Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Dies Augenzelt
Von deinem Glanz
Allein erhellt,
O füll es ganz!

nubeclarah500

Teresa Grob - Heinrich Hollpein
Retrat de Teresa Grob - H. Hollpein
 
- "Estimada, vols casar-te amb mi?"
- "Sí que ho vull!"
- "Doncs espera, que porto la nòmina al jutge, vejam què hi diu."
 
El 1815 va entrar en vigor a Viena una llei, l'Ehe Konsens Gesetz (llei de consentiment del matrimoni), que establia que un home només podia casar-se si demostrava la seva solvència econòmica. Trobo que la llei és sorprenent, no només per la intromissió a la vida privada dels ciutadans, que això Metternich i companyia ja ho tenien, sinó perquè em costa de creure que molta gent no tirés pel dret i fes la seva amb o sense papers. O potser no, potser molta gent es resignava i renunciava a viure en parella i tenir una família. No sé tampoc si hi havia una policia que comprovava que les famílies tinguessin el corresponent certificat de matrimoni ni què passava si no el tenia. L'obligatorietat de demostrar prou ingresos no afectava tots els homes de Viena, n'estaven exempts set estaments o grups professionals encapçalats, és clar, pels nobles; a la pràctica, afectava el 70% dels homes. I les dones? La llei no en parlava, entenc que quedaven afectades de facto si el seu promès vivia a Viena, a banda que en aquesta ciutat i a tot arreu en aquesta època estiguessin tutelades per la seva família. Si voleu saber una mica més sobre aquesta llei, les poques dades que he trobat són al llibre Sozialgeschichte Österreichs, d'Ernst Bruckmüller.

Us en parlo perquè afectava els veïns de Viena, Franz Schubert inclòs, i tot el que afecta Schubert ens interessa. El quart grup de ciutadans que estava exempt de demostrar la seva solvència incloïa els mestres, precisament aquell any, el 1815, que Franz Schubert començava a fer de mestre a l'escola del seu pare, de moment encara com a ajudant. Sembla ser que també aquell any el jove Franz el teníem ben enamorat d'una veïna del barri, Therese Grob, que va cantar la part de la soprano solista a la interpretació de la Missa en fa de Schubert que celebrava el centenari de la parròquia de Lichtental, la parròquia de les famílies Schubert i Grob. Sembla ser que Schubert es va enamorar de Therese llavors i que van mantenir una relació durant un temps; com que les dues famílies eren amigues (especialment Franz i Heinrich, el germà de Therese) i eren habituals les vetllades musicals a totes dues cases, els dos joves es trobaven sovint per fer música plegats. Sobre els sentiments de Schubert només tenim els testimonis de dos amics; un d'ell és Anton Holzapfel, que recorda que a començaments de 1815 Schubert, massa tímid per parlar-ne directament, li va enviar una carta on li parlava amb entusiasme del seu amor per Therese. L'altre amic és Anselm Hüttenbrenner, que explica com el 1822 li va preguntar a Schubert si mai havia estat enamorat i aquest li va respondre: "Va haver una dona que vaig estimar profundament i ella també em va estimar. [...] L'estimo encara, i no he conegut fins ara cap altra millor que ella". Schubert li va explicar també que la jove l'havia esperat durant tres anys però finalment (el 1820) s'havia casat amb un altre home.

Com sabem, Schubert va morir solter. A la seva biografia només apareix una altra dona, la comtessa Caroline Esterházy, amb la qual de cap de les maneres s'hi hagués pogut casar, la diferència de classe social era un abisme. Alguns experts també mantenen que Schubert era homosexual; si era el cas, tenia prou motius per comportar-se amb discreció. Tampoc podem oblidar que el 1823 va contraure sífili, i això, per desgràcia, sí era un greu impediment per tenir una relació. Però no puc deixar de pensar que com a mestre d'escola s'hagués pogut casar sense cap trava i com a compositor li hagués estat pràcticament impossible obtenir l'obligatori permís. El desembre de 1816, quan Franz Schubert va deixar la seva feina de mestre, estava renunciant també a casar-se, amb Therese o amb cap altra dona. N'era conscient? Encara no havia fet els divuit anys, tenia gaire importància això per a algú d'aquesta edat? Confiava en el seu èxit com a compositor? Qui sap...

La història d'amor entre Franz Schubert i Therese Grob va tenir una conseqüència musical, un regal de Franz a Therese pel seu divuitè aniversari, el novembre de 1816. Es coneix com a "Quadern de Therese" i conté disset lieder copiats per Franz; setze són seus i el dissetè sembla ser que el va escriure la mateixa Therese. Nosaltres n'escoltarem aquesta setmana el primer, Edone, D. 445; si és el que obre el recull, és una dedicatòria? Pels versos, de Friedrich Klopstock, bé ho sembla... És una cançó molt curteta i molt tendra, espero que us agradi; la interpreten Christoph Prégardien i Graham Johnson.

I, ara sí, donem per començada la temporada 2015-2016. Que tinguem tots un molt bon curs amb molt bona música!
 
Edone
 

Dein süßes Bild, Edone
Schwebt stets vor meinem Blick;
Allein in trüben Zähren
Daß du es selbst nicht bist.

Ich seh' es, wenn der Abend mir dämmert,
Wenn der Mond mir glänzt,
Seh' ich's, und weine -
Daß du es selbst nicht bist.

Bei jenes Tales Blumen,
Die ich ihr lesen will,
Bei jenen Myrtenzweigen,
Die ich ihr flechten will,

Beschwör ich dich Erscheinung,
Auf! und verwandle dich!
Verwandle dich Erscheinung
Und werd' Edone selbst!

La teva dolça imatge, Edone,
s'apareix davant els meus ulls,
però les llàgrimes els entelen
perquè no ets tu.

La veig quan cau la tarda,
quan la lluna brilla,
la veig i ploro
perquè no ets tu.

Per les flors d'aquella vall
que per a ella vull collir,
per cada branca de murtra
que per a ella vull teixir,

Jo t'invoco, aparició
vine! transforma't
transforma't, aparició
i converteix-te en Edone!

 
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web!

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Traductor automátic

Cercador

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Entrevistes

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto