Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Dins dels treballs realitzats pels alumnes del Màster en Lied de l'ESMUC per al mòdul Literatura del gènere. Repertori del lied alemany, impartit per la pianista Viviana Salisi, l'Ana Belén Ayala ens presenta un lied de Mahler, Des Antonius von Padua Fischpredigt. L'escoltarem en la versió amb acompanyament de piano i la versió orquestra. Els intèrprets són Hermann Prey i Michael Krist i Ian Bostridge i l'Orquestra Simfònica Nacional de la RAI, dirigida per Daniel Smith. Moltes gràcies, Ana Belén!
 
alt
El sermó als peixos - Mitya
 

Cursant el màster de Lied Victòria dels Àngels, en una de classes de repertori impartides per la professora i repertorista Viviana Salisi, vam escoltar un Lied de Gustav Mahler, de seguida va cridar la meva atenció, ja que reconeixia aquell tema... Es tractava d'un tema que apareix a la seva Segona Simfonia. És per aquest motiu que vaig decidir investigar una mica el perquè de la utilització d'aquest Lied en una obra simfònica.
 
 
El Lied en qüestió és Des Antonius von Padua Fischpredigt (El sermó als peixos de Sant Antoni de Pàdua) i forma part del cicle de Lied Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic de la juventut), amb poemes extrets de la recopilació de cançons populars amb el mateix nom de Clemens Brentano i Achim vom Arnim. El Lied va ser composat durant l'estiu de 1893, el 8 de juliol composa la versió per veu i piano i l'1 d'Agost acaba la versió per a veu i orquestra. Durant aquest estiu també re-emprendrà la seva projectada simfonia Auferstehung (Resurrecció) de 1888 per composar el segon i el tercer moviment i la introducció del final. Mahler en una de les cartes dirigides a la seva germana Justine Mahler expressa la opinió de que alguns dels Lieder del cicle es transformaran en simfonies, i efectivament, Des Antonius von Padua Fischpredigt és un dels utilitzats en la simfonia de la Resurrecció. Un altre Lied utilitzat en aquesta simfonia és Urlicht (Llum primordial), utilitzat en el IV moviment, i que també forma part del cicle Des Knaben Wunderhorn.

El text evoca el famós episodi de la vida de Sant Antoni,el qual davant la indiferència dels seus oients, surt a predicar als peixos en un llac, els peixos treuen el cap a escoltar amb gran atenció el sermó del predicador, però un cop finalitzat tot continua com abans fent banals les paraules del sermó. Per tant estem davant d'un text que ens narra la banalitat de la vida, una crítica sarcàstica a vida quotidiana, de la rutina sense sentit i el món d'hipocresia en el que ens veiem immersos. Musicalment, l'acompanyament genera la sensació de fluïdesa aquàtica en l'acompanyament adoptant un ritme ternari.

La segona simfonia està formada per 5 moviments: la mort, el record feliç de la vida que s'ha apagat, la pèrdua de fe, el renaixement de la fe (on utilitza el Lied Urlicht), i per últim l'amor de Déu.

Mahler utilitza la música d'aquest Lied en el tercer moviment el qual representa la part negativa de la vida, aquí accentuarà molt més el ritme amb el timbal i hi intercala fanfàrries per accentuat encara més la vida sense sentit i la complerta pèrdua de la fe.

El compositor també farà referència a aquest Lied quan narra les seves penes com a director d'orquestra: “Preparo mis ejecuciones hasta el mínimo detalle con todas mis fuerzas (...) ¿y para qué hago todo esto? Para este rebaño de borregos que oyen sin pensar y sin gusto; lo que les entra por un oído, les sale por el otro, ¡como los peces del Sermón de San Antonio!” (Mahleriana, pàg. 39)
 
Des Antonius von Padua Fischpredigt
     
 

Antonius zur Predigt
Die Kirche findt ledig!
Er geht zu den Flüssen
und predigt den Fischen!
Sie schlagen mit den Schwänzen!
Im Sonnenschein glänzen,
Die Karpfen mit Rogen
Sind all hierher zogen;
Haben d'Mäuler aufrissen,
Sich Zuhörens beflissen.
Kein Predigt niemalen
Den Fischen so g'fallen.

Spitzgoschete Hechte,
Die immerzu fechten,
Sind eilend herschwommen,
Zu hören den Frommen!
Auch jene Phantasten,
Die immerzu fasten;
Die Stockfisch ich meine,
Zur Predigt erscheinen;
Kein Predigt niemalen
Den Stockfisch so g'fallen!

Gut Aale und Hausen,
Die vornehme schmausen,
Die selbst sich bequemen,
Die Predigt vernehmen:
Auch Krebse, Schildkroten,
Sonst langsame Boten,
Steigen eilig vom Grund,
Zu hören diesen Mund:
Kein Predigt niemalen
den Krebsen so g'fallen.

Fisch große, Fisch kleine,
Vornehm und gemeine!
Erheben die Köpfe
Wie verständge Geschöpfe:
Auf Gottes Begehren!
Die Predigt anhören!

Die Predigt geendet,
Ein jeder sich wendet!
Die Hechte bleiben Diebe,
Die Aale viel lieben.
Die Predigt hat g'fallen.
Sie bleiben wie Allen!
Die Krebs gehn zurücke,
Die Stockfisch bleiben dicke,
Die Karpfen viel fressen,
die Predigt vergessen!
Die Predigt hat g'fallen.
Sie bleiben wie Allen!
Die Predigt hat g'fallen, hat g'fallen!

Antonio, al ir a predicar.
Encontró la iglesia vacía.
¡Él se marcha al río
y predica a los peces!
¡Ellos golpean con las colas!
Al resplandor del sol brillan,
Las carpas con huevas
llegan todas hasta aquí;
tiene la boca abierta
esforzándose en escuchar.
¡Jamás sermón alguno
agradó tanto a los peces!

Lucios de pico agudo,
que en todo momento esgrimen,
¡acuden presurosos
a escuchar al santo!
También aquellos extraños seres
que en todo momento ayunan,
en los bacalaos pienso,
¡al sermón acuden!
¡Jamás sermón alguno
agradó tanto a los bacalaos!

Buenas anguilas y esturiones,
con que se regala la gente bién,
se acomodan ellos mismos
para ecuchar el sermón.
También cangrejos y tortugas,
a menudo, lentos mensajeros,
¡emergen rápidamente del fondo
para oír esta boca!
¡Jamás sermón alguno
agradó tanto a los cangrejos!

¡Peces grandes, peces pequeños,
distinguidos y vulgares!
¡levantan la cabeza
como criaturas inteligentes!
¡Según los mandatos de Dios
escucharon el sermón!

¡La prédica ha terminado,
y cada cual regresa!
Los lucios permanecen ladrones,
las anguilas muy amorosas,
¡El sermón ha concluido
pero todos siguen igual!
Los cangrejos caminan hacia atrás,
los bacalaos se quedan obtusos,
las carpas, muy tragonas,
¡el sermón han olvidado!
¡el sermón ha concluido,
pero todos siguen igual!

 

Sobre l'autora
 
Graduada al conservatori superior del Liceu, Ana Belén Ayala cursa el màster de Lied a l'ESMUC i és membre de l'Orfeó Català. Com a solista ha interpretat obres com la missa de la Coronació i ha ofert diversos recitals d'òpera i Lied.
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web!

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Traductor automátic

Cercador

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Entrevistes

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto