Schumann va fer una cosa sorprenent quan va compondre Dichterliebe: va crear el seu propi cicle poètic a partir d'una obra més extensa per compondre el seu cicle de cançons. Ningú no ho havia fet abans. És cert que Schubert havia prescindit d'alguns poemes de Die schöne Múllerin i que l'ordre de les cançons de Winterreise no coincideix amb el dels poemes per un malentès editorial, però Schumann va anar molt més enllà. Ell, que el febrer de 1840 havia posat música disciplinadament i ordenadament als nou poemes del cicle poètic Lieder de Heine (el que seria [...]

Actualització 15/6. L'article que vaig publicar al febrer ha perdut la seva raó de ser. El podria haver esborrat per escriure'n un de nou amb la nova programació, però m'he estimat més actualitzar-lo copiant al final de tot el text original. No fos cas que ens oblidéssim massa aviat que un dia va arribar un virus que ho va trastocar tot.

Més de cent compositors. En concret, 104 compositors, dels quals n'hem escoltat 439 cançons. Reconec que quan revisava els números per a aquesta entrada d'aniversari, la xifra em va impressionar; si ara, en fred, hagués de dir el nom de cent compositors de cançó, dubto que me'n sortís. Si filem prim, però, trobarem que la majoria dels compositors han escrit cançons en un moment o un altre de la seva carrera, ni que sigui tan ocasionalment com Bruckner, per dir-ne un d'atipic. Així que, si tot va bé, hauríem de continuar rebent nous compositors durant molt de temps.

Tenia preparada una altra entrada per a aquesta setmana, però un imprevist musical m'ha fet canviar-la a última hora. Avui havia de cantar Katharina Konradi a L'Auditori, dins del cicle Schubert Lied; era un concert ajornat des del novembre per malaltia de la cantant, que finalment no hi podrà participar. És una llàstima, perquè és fantàstica, però ja tindrem més ocasions d'escoltar-la. A canvi tindrem l'oportunitat d'escoltar per primer cop una altra jove cantant, la mezzosoprano Klaudia Tandl, que ens proposa un programa diferent del que estava previst.

Quin superpoder us agradaria tenir? Ser invisible, llegir les ments dels altres, volar? Jo voldria tenir el do de llengües. Entendre qualsevol llengua com si fos la meva. Fins i tot em conformaria amb una rebaixa del superpoder (tinc un amic que d'això en diu tenir mentalitat de pobre): dedicar a una llengua les hores que demana el nivell A1 i assolir en aquest temps el nivell C1, per anar fent.