schubert web700

Benvinguts!

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobaràs al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Vols rebre setmanalment les actualitzacions de Liederabend?

Burnside, Iain

  • Mateix poema, una altra cançó (VI)

    Cançó de la setmana: Come away, death (G. Finzi) - R. Williams, I. Burnside | C. Maltman, M. Brabbins (dir.)
     
    Come Away, Death - John Gilbert

    La setmana passada acabàvem la temporada regular amb l'article convidat del compositor Oliver Grühn i aquesta, ja al juliol, comencem la temporada d'estiu. És temps de vacances, i segurament molts de vosaltres anireu amunt i avall i fareu allò tan saludable de desconnectar-vos de les andròmines electròniques, però quan uns vingui de gust tornar a Liederabend hi [...]

  • SV23 | Sterbelied

    Cançó de la setmana: Sterbelied (E. W. Korngold) - S. Connolly, I. Burnside
    Portrait of Christina Rossetti - Dante Gabriel Rossetti

    Christina Rosetti va néixer el 1830 en una família en la qual s'hi respirava poesia. El seu pare, Gabriele, era poeta, professor d'italià al King's College de Londres després que havia hagut d'exiliar-se d'Itàlia per motius polítics. La seva mare, Frances Polidori, era filla d'un altre escriptor italià exiliat (i germana d'aquell Polidori que situem dins del cercle d'amics de Lord Byron). En aquella casa s'estudiaven acuradament els millors [...]

  • SV22 | Was du mir bist?

    Cançó de la setmana: Was du mir bist? (E.W. Korngold) - S. Connolly, I. Burnside
     
    Lluna sobre el Cap de Creus

    Fa uns quants anys us vaig parlar per primera vegada d'Eleonore van der Straaten. Bé, que us en vaig parlar és un dir, perquè el que més cridava l'atenció d'aquesta autora era, precisament, la manca d'informació sobre ella. Ni tan sols estava segura si les poques dades que havia aplegat es corresponien realment amb la nostra Eleonore, perquè circulaven dues dates de naixement diferents i diversos cognoms semblants però no ben bé iguals.

  • Bella com el migdia

    Cançó de la setmana: Ona, kak polden, khoroixa(S. Rakhmàninov) - A. Bondarenko, I. Burnside
     
    Noon in the Neighbourhood of Moscow - Ivan Ivanovich Shishkin

    "Bella com el migdia, més misteriosa que la mitjanit". Així descriu el poeta l'estimada distant i inassolible en els versos que escoltarem musicats avui. L'autor n'és Nikolai Minski, un respectat poeta bielorús, conegut també per la seva tasca com a traductor de poetes com Byron, Shelley o Verlaine, o d'obres com La Ilíada. El 1887, Minski va publicar un recull de vuit poemes, De l'oriental, l'últim dels quals és Tan bella com el migdia.

  • L'altre Ständchen

    Cançó de la setmana: Ständchen, D. 889 (F. Schubert) - R. Tritschler, I. Burnside
     
    Imogen in her bed-chamber where Iachimo witnesses the mole under her breast. Wilhelm Ferdinand Souchon

    Amb aquest costum que tenia Schubert de posar el mateix nom a dues cançons (o a tres, o a quatre), passa sovint que un dels lieder acaba sent per sempre més "l'altre". Provem-ho: Ständchen. Heu pensat en aquesta preciositat del Cant del cigne? Doncs no. Em referia a l'altre Ständchen, la nostra cançó d'avui.

    Durant les primeres dècades del segle XIX es van publicar les traduccions de moltes obres de Shakespeare, que no feia gaire que els cercles millor informats havien [...]

  • Els faunes

    Cançó de la setmana: I fauni (O. Respighi) - R. Feola, I. Burnside
     
    46 FauneBarberini miniPenseu en compositors italians. Se us acudeixen un munt de noms, oi? Ara penseu en compositors italians que no conegueu sobretot per les seves òperes. Menys? I compositors italians de cançons? Això cada cop és més difícil... Però d'haver-ne, n'hi ha. Els salons italians del segle XIX no eren aliens a la moda de la cançó, i la majoria dels compositors d'òpera més importants (Rossini, Donizetti, Bellini o Verdi) van escriure algunes romanze da camera, d'inspiració clarament operística, per ser interpretades per cantants i pianistes aficionats amb una certa formació tècnica; cap a mitjans i finals de segle es va estendre també com a cançó de saló la cançó napolitana, d'origen popular.
  • Immortalitat

    Cançó de la setmana: Unvergänglichkeit (E. Korngold) - S. Connolly, I. Burnside
     
    Mona Lisa – Portrait of Lisa Gherardini, wife of Francesco del Giocondo (excerpt) - Leonardo da Vinci

    El 1933, Erich Korngold portava uns quants anys dedicant-se sobretot a l'opereta, fent-ne adaptacions en col·laboració amb el director de teatre Max Reinhardt. N'estava una mica tip, perquè entre viatges i assajos no tenia temps d'escriure la seva música però, per altra banda, econòmicament li anava molt bé, i aquesta col·laboració li havia permès casar-se i comprar, la primavera d'aquell any, una residència als Alps, que esdevindria el seu refugi. Aquell estiu, aprofitant una treva entre opereta i opereta, el compositor hi va escriure un cicle de cançons, Unvergänglichkeit, op. 27, amb poemes d'Eleonore van der Straten, que es va estrenar a Viena el 1937.

  • Gentlemen López & Burnside

    Gentlemen López & Burnside
    Platea Magazine / Núvol (4 de novembre 2016)
    LIFE Victoria 2016
  • Requiescat

    Cançó de la setmana: Requiescat (G. Butterworth) - R. Williams, I. Burnside
     
    altHi ha compositors, pintors, escriptors, actors, el que vulgueu, que ens agraden especialment encara que no se'ls consideri els més importants o no siguin gaire coneguts. Un dia criden la nostra atenció, els seguim amb interès, acaben per formar part del nostres imprescindibles i ens els estimem potser una miqueta més perquè són, i podeu posar-hi tantes cometes com vulgueu, "menors". George Butterworth és un compositor poc conegut fora del Regne Unit; si més no, a casa nostra, no ho és gens, de conegut. Però a mi em va robar el cor fa molt de temps i per això és el protagonista de la primera entrada d'agost, quan se suposa que havien de començar les entrades més estiuenques. Per això i perquè demà passat es compleixen cent anys de la seva mort; no volia deixar passar aquesta data sense recordar-lo. Així que permeteu-me que escoltem aquesta setmana una cançó de [...]
  • Un segle a Viena al LIFE Victoria

    Christianne Stotijn & Joseph Breinl [...] El programa del primer dels cinc concerts del festival ens portava a Viena. Christianne Stotijn i Joseph Breinl havien triat la Viena de primers del segle XIX amb Franz Schubert, la del final d’aquest segle amb Gustav Mahler i els anys finals de la primera dècada del segle XX amb Alban Berg. Per la seva banda, Sebastià Peris i Jesús López Blanco van triar Lieder de Johannes Brahms, que ens portaven novament a Viena, aquest cop als anys seixanta del segle XIX, i de Maurice Ravel, definitivament allunyat d’aquesta ciutat. Els diferents compositors ens parlaven també de diferents maneres d’entendre el Lied, amb un recorregut molt complet: amb Schubert, és [...]
     
    Llegiu l'article complet a Núvol [ca] i a Platea Magazine [es]
     
  • A classe

    Cançó de la setmana: Clair de lune (G. Fauré) - A. Tynan, I. Burnside
     
    Les plaisirs du bal - WatteauFa unes setmanes vaig assistir com a oient a una de les masterclasses per a duos del LIFE Victoria, el professor va ser el pianista Iain Burnside. Vaig compartir-ne les meves impressions a un article a Núvol però vaig reservar els comentaris més específics sobre el lied pel blog. He reordenat els apunts que vaig prendre i d'entre els diferents temes que es van tractar n'he triat i resumit aquests tres: el poema, la relació del cantant amb el públic i la relació entre el pianista i el cantant.
El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.