Portrait of Christina Rossetti - Dante Gabriel Rossetti
Retrat de Christina Rossetti - G.D. Rossetti

 Christina Rosetti va néixer el 1830 en una família en la qual s'hi respirava poesia. El seu pare, Gabriele, era poeta, professor d'italià al King's College de Londres després que havia hagut d'exiliar-se d'Itàlia per motius polítics. La seva mare, Frances Polidori, era filla d'un altre escriptor italià exiliat (i germana d'aquell Polidori que situem dins del cercle d'amics de Lord Byron). En aquella casa s'estudiaven acuradament els millors poetes italians i anglesos, i tots quatre fills de la família van ser també poetes (a Dante Gabriel li devem, per exemple, els textos del cicle The House of Life de Ralph Vaughan Williams).

Christina, la petita, va començar a datar els seus poemes per dur-ne un registre quan tenia dotze anys. El 1848 va escriure un poema que es coneix pel primer vers, When I am dead, my dearest, o bé per algun d'aquests dos títols, Requiem o Song. No es va publicar fins el 1862, dins de la col·lecció que la consagraria, Goblin Market and Other Poems [El mercat dels follets i altres poemes], i es va convertir en un dels més cèlebres.

Aquell poema bellíssim sobre la mort, escrit per una jove de divuit anys, va cridar l'atenció d'un compositor de vint-i-tres, Erich Wolfgang Korngold. No sé si va llegir el poema en anglès, i d'aquí va venir la versió alemanya del crític literari Alfred Kerr, o si ja va conèixer el poema traduït. Fos com fos, el poema es va convertir en una cançó, Sterbelied [Cançó del moribund].

Sterbelied és el primer dels quatre Lieder des Abschieds, op. 24 [Cançons de comiat], un cicle publicat el 1920, el mateix any que Korngold estrenava Die tote Stadt. Podrem escoltar-lo a la Schubertíada el 21 d'agost, interpretat per Julia Kleiter i Julius Drake; el seu és el segon dels quatre concerts que repassem aquesta setmana, quatre concerts en els quals escoltarem cinc sopranos. El dia abans escoltarem Katharina Konradi, acompanyada per Ammiel Bushakevitz, i l'endemà tindrem, primer, un concert de l'Acadèmia de la Schubertíada amb els duos formats per Mireia Tarragó i Carmen Santamaria i Elionor Martínez i Olivia Zaugg, i, en acabat el recital dels professors de l'Acadèmia, Dorothea Röschmann i Wolfram Rieger.

Escoltarem Sterbelied interpretada per Sarah Connolly i Iain Burnside. Com sempre, teniu el repàs de les cançons dels quatre concerts després del poema i la traducció de Sterbelied (si voleu llegir el poema original de Christina Rosseti, el trobareu a la versió anglesa d'aquest article).


Sterbelied

Lass Liebster, wenn ich tot bin,
lass du von Klagen ab;
Statt Rosen und Cypressen
wächst Gras auf meinem Grab:
Ich schlafe still im Zwielichtschein
in schwerer Dämmernis;
Und wenn du willst, gedenke mein
und wenn du willst, vergiss.

Ich fühle nicht den Regen,
ich she’ nicht, ob es tagt;
ich höre nicht die Nachtigall,
die in den Büschen klagt:
Vom Schlaf erweckt mich keiner,
die Erdenwelt verblich.
Vielleicht gedenk ich deiner,
vielleicht vergass ich dich.

Estimat, quan sigui morta,
no et permetis els planys;
i que en lloc de roses i xiprers
creixi l'herba sobre la meva tomba:
jo dormiré tranquil·la en el capvespre,
en la foscor profunda;
i si vols, pensa en mi,
i si vols, oblida.

No sentiré la pluja,
no veuré si es fa de dia;
no sentiré el rossinyol
que es lamentarà al bosc:
ningú no em despertarà del meu son,
el mon terrenal s'esvairà,
potser pensaré en tu,
potser t'oblidaré.


 
 
 

Diumenge 20 d'agost: Katharina Konradi i Ammiel Bushakevitz

Dilluns 21 d'agost: Julia Kleiter i Julius Drake

Dimecres 23 d'agost: Mireia Tarragó i Carmen Santamaría; Elionor Martínez i Olivia Zaugg

Dimecres 23 d'agost: Dorothea Röschmann i Wolfram Rieger

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.
Inscriu-te al curs de lied!