Prégardien, Julien

El pintor Wilhelm Hensel, la seva dona Fanny, compositora, de soltera Mendelssohn, i el seu fill de nou anys Sebastian van sortir de Leipzig el 4 de setembre de 1839 cap a Itàlia. El viatge era per a ell una mica per feina i molt per plaer, i per a tota la família era l'oportunitat de descobrir un país nou i fascinant. Van arribar el dia 30 a Milà, i d'allà van continuar cap a Venècia, Florència,, Roma i Nàpols. Wilhelm va continuar cap al sud, mentre que Fanny i el nen, vençuts per la calor, el van esperar en [...]

Al nostre ritme lent entrem a la segona part de Dichterliebe. No només perquè arribem a la novena cançó de setze, sinó perquè suposa una inflexió en la història d'amor: si al poeta li restava cap esperança, la perd ara que l'estimada es casa.

Durant segles, a Europa, s'acceptava moralment i legalment que un marit matés la dona infidel i l'amant; un home havia de protegir una de les seves propietats més valuoses (els fills, no la dona). El cas més cèlebre dins del món musical és el de Carlo Gesualdo, príncep italià autor d'una música fascinant. Per a nosaltres, el seu crim va ser assassinar dues persones; per als seus contemporanis, el pecat no va ser matar-les, hi tenia dret, sinó fer-ne un gra massa amb la posada en escena: no calia humiliar les famílies de la dona i l'amant, també nobles, deixant els cossos nus i mutilats a l'entrada de palau, exposats als ulls de tothom.

Robert Schumann era un senyor de trenta anys quan va començar a compondre lieder sense aturador, obra mestra rere obra mestra; avui que els descomptes per a joves són per a menors de trenta-cinc, pot semblar que era un noi, però no, era un senyor. Ara bé, tots tenim un passat, també Schumann, i avui escoltarem un dels seus primers lieder, escrits, ara sí, quan era un noi de disset o divuit anys; no és una obra mestra, però tampoc cal.