Durant la segona setmana de la Schubertíada tindrem els tres grans cicles de Schubert interpretats per tres cantants diferents que, a més, són també de tres cordes diferents: Cant del cigne el cantarà el baríton Andrè Schuen, La bella molinera, el tenor Christoph Prégardien i Viatge d'hivern, la mezzosoprano Joyce DiDonato. De tots tres cicles hem escoltat unes quantes cançons, així que si voleu revisar-ho tot se us gira feina i de la més plaent.

Ja hem entrat a l'agost, som en temps de Schubertíada. Dedicarem les quatre setmanes del mes a repassar vuit dels concerts a Vilabertran, parant atenció als lieder que n'haguem escoltat fins ara. El novè recital és el de l'Acadèmia, que no en coneixerem el programa fins a l'últim moment i no crec que siguem a temps de parlar-ne. Com sempre, espero que aquestes entrades breus us siguin útils si aneu als recitals. Si no hi aneu, si més no tindreu una cançó nova per escoltar i, qui sap, potser us vindrà de gust tornar a escoltar alguna de la llista.

Este lied, fue compuesto por Franz Schubert en octubre del año 1816 para voz y piano. Fue publicado por encargo de Cappi y Diabelli el 29 de mayo de 1821. Dedicado "con respeto" a Johamm Ladislaus von Pyrker, Patriarca de Venecia. El poema fue escrito por Georg Philipp Schmidt von Lübeck y pertenece al Op.4, agrupado en tres lieder: Der Wanderer, D.493, Morgenlied, D.685 (con poema de Zacharias Werner) y Wandrers Nachtlied I, D.224 (con poema de Johann Wolfgang von Goethe).

Mit Myrthen und Rosen es el último Lied de la obra Liederkreis op.24 de Robert Schumann. Por su duración y entidad propia, es el único que se interpreta ocasionalmente por separado, aunque en mi opinión cobra todo su sentido poético si realmente es la culminación del ciclo y de la historia que acontece a nuestro personaje a lo largo de las 8 canciones anteriores.

Von ewiger Liebe (De l'amor etern), op. 43 núm.1 és un lied compost l'any 1864 per Johannes Brahms, quan tenia 31 anys, en ple apogeu del romanticisme literari, un moviment que encarna els ideals de l'individualisme, el sentimentalisme, la subjectivitat i la irracionalitat, amb un gran interès en la natura i l'exaltació de la figura de l'heroi. Totes aquestes qualitats les trobem en aquest poema que, malgrat que en moltes edicions apareix com a obra de Josef Wenzig, és en realitat d'August Heinrich Hoffmann von Fallersleben. De fet, Fallersleben compon aquest poema el 1837 a partir d'una traducció lliure de Leopold [...]