Puixkin, Aleksandr

 

Sant Jordi és un dia de petons i d'abraçades, d'alegria sincera, de tocar-se molt, de riuades de gent. Res no és tan aliè a la diada de Sant Jordi com mantenir-nos allunyats un metre i mig els uns dels altres, com els guants i les mascaretes. Enguany els carrers estaran buits i silenciosos; els llibres, en el millor dels casos, els encarregarem per passar a recollir-los a la llibreria vés a saber quan i per primer cop en molts anys no hi haurà roses als pitxers. Almenys podrem tenir roses virtuals, i jo us porto com cada any la meva rosa musical.

Quin superpoder us agradaria tenir? Ser invisible, llegir les ments dels altres, volar? Jo voldria tenir el do de llengües. Entendre qualsevol llengua com si fos la meva. Fins i tot em conformaria amb una rebaixa del superpoder (tinc un amic que d'això en diu tenir mentalitat de pobre): dedicar a una llengua les hores que demana el nivell A1 i assolir en aquest temps el nivell C1, per anar fent.

 

Quan escolto cançons de Serguei Rakhmàninov sempre em pregunto com és que són tan poc conegudes, i més tractant-se d'un compositor tan reconegut i popular. Suposo que es coneixen poc perquè s'interpreten poc, i s'interpreten poc perquè els cantants que no són russos tenen una barrera important en l'idioma, i de russos tampoc no n'hi ha tants. Però té cançons tan maques que és una llàstima que no es difonguim més, ja em direu què en penseu quan escolteu la que us presento avui.