Benvolguts, aquests darrers dies he tingut una relació massa estreta amb els virus que pul·lulen per arreu. Tinc al damunt de la taula un article a mig escriure, el pobre em demanava una atenció que no li podia donar, així que queda pendent per a un altre dia i avui tindrem un moment musical (i van sis), la solució per a les emergències.
Senyores i senyors, això s'acaba! Hem arribat a l'última lletra de l'abecedari de Liederabend. Gairebé tres anys després d'aquell "A d'amor", hem arribat a la Z.
Com us deia quan vam arribar a la lletra X, la paraula de la Z va ser amb diferència la més difícil de trobar. Vaig recórrer al diccionari cercant inspiració i a la quarta i última pàgina, quan ja havia perdut l'esperança, hi vaig trobar una possibilitat.
Ens han ficat al cap la idea pseudo-romàntica que les autèntiques obres d'art són les que es fan al dictat d'una musa: tenim al cap les imatges de l'escriptor que escriu una novel·la sense aixecar-se de la cadira o el pintor que surt de l'estudi amb els cabells esbullats i una obra mestra al cavallet. No dic que no hi hagi obres que no s'hagin creat així, però vaja... el cinema ha fet molt de mal. Aquesta idea pseudo-romàntica té un corol·lari: el menyspreu per les obres d'encàrrec. Com pot ser art una obra suggerida per un contracte? I ens oblidem que als artistes també els agrada fer àpats regularment i escalfar-se a l'hivern. I ens [...]
Benvolguts, que tingueu un bon any i que no hi falti la música!
Us presento breument l'última cançó nadalenca de la temporada. Ens la porta Peter Cornelius, un compositor que va escriure diversos cicles de cançons de temàtica religiosa, habitualment amb textos seus.
Fa quatre anys vam presentar el cicle Weihnachtslieder, op. 8 ("Nadales"), que inclou una cançó molt coneguda, Die Könige. Avui n'escoltarem la següent, Simeon, que narra [...]