Fritz von Wille - Die blaue Blume
La flor blava - F. von Wille

Schumann va fer una cosa sorprenent quan va compondre Dichterliebe: va crear el seu propi cicle poètic a partir d'una obra més extensa per compondre el seu cicle de cançons. Ningú no ho havia fet abans. És cert que Schubert havia prescindit d'alguns poemes de Die schöne Múllerin i que l'ordre de les cançons de Winterreise no coincideix amb el dels poemes per un malentès editorial, però Schumann va anar molt més enllà. Ell, que el febrer de 1840 havia posat música disciplinadament i ordenadament als nou poemes del cicle poètic Lieder de Heine (el que seria el Liederkreis,op. 24), el maig va fer una selecció dels seixanta-sis poemes del Lyrische Intermezzo per al seu nou cicle. D'alguna manera, i salvant distàncies, Schumann va fer com alguns guionistes que trien només una trama d'una novel·la per adaptar-la al cinema. Amb això no vull dir que sigui una bona o una mala opció; tot dependrà de l'obra final, i Dichterliebe és una obra extraordinària.

A aquesta taula veiem a l'esquerra els poemes que va seleccionar Schumann i l'ordre en què els va disposar, i a la dreta la posició que ocupen dins del poemari de Heine. Els set primers, fins a Ich will meine Seele tauchen, coincideixen; a la vuitena i novena cançó, Schumann s'ha saltat ja alguns poemes de Heine. A partir de la desena, Und wüssten's die Blumen, altera l'ordre original en diverses ocasions; l'última, Die alten, bösen Lieder, és també l'última del Lyrisches Intermezzo. En total són vint cançons que tenien originalment el títol 20 Lieder und Gesänge aus dem „Lyrische Intermezzo”. Dichterliebe, però, només té setze cançons. Quan va arribar el moment de publicar el cicle, Schumann en va suprimir les quatre que estan marcades a la taula amb cursiva (les va publicar posteriorment) i va canviar el nom al cicle.

Dichterliebe
Im wunderschönen Monat Mai
Aus meinen Thränen spriessen
Die Rose, die Lilie
Wenn ich in deine Augen seh'
Dein Angesicht
Lehn deine Wang
Ich will meine Seele tauchen
Im Rhein, im heilige Strome
Ich grolle nicht
Und wüssten's die Blumen
Das ist ein Flöten und Geigen
Hör ich das Liedchen klingen
Ein Jüngling liebt ein Mädchen
Am Ieuchtenden Sommermorgen
Es leuchtet meine Liebe
Mein Wagen rollet langsam
Ich hab' ein Traum geweinet
Allnächtlich in Träume
Aus alten Märchen
Die alten, bösen Lieder

Lyrisches Intermezzo
1
2
3
4
5
6
7
11
18
22
20
41
40
46
47
55
56
57
44
66

Amb la seva selecció, Schumann va confegir una història d'amor frustrat, que té en la setena cançó, Ich grolle nicht (l'última que hem escoltat) el punt àlgid. L'últim vers d'aquest poema diu: “Ich sah, mein Lieb wie sehr du elend bist” [Vaig veure, estimada, com ets de miserable]. El següent poema, el 19è de la col·lecció, comença dient: “Ja, du bist elend, und ich grolle nicht. | Mein Lieb, wir sollen beide elend sein” [Sí, tu ets miserable, i no et guardo rancor. | Estimada, haurem de ser miserables tots dos]. Tot seguit arriba el casament de l'estimada i a continuació Und wüssten's die Blumen, la vuitena cançó del cicle de Schumann, la que escoltarem avui. És com si el poeta de Heine hagués tingut esperances fins a l'últim moment i el de Schumann hagués donat tot per perdut amb el prometatge, perquè el casament és la novena cançó de Dichterliebe.

Després d'una cançó tan complexa emocionalment com Ich grolle nicht, amb Und wüssten's die Blumen comença el dol per l'amor perdut. Les flors i els ocells que l'han estat acompanyant des de la primera cançó del cicle el consolarien si sabessin com està patint. El poeta invoca també els estels, com si el seu entorn més familiar no fos prou gran per encabir el seu dolor. Però ni les flors ni els ocells ni els estels coneixen la seva pena; l'única persona que la coneix és ella, la que li ha trencat el cor.

Les tres primeres estrofes de les quatre que té el poema comencen amb les paraules “Und wüsten's” [Si ho sabessin] i a mi, musicalment, em sonen com un sospir. La veu sospira mentre el piano fa un acompanyament ràpid i alhora lleuger, com un estremiment que recorre la cançó fins que a l'últim vers trobem la paraula clau del poema, “zerrissen”. Nosaltres diríem que ella li ha trencat el cor; Apel·les Mestres, en la traducció que comparteixo, fa servir el verb malmetre, que per a mi suavitza la imatge. Però Heine fa servir el verb “zerreißen”, que seria esquinçar, estripar, i aquesta imatge la trobo més violenta; visualitzeu-ho, cal fer servir les dues mans per estripar alguna cosa. Doncs bé: quan la veu canta “zerrissen”, l'estructura regular que havia seguit el piano canvia, i hi sentim com el cor s'esquinça. L'inesperat postludi recull la violència dels sentiments que fins llavors havien quedat dissimulats; és com si un vent furiós s'endugués el cor fet a miques.

La paraula “zerrisen”, tot el darrer vers, és també clau per al cantant. Recupera l'esperit dIch grolle nicht i pot semblar trista, furiosa, dolguda... He triat la versió d'un cantant molt jove, Mauro Peter, que traspua encara innocència; l'acompanya el gran Helmut Deutsch. Espero que us agradi aquesta interpretació i que, si teniu temps, aprofiteu per escoltar-ne d'altres i distingir-ne els diferents caràcters de l'amant despitós.

Und wüssten's die Blumen

Und wüssten’s die Blumen, die kleinen,
Wie tief verwundet mein Herz,
Sie würden mit mir weinen,
Zu heilen meinen Schmerz.

Und wüssten’s die Nachtigallen,
Wie ich so traurig und krank,
Sie liessen fröhlich erschallen
Erquickenden Gesang.

Und wüssten sie mein Wehe,
Die goldenen Sternelein,
Sie kämen aus ihrer Höhe,
Und sprächen Trost mir ein.

Sie alle können’s nicht wissen,
Nur eine kennt meinen Schmerz:
Sie hat ja selbst zerrissen,
Zerrissen mir das Herz.

I si les flors ho sabessin,
lo ferit que està el meu cor,
vessarien en mes llagues
el baume de ses olors.

I si els rossinyols sabessin
lo mal que estic i penós,
cantarien cants joiosos
per distreure ma aflicció.

I si allà dalt de les estrelles
sabessin el meu dolor,
del firmament baixarien
per dur-me esplendents consols.

Més ni flors, ni aucells ni estrelles
no saben res de mos dols;
no els coneix ningú més que ella,
la que m'ha malmès el cor.

 

Articles relacionats

Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Cartell Schubertiada 2020

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

LIFE Victoria 2019

Sèries

Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més feliçes
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto