Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Cabeza de coco, grano de café.
Con lindas motitas,
Con ojos grandotes como dos ventanas que miran al mar.

nubeclarah500

Onzena entrada de la sèrie de cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister; podeu recuperar la sèrie completa en aquest enllaç.


Hamlet and Ophelia - D.G. Rossetti
Hamlet i Ophelia - D.G. Rossetti
 
Un cop recuperat de les seves ferides, Wilhelm viatja cap a casa de Serlo. Allà es troba que el seu amic no està precisament content amb ell; recordem que Wilhelm hi havia enviat Melina i la seva companyia de teatre, que Serlo considera una colla d'aficionats i dels dolents. Al començament no vol ni sentir-ne a parlar, de contractar-los però a poc a poc entre Wilhelm i Philine el van persuadint que sota la seva direcció millorarian. Per altra banda, els actors de la seva companyia actual li estan demanant sous més alts i la de Melina treballaria per menys, així que finalment Serlo accedeix a muntar una obra amb ells i demana a Wilhelm que s'hi quedi també, com a actor. Wilhelm dubta; hauria de tornar a casa seva, ja fa molt de temps que en falta, però el tempta la idea de dedicar-se al teatre i així, a més, no hauria de separar-se de Mignon i l'arpista. Si esteu pensant que això és un déjà-vu, teniu raó.

Entre dubte i dubte arriben males notícies de casa seva, el seu pare és mort. El seu amic i soci Werner li explica que aviat seran cunyats, s'ha promés amb la seva germana. A més, a la seva carta li explica els seus plans per fer créixer l'empresa familiar i li diu que si ell vol continuar viatjant i fer de corresponsal comercial a la família li sembla bé. Ara Wilhelm ho té fàcil; diu a Werner que de moment no tornarà, que es vol dedicar professionalment al teatre i que confia plenament en ell per gestionar el negoci. La decisió està presa, només posa com a condició a Serlo que la primera obra que representin sigui Hamlet, la seva darrera obsessió. Aquest seria el resum de la trama pel que fa a Wilhelm i el teatre; us haig de parlar també d'un nou personatge que ens cal conéixer per la seva influència a la resta de la novel·la. Es tracta de de Aurelie, la germana de Serlo, una jove vídua que ha viscut una desafortunada història d'amor amb un cavaller que fa un any va marxar i no se n'ha sabut res més. Per la casa corre un nen d'uns tres anys, "bonic com un sol", que diu "mamà" a Aurelie; Philine diu a Wilhelm que sospita que no és fill del marit mort sinó del cavaller en qüestió però Aurelie, en les seves confidències a Wilhelm, no li ho aclareix mai. És una dona inestable que tant passa per moments de melanconia com d'exaltació violenta i poc a poc es va desentenent del nen, que passa a càrrec de Mignon perquè la seva dida és gran i està malalta. I ja que parlem de Mignon, direm que s'està fent gran i Wilhelm no se n'adona; la veu dessassosegada i això el confon, no sap com interpretar-ho (tinc una amiga que diu que aquest noi és una mica ximple).

Fins aquí, molt resumits, els dinou capítols que hi ha entre la cançó anterior i la d'aquesta entrada; encara sort que set o vuit estan dedicats a Hamlet i me'ls he pogut estalviar. Quan arribem al capítol desè del llibre cinquè, Philine està ben tipa d'aquesta obra i contenta que a l'endemà per fi sigui l'estrena. Tant aguda com sempre, diu a Wilhelm i Serlo que tant curosos que han volgut ser amb la seva versió i n'han deixat fora "el més bell pensament". Vés per on els dos homes, que porten setmanes alliçonant tothom amb els seus extensos coneixements sobre Hamlet, no entenen a què es refereix la noia; els lectors que no tenim tan fresca l'obra ho entenem gràcies a una nota al peu que ens recorda que Philine fa referència a una frase de Hamlet al seu diàleg amb Ofèlia a la segona escena de l'acte III: "Es un bell pensament de trobar-se entre les cames d'una noia". Per mirar d'il·luminar Wilhelm, Serlo i la resta de la companyia, Philine canta als plaers de la nit. Quan Wilhelm se'n va a dormir, troba al costat del seu llit les plantofes de Philine i li sembla que els cortinatges s'han bellugat, però els descorre i no hi ha ningú, ni rastre de la noia a tota l'estança. Wilhelm s'està despert fins a la matinada amb les plantofes de Philine a les mans.

Singet nicht in Trauertönen (No canteu pas amb tristesa) és l'única cançó de Philine a la novel·la, i de les versions que se n'han fet les més conegudes són la de Schumann i la de Wolf; n'escoltarem aquesta darrera, interpretada per Elisabeth Schwarzkopf i Gerald Moore.
 
Philine
 

Singet nicht in Trauertönen
Von der Einsamkeit der Nacht.
Nein, sie ist, o holde Schönen,
Zur Geselligkeit gemacht.

Wie das Weib dem Mann gegeben
Als die schönste Hälfte war,
Ist die Nacht das halbe Leben
Und die schönste Hälfte zwar.

Könnt ihr euch des Tages freuen,
Der nur Freuden unterbricht?
Er ist gut, sich zu zerstreuen;
Zu was anderm taugt er nicht.

Aber wenn in nächt'ger Stunde
Süsser Lampe Dämmrung fließt,
Und vom Mund zum nahen Munde
Scherz und Liebe sich ergießt;

Wenn der rasche, lose Knabe,
Der sonst wild und feurig eilt,
Oft bei einer kleinen Gabe
Unter leichten Spielen weilt;

Wenn die Nachtigall Verliebten
Liebevoll ein Liedchen singt,
Das Gefangnen und Betrübten
Nur wie Ach und Wehe klingt;

Mit wie leichtem Herzensregen
Horchet ihr der Glocke nicht,
Die mit zwölf bedächtgen Schlägen
Ruh und Sicherheit verspricht.

Darum an dem langen Tage,
Merke dir es, liebe Brust;
Jeder Tag hat seine Plage,
Und die Nacht hat ihre Lust.

No canteu pas amb tristesa
la solitud de la nit,
que la seva gran bellesa
sols és feta per'l delit.

La dona fou dada a l'home
com sa més bella meitat.
¿No és la nit qui millor doma
de la vida altra meitat?

¿Podeu gaudir-vos del dia
que tantes joies occeix?
Si no ens ajuda a fer via
no sé pas per què serveix.

Prô'n fer-se el llum clar dolcesa
per sobre l'hora foscant
la boca la boca besa
d'amor i gaudi vessant.

Com el noi que prest s'enfila
i s'embala d'habitud,
prô un regal l'encandila
i entre jocs resta en quietud.

Com l'ocell canta als promesos
un ritme melodiós,
que als afligits i presos
com un plany sona horrorós.

Així, doncs, les bategades
que la campana ja emet,
que amb ses dotze batallades
descans i calma promet.

Per'xò si el dia t'emplena,
és que et cal pit meu saber:
cada dia té sa pena
i la nit té el seu plaer.

(traducció de Josep Murgades)

 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web!

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Traductor automátic

Cercador

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Entrevistes

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto