La càrrega. Barcelona, 1902 - R. Casas
Escric això dilluns 2 d'octubre. Tenia una entrada a mig escriure per a aquest dimecres, parlant de Schubert, però ha quedat arraconada. No és fàcil treure's del cap les brutals escenes d'ahir i concentrar-se en una altra cosa. Ni tan sols tenia esma per arreplegar quatre paraules per a un plan B i he estat a punt de no publicar per primer cop en més de cinc anys. Fins que han vingut a auxiliar-me les paraules d'una amiga; quan vaig escriure-li ahir a la nit em va suggerir que si no podia dormir escoltés Florian Boesch (una flaca que compartim), i aquest matí em deia que em donés temps. Sí, suposo que ens hem de donar temps. I aquí tenim la càlida veu de Boesch, acompanyada per Roger Vignoles. Gràcies als amics que vau acompanyar-me ahir des de la distància (no hagués dit mai que ploraria d'emoció perquè algú m'escrivís "avisa quan arribis a casa") i ànims als que vau ser atonyinats per la Polícia Nacional i la Guàrdia Civil. Per a les ferides del cos i l'ànima, Schubert i Schiller. I la setmana vinent, més.
PS Un cop arreplegades les quatre paraules calia pensar en un quadre, però Harte con hache ha estat tan oportuna... Espero que no li sàpiga greu.
PS Un cop arreplegades les quatre paraules calia pensar en un quadre, però Harte con hache ha estat tan oportuna... Espero que no li sàpiga greu.
Die Götter Griechenlands
Schöne Welt, wo bist du? Kehre wieder
Holdes Blüthenalter der Natur!
Ach, nur in dem Feenland der Lieder
Lebt noch deine fabelhafte Spur.
Ausgestorben trauert das Gefilde,
Keine Gottheit zeigt sich meinem Blick,
Ach, von jenem lebenwarmen Bilde
Blieb der Schatten nur zurück.
Holdes Blüthenalter der Natur!
Ach, nur in dem Feenland der Lieder
Lebt noch deine fabelhafte Spur.
Ausgestorben trauert das Gefilde,
Keine Gottheit zeigt sich meinem Blick,
Ach, von jenem lebenwarmen Bilde
Blieb der Schatten nur zurück.
Oh món formós, on ets? Torna de nou
encisadora edat d’or de la natura!
Ai, només en els contes del país de les fades
viu encara el teu fabulós vestigi.
Desolats, els camps estan de dol,
cap divinitat es mostra al meu esguard.
Ai, d’aquelles càlides imatges plenes de vida
només en resta l’ombra.
encisadora edat d’or de la natura!
Ai, només en els contes del país de les fades
viu encara el teu fabulós vestigi.
Desolats, els camps estan de dol,
cap divinitat es mostra al meu esguard.
Ai, d’aquelles càlides imatges plenes de vida
només en resta l’ombra.
(traducció de Salvador Pila)
