretar en l'ordre que les havia compost Strauss sinó en el següent: Beim Schlafengehen, September, Frühling i Im Abendrot, i finalment Roth les va publicar així: Frühling, September, Beim Schlafengehen i Im Abendrot, l'ordre en què s'interpreten normalment.

La meva amiga em va demanar September perquè és la seva preferida; jo li vaig dir que la meva era Beim Schlafengehen, però el cert és que les escolto i totes quatre són especials. A September, Hesse ens pinta un quadre: arriba la tardor, la pluja freda mulla les flors i cauen les fulles dels arbres. L'estiu s'ho mira, ja no reconeix el seu jardí; somriu mirant les últimes roses, se sent cansat i es deixa endur per la son. Strauss posa moviment al quadre, sentim com cauen les fulles i la pluja, i la calma, fins i tot l'optimisme que sentim en l'orquestra ens fan pensar que setembre no és un final sinó el començament d'una altra vida.

L'estrena dels Vier letzte Lieder va ser retransmesa per la ràdio i el segell discogràfic Testament Records va publicar l'enregistrament en CD el 2007. Escoltarem aquesta versió de September pel seu valor històric però el cert és que la qualitat no és bona, així que n'escoltarem un segon enregistrament, el de Soile Isokoski amb la Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin dirigida per Marek Janowski.
 
September - K. Flagstad 
 
September - S. Isokoski 
 

Der Garten trauert,
kühl sinkt in die Blumen der Regen.
Der Sommer schauert
still seinem Ende entgegen.

Golden tropft Blatt um Blatt
nieder vom hohen Akazienbaum.
Sommer lächelt erstaunt und matt
in den sterbenden Gartentraum.

Lange noch bei den Rosen
bleibt er stehen, sehnt sich nach Ruh.
Langsam tut er die großen
müdgewordnen Augen zu.

El jardí està de dol
La freda pluja penetra dins les flors.
L'estiu s'estremeix
calladament cap a la seva fi.

Es diria que or fos degota de fulla en fulla
cap avall des de l'alta acàcia.
L'estiu somriu esbalaït i somort
en el somni morent que fou aquest jardí.

Roman encara llarga estona entre les roses
anhelant el repòs i,
poc a poc va tancant els seus                                     
fatigats ulls.


(Traducció de Salvador Pila)
 
Afegir comentari

Comentaris (4)

  • Salvador Pila

    Fantàstica aquesta entrada. He après moltes coses d’aquest cicle de cançons que no sabia. Potser seria l’única peça de música que salvaria si només en pogués salvar una sola. Cada vegada que l’escolto amb diferents intèrprets hi descobreixo nous matisos.
    Gràcies Sílvia.

  • Alicia

    Gràcies!

  • Sílvia

    No hi ha de què, Alicia :)

  • Sílvia

    Moltes gràcies a tu, Salvador, m'alegro que t'hagi agradat.

    I gràcies també per les teves traduccions!

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web!

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Traductor automátic

Cercador

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Entrevistes

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto