Friedrich Rochlitz era un senyor que tenia la sort de no haver de treballar per viure, de manera que va treballar un munt per plaer, repartint el seu temps entre la música i la literatura. Pel que fa a la música, va compondre algunes obres, va ser el llibretista d'altres i el 1798 va fundar a Leipzig el setmanari Allgemeine musikalische Zeitung. Pel que fa a la literatura, la seva obra és tan extensa que quan el 1822 va decidir editar-ne el bo i millor li van caldre sis volums. El seu currículum era bastant impressionant, però el filtre del temps ha fet la seva feina i avui Rochlitz és, sobretot, l'autor dels poemes de dos [...]

En un país molt llunyà hi havia una noia de quinze anys que vivia feliç i protegida pels seus pares enmig de la natura. Vet aquí que l'emperador la va conèixer un dia, i l'endemà va demanar la seva mà; uns mesos després es van casar. Si això fos un conte dels antics l'acabaríem aquí dient “I van viure feliços i van menjar anissos”. Però el conte es pot explicar d'una altra manera.

Darrerament estic parlant de lied amb dos amics que tot just comencen a interessar-se pel tema. Hem anat junts a algun recital, són curiosos de mena i fan moltes preguntes. Una de les coses bones que tenen aquestes converses és que plantegen amb tota la naturalitat del món qüestions que els aficionats donem per descomptades. Un dia li explicava al meu amic que sovint hi ha diverses cançons amb la mateixa lletra i va quedar ben parat...

Un noi i una noia seuen a la vora d'un rierol, en silenci. Hi contemplen el seu reflex, amb la lluna i els estels com a testimonis. Quina escena tan idíl·lica, oi? Tot d'una la noia diu: “Sembla que ha de ploure. Me'n vaig a casa!”. Hi ha alguna cosa que no va a l'hora, en aquesta història. Parlem de Tränenregen, un dels lieder de La bella molinera i, com bé sabem, hi ha unes quantes coses que no van a l'hora, en aquest cicle.

La fascinació que el romanticisme alemany sentia per la cultura grega clàssica va quedar reflectida al lied a través dels poemes que triaven els compositors. Dels lieder que hem escoltat fins ara, segurament el que ens parla més clarament d'aquesta atracció és Die Götter Griechenlands, però hi hem trobat amb certa freqüència referències més o menys explícites a personatges mitològics com Ganimedes o Ícar. El lied que us proposo d'escoltar avui, Anakreons Grab (La tomba d'Anacreont) està vinculat també a la cultura grega, però no a través de figures imaginàries sinó d'una de real: Anacreont.