Schubert, Franz

  • Cançó de la setmana: Die Krähe (F. Schubert) - C. Maltman, G. Johnson
     
    altSi alço la vista del paper, veig dos gavians posats a la casa del costat, esperant per si troben res per endrapar. Quan els gavians marxin potser vindran coloms, però no s'hi estaran plegats: els coloms van aprendre fa anys que calia fugir-ne. A casa hi viuen merles, i uns ocellets que no sé què són. Són petits com pardals però més esvelts, més entremaliats i més sorollosos; sempre van en colla. També s'hi acosten tòrtores, però són més prudents. Quan surti al carrer hi veuré coloms, cotorres i pardals, potser alguna garsa, i poca cosa més. Però vet aquí que un dia hi vaig veure un corb. I quan el meu cervell va haver processat aquesta informació em vaig aturar i em vaig tombar. El corb seguia allà, picant per terra, compartint espai en pau i harmonia amb els coloms, i una persona tan astorada com jo li estava fent una fotografia. No sé si els veïns de més amunt reben la visita [...]
  • Cançó de la setmana: An Silvia (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Still-life with garland of flowers and golden tazza- Brueghel the Elder/Tornem a la normalitat després de les tres entrades nadalenques amb una autora convidada, Isabel Villagar. La Isabel és professora de cant i responsable del blog La brújula del canto, i ens dona unes pautes sobre com iniciar els estudiants de cant en la cançó.
  • Cançó de la setmana: Aufenthalt (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen
     
    A torrent in Norway - John Singer SargentUs heu preguntat mai, de què va morir Schubert? Sabem que patia sífilis però, va ser aquesta malaltia la causa de la seva mort? Pels testimonis que tenim, la mort de Schubert va ser inesperada. Sabem que el 31 d'octubre de 1828 no es trobava bé i feia dejuni perquè el menjar no se li posava bé, però sembla que de seguida es va recuperar prou com per fer vida normal. El 3 de novembre va assistir a un concert i a l'endemà a classe, volia tornar a estudiar perquè considerava que no dominava la fuga i el contrapunt. Fins i tot, aquell cap de setmana (el 8 o el 9 de novembre) va sopar a casa del baró Schönstein, que va dir que se'l veia perfectament, relaxat i alegre. Un parell de dies després, l'11, va haver d'allitar-se; no li feia mal res, només estava molt cansat. A estones es llevava per corregir una petita obra per a cor i l'edició de la segona part del Winterreise; tenia ganes de [...]
  • Cançó de la setmana: Verklärung (F. Schubert) - B. Fassbaender, G. Johnson
     
    altUna de les persones més esmentades a Liederabend no és ni un compositor, ni un poeta, ni un cantant, ni un pianista. No l'esmentem, però, fent servir el seu nom sinó la inicial del seu cognom, D, seguida d'unes xifres. Avui és el primer cop que esmento el seu nom complet, Otto Erich Deutsch. A Deutsch li devem la primera compilació exhaustiva de les obres de Franz Schubert, un catàleg que s'ha adoptat com a referència. Com tota la gent que es dedicava a sistematitzar informació en aquella època no tan llunyana en què es treballava sense ordinadors, Otto Deutsch em mereix molta admiració i molt de respecte. Fins i tot em fa una miqueta d'enveja, m'encantaria conèixer el seu mètode de treball i veure el seu sistema de classificació, que suposo que era a base de fitxes. Ordre i bellesa, recordeu? Otto Deutsch i els seus col·legues es dedicaven a posar ordre en la bellesa.
  • Cançó de la setmana: Erster Verlust (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Scriptores Historiae AugustaeReprenem l'abecedari després de l'estiu amb el bon propòsit de fer-ne una lletra al mes. Hem arribat a l'E, que és pels espectadors. Estava previst que aquesta entrada fos, senzillament, per mirar-nos el melic, però vet aquí que fa unes setmanes va haver un incident en un recital que va alterar la placidesa d'aquest text, en parlaré cap al final.

    Els aficionats al lied tendim a considerar-nos un públic exquisit, educadíssim, silenciós... ideal! Ho som? És cert que som silenciosos, perquè necessitem molta concentració; no fos cas que badéssim dos minuts i ens perdéssim un lied sencer. A més, tenim les mans ocupades amb el programa de mà, no podem enviar missatges amb [...]
  • Cançó de la setmana: Liebhaber in allen Gestalten (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Fritz Wunderlich - Siegfried LauterwasserDiu la tradició (i és una tradició que ens omple de llum el final de l'estiu) que cada any per aquestes dates sona a Liederabend la veu de Fritz Wunderlich. Com us deia el primer any, el 2012, tinc el costum de dedicar-li un record en l'aniversari de la seva mort; sé que alguns lectors també el teniu i m'agrada que el compartim aquí. És una manera d'homenatjar-lo, de donar-li les gràcies per la seva música, de regalar-nos uns minuts d'una veu inoblidable i qui sap si de provocar un nou enamorament.
  • Cançó de la setmana: An den Mond, D. 193  (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
     
    A Cloud and Landscape Study by Moonlight - Johan Christian DahlJa som al setembre, ben tornats tots aquells que heu fet vacances a l'agost. Se suposa que aquesta setmana comença una nova temporada però, malgrat que he encetat un llibreta com correspon, encara no he acabat la temporada anterior ni he fet vacances, així que les meves neurones no acaben de fer-se a la idea que el nou curs és aquí. Permeteu-me que hi aterri progressivament...
  • Cançó de la setmana: An den Mond, D. 259  (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Wind Blown Grass Across the Moon - Utagawa HiroshigeArribem al final de les entrades dedicades a la SV16, avui parlarem del darrer recital de lied d'enguany. Serà el 2 de setembre i tindrà Anna Lucia Richter i Michael Gees com a protagonistes. El programa està totalment dedicat a Schubert (l'únic, juntament amb La bella molinera de Peter Mauro i Helmut Deutsch). Repassem les cançons del programa que hem escoltat fins ara a Liederabend?
  • Cançó de la setmana: Der Zwerg (F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Queen Henrietta Maria with Sir Jeffrey Hudson - A. Van Dyck
Matthäus von Collin era un cavaller influent a la Viena de començaments del segle XIX. Tutor del fill de Napoleó, professor d'Història i Filosofia a la universitat de la ciutat, editor de dues revistes de literatura, amfitrió d'un important saló cultural, poeta a temps parcial i amic de Josef von Spaun. Aquests tres darrers aspectes són els que ens interessen a nosaltres, perquè Collin va ser un d'aquells prohoms de certa edat que, arran que Spaun els presentés, va fer amistat amb Schubert, el va acollir al seu saló, va difondre la seva música i li va presentar d'altres persones influents. Per desgràcia, aquesta relació va durar ben poc perquè Collin va morir el 1824, als quaranta-cinc anys; si més no va donar com a fruit cinc lieder, un dels quals vam escoltar fa un temps: el preciós Nacht und Träume, compost l'any següent de morir el poeta.
  • Cançó de la setmana: Ellens Gesang III (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage
     
    Portrait of a Female Donor - P. ChristusArribem a la tercera i darrera entrada de la minisèrie en col·laboració amb Isabel Villagar i el seu blog La brújula del canto; com sempre, donem la benvinguda especialment als lectors que arriben per aquest camí. Com segurament recordareu, i si no ja us ho recordo ara, vam pensar de centrar-nos el els lieder més cèlebres, tan cèlebres que potser no sapiguem que són lieder, arran d'una entrada que vaig escriure fa gairebé quatre anys. A la primera part de la minisèrie vam escoltar l'obra més coneguda de Brahms, la seva cançó de bressol (una de les seves cançons de bressol, de fet), a la la segona la més coneguda de Haydn, l'himne nacional alemany, i avui escoltarem la més coneguda de Schubert. I sí, totes tres són lieder. Ara, que la de Schubert, tot i ser la més coneguda de Schubert, no la va escriure Schubert. O no ben bé. O no del tot. Potser que us ho expliqui, no?
  • Cançó de la setmana: An die Turen will ich schleichen (F. Schubert) - M. Peter, H. Deutsch
     
    Mignon und der Harfer - Gustav JägerA l'entrada anterior de la sèrie de cançons de Wilhelm Meister us explicava la història de Mignon que, com vam descobrir, és també la història de l'arpista: són pare i filla, per més que ells no ho sabessin. Wilhelm i els seus amics se n'assabenten gairebé per casualitat, quan un marquès de pas al castell reconeix un tatuatge al braç de la nena morta; Mignon és la seva neboda, a qui creien morta. Ara cal decidir si expliquen al marquès que coneixen el parador del seu germà Augustin, l'arpista; així és com comença el capítol 10 del llibre VIII, el darrer capítol de la novel·la. Abans de dir-li'n res escriuen al metge que se'n fa càrrec per saber si el seu amic estarà en condicions de saber les novetats. Quan ja comencen a inquietar-se perquè no hi ha resposta arriba el metge al castell acompanyat per un desconegut, un home relativament jove, ben vestit i d'aspecte serè que Wilhelm reconeix [...]
  • Mark PadmoreAlgunos días te sientas en tu localidad con la cabeza llena de cosas y temes que el cansancio no te permita disfrutar de la música, por más que te apetezca el concierto. Y a menudo, efectivamente, te pasas dos horas luchando contra el cansancio. A veces, sin embargo, la música fluye y consigue arrastrar todo lo que está de más. Esto es lo que me pasó el pasado lunes en el recital de Mark Padmore y Paul Lewis; bastaron tres lieder de Beethoven, tres lieder que sólo había escuchado un par de veces antes, para que el cansancio se desvaneciera y sólo quedara la música. Perdonen el apunte personal, si me lo he permitido es para dar una imagen [...]
     
    Llegiu l'article complet a Núvol [ca] i a Platea Magazine [es]
     
  • Cançó de la setmana: Rastlose Liebe (F. Schubert) - N. Gedda, E. Werba
     
    Rastlose Liebe - Ernst BarlachEl novembre de 1775, J. W. Goethe va conèixer Charlotte von Stein, una dama de trenta-tres anys (set més que ell), casada i amb sis fills, i se'n va enamorar. Ella se'n va enamorar també i aixó va començar una intensa història d'amor que segons sembla va ser sobretot epistolar. Durant dotze anys es van escriure milers de cartes, fins que un dia Goethe se'n va anar a Itàlia sense dir-ne a Charlotte ni mitja paraula. Ella es va doldre molt d'aquest abandonament i li va demanar que li tornés les seves cartes (un gest que solia fer una dama per donar per acabada una relació i que els cavallers satisfeien per demostrar que no les volien comprometre); uns anys després van reprendre el seu lligam, que ja no va ser tan apassionada com a la primera època. A banda d'unes 7000 cartes escrites per Goethe (Charlotte va destruir les seves), en queda el reflex a la seva obra literària [...]
  • Cançó de la setmana: Wohin? (F. Schubert) - M. Peter, H. Deutsch
     
    SV16Avui dimecres s'ha presentat la 24ena edició de la Schubertíada a Vilabertran i, com cada any, faré un repàs de la programació, especialment pel que fa a la cançó. Primer de tot, les dates: la SV16 es farà del 18 d'agost al 3 de setembre. Es recupera el format d'anys enrera i els quinze concerts es concentren en tres caps de setmana llargs: el primer, de dijous 18 a diumenge 21; el segon, llarguíssim, de dijous 25 a dilluns 29 i el tercer, el més breu, de dijous 1 a dissabte 3. Hi haurà sis recitals de lied; dos el primer cap de setmana, quatre el segon i un el tercer, i tres conferències vinculades a tres dels recitals, una cada setmana. Enguany el predomini de la llengua alemanya és gairebé absolut: Schubert (molt de Schubert, com us podeu imaginar), Schumann, Brahms, Mendelssohn, Wolf, Beethoven i Berg. Les úniques excepcions a aquest domini lingüístic seran algunes cançons de [...]
  • Cançó de la setmana: Der Vater mit dem Kind (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson
     
    Schubert at the Piano with the Singer Michael Vogl - Moritz von Schwind, 1825.La setmana passada vaig començar una entrada dedicada als amics de Franz Schubert; com que anava creixent i creixent vaig optar per fer-la en dues parts i aquesta és la segona. En la primera vam parlar de Joseph von Spaun, Johann Mayrhofer, Franz von Schober i Johann Michael Vogl; avui us presentaré uns quants membres més del cercle de Schubert.

    Fins ara hem vist relacions duradores però no totes ho van ser. La vida a Viena en aquells anys era dura, primer amb la guerra, mentre Schubert era al Konvikt, i després amb l'època de repressió amb el govern de Klemens von Metternich. Una de les víctimes d'aquesta situació va ser Johann Senn, company d'estudis de Franz [...]
  • Cançó de la setmana: Lied eines Schiffers an die Dioskuren  (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Gesellschaftsspiel der Schubertianer in Atzenbrugg - Leopold Kupelwieser
Franz Schubert devia ser una bona persona. No ho dic per la seva música, és compatible ser un artista meravellós i una persona insofrible, ho dic pels seus amics. Aquell home tímid i de poques paraules va ser estimat en vida i recordat amb tendresa després de la seva mort per un bon grapat d'amics; penso que algú que estableix vincles tan forts i duradors per força ha de ser bona persona. Digueu-me ingènua.

    Schubert va fer els primers amics fora de l'entorn familiar quan va entrar a l'Stadtkonvikt, l'internat on va estudiar, l'octubre de 1808. Aquest nucli es va anar estenent i formant el que avui coneixem com el seu cercle. El cercle, és clar, no era tancat (i això em fa pensar que cercle no és la manera més adient de dir-ne), en vint [...]
  • Cançó de la setmana: Die Nebensonnen (F. Schubert) - P. Pears, B. Britten
     
    Parhelis - Crònica de NurembergQuan escric entrades sobre les cançons d'un cicle no acostumo a seguir-ne l'ordre; els únics que encara podria completar de manera ordenada són Dichterliebe i Frauenliebe und -leben, i això perquè només n'he compartit dues cançons de cadascun (nota mental: portem més de tres anys sense escoltar cap cançó de Dichterliebe!). Tampoc enceto un cicle amb l'objectiu d'acabar-lo, com faig amb les sèries, i en trio les cançons seguint els mateixos impulsos de vegades inexplicables que em fan triar qualsevol altre. En el cas de Winterreise es poden explicar: els cinc lieder que hem escoltat fins ara van ser el resultat d'un regal d'un amic, d'una entrada convidada (les entrades convidades també són regals d'amics) o d'una sobreexposició al cicle. Avui n'escoltarem un sisè gràcies a la televisió.
  • Cançó de la setmana: Der Musensohn (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Fritz WunderlichFa un parell d'anys una lectora que havia tingut la sort d'escoltar Fritz Wunderlich al teatre em va emocionar tot explicant-me com l'havia impressionat la seva mort, la seva incredulitat quan va sentir a la ràdio aquella notícia inesperada. Som molts els qui només l'hem conegut en disc i amb això hem tingut prou per enamorar-nos de la seva manera de cantar; pel que fa a la seva personalitat, molt probablement la meva visió està idealitzada però la imatge que m'arriba entre testimonis, vídeos i fotografies és la d'un home carismàtic que irradia felicitat. Segurament aquesta imatge propera contribueix a mantenir l'estima pel cantant i fa que el recordem sovint i, especialment, en l'aniversari de la seva mort. Dijous passat se'n van complir quaranta-nou anys i nosaltres, com cada any, li dediquem una entrada especial.
  • Cançó de la setmana: Edone (F. Schubert) - C. Prégardien, G. Johnson
     
    Teresa Grob - Heinrich Hollpein
    - "Estimada, vols casar-te amb mi?"
    - "Sí que ho vull!"
    - "Doncs espera, que porto la nòmina al jutge, vejam què hi diu."
     
    El 1815 va entrar en vigor a Viena una llei, l'Ehe Konsens Gesetz (llei de consentiment del matrimoni), que establia que un home només podia casar-se si demostrava la seva solvència econòmica. Trobo que la llei és sorprenent, no només per la intromissió a la vida privada dels ciutadans, que això Metternich i companyia ja ho tenien, sinó perquè em costa de creure que molta gent no tirés pel dret i fes la seva amb o sense papers [...]
  • Cançó de la setmana: Suleika I (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage
     
    Marianne von Willemer - Doris RaabBenvolguts, volia començar la nova temporada la primera setmana de setembre, com sempre, però en el moment que escric això, que normalment ja tindria l'entrada a punt per publicar, el més calent és a l'aigüera. Massa feina i massa poc temps per fer-la, així que haurem de fer la inauguració de la temporada 2015-2016 la setmana vinent. Espero.

    Us deixo amb un dels lieder de Schubert que hem pogut escoltar aquest any a la Schubertíada a Vilabertran, Suleika I. El poema forma part del Llibre de Suleika del West-öslicher Divan, la antologia de Goethe que uneix l'Orient, és a dir, la poesia de Hafis, un poeta persa del qual ja hem parlat algun cop aquí, amb l'Occident [...]

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto