Liederabend - Housman, Alfred Edward

Les vuit en punt

Cançó de la setmana: Eight O'Clock (R. Clarke) - J. Gilchrist, N. Williamson

Els últims segons de la vida d'un condemnat a mort. D'això ens parla el poema Eight O'Clock [Les vuit en punt] d'A.E. Housman. Només dues estrofes; vuit versos per transmetre la duresa del moment.

Mateix poema, una altra cançó (IV)

Cançó de la setmana: With rue my heart is laden (R. Vaughan Williams) - P. Michaels, E. Golub

Alfred Edward Housman és un dels poetes anglesos més llegits; almenys, ho va ser durant la primera meitat del segle XX. També és un dels poetes més musicats, s'han compost centenars de cançons a partir de pràcticament tots els poemes, seixanta-tres, que formen la col·lecció A Shropshire Lad.Aquesta col·lecció, publicada per Housman el 1896, va començar a fer-se coneguda [...]

Mars entre nosaltres

Cançó de la setmana: The half-moon westers low (R. Vaughan Williams) - M. Bevan, J. Liebeck

"Per què [a les cançons] la veu hauria d'estar sempre acompanyada pel piano? Penso que si combinem la veu amb altres instruments, ens obrim a oportunitats fantàstiques." Això ho deia Ralph Vaughan Williams el 1940, quan feia molts anys que no escrivia cançons. Sembla que el piano era un instrument que no li agradava especialment, i ja en aquell temps durant el qual havia escrit la major part de les seves cançons, abans de la Gran Guerra, havia fet [...]

Temps pasqual (II)

Cançó de la setmana: Loveliest of trees(G. Butterworth) - B. Terfel, M. Martineau

"Carpe diem, quam minimum credula postero." (En una traducció aproximada, "profita el moment, i poc confiïs en el que vindrà"). Aquesta frase, sobretot la primera part, carpe diem, ha arribat fins als nostres dies amb un significat diferent del que tenia inicialment; el fem servir com una consigna hedonista que convida a viure el plaer immediat sense pensar en les conseqüències, mentre que el significat original faria referència[...]

El meu cor està oprimit per la pena

Cançó de la setmana: With rue my heart is laden (G. Butterworth) - J. Cameron, G. Moore

Al seu assaig Inside the Whale (1940), George Orwell diu:"Entre la gent que era adolescent als anys que van del 1910 al 1925, Housman va tenir una influència enorme que avui no és fàcil d'entendre. El 1920, quan jo tenia uns disset anys, em sabia de memòria probablement el Shropshire Lad sencer." Aquesta cita ens parla de la popularitat d'A Shropshire Lad, un volum de poesia publicat per Alfred Edward Housman el 1896. Housman no es considerava poeta; era un erudit, un home dedicat a la investigació en llengües clàssiques, però els anys anteriors havien estat durs per a ell i això l'havia impulsat a escriure aquesta col·lecció de poemes que parla de solitud, pèrdua, amors infeliços i morts prematures, tot això evocant un paisatge i una forma de vida idealitzades, una mena de paradís perdut.

Cançons de guerra

Cançó de la setmana: The lads in their hundreds (G. Butterworth) - S. Keenlyside, M. Martineau

La revista musical Gramophone, dedicada a la música clàssica, premia cada any els millors enregistraments de la temporada; a finals d'agost es van fer públics els tres finalistes a cadascuna de les quinze categories. Pel que va a la categoria "Solo vocal", els tres candidats (als enllaços trobareu les crítiques que van fer al seu moment a la revista) són:

Temps pasqual

Cançó de la setmana: Loveliest of trees (J. Duke) - J. King

Per a l'entrada d'avui no he triat una cançó, he triat un poema. De vegades, quan escolto una cançó em criden tant l'atenció les paraules que busco si n'hi ha més versions per veure com les han interpretat els diferents compositors. Això em va passar amb Loveliest of trees (L'arbre més encisador), que vaig conéixer en la versió de George Butterworth.

El poema, publicat el 1896 per Alfred Edward Housman, parla de la necessitat d'aprofitar totes les ocasions per gaudir de la bellesa, perquè la vida és massa curta per contemplar-ne tanta com hi ha al món.