Se sap poc de la relació que van tenir Schubert i Wagner. Amb els anys, el rei d'aquesta casa havia aprés a sobreposar-se, més o menys, a la seva timidesa, però l'abassegadora personalitat de Wagner era una dura prova per a ell. Probablement es van trobar en diverses ocasions; com us deia la setmana passada, potser també en aquella reunió de 1863 en què es van conèixer Brahms i Wagner, però no van arribar a fer amistat, es van mantenir en el respecte i l'admiració mútues. Schubert va abandonar molt aviat l'òpera, desanimat per la rebuda tan freda que tenien les seves estrenes. Per més que li diguessin que només era qüestió de trobar un bon llibret, ell sospitava que el principal problema era que ell componia òpera alemanya, mentre que el públic volia òpera italiana (i llavors somreia recordant el seu bon mestre Salieri). Vés si no triomfaven, a Viena, òperes italianes [...]La mort de Schubert
Us heu preguntat mai, de què va morir Schubert? Sabem que patia sífilis però, va ser aquesta malaltia la causa de la seva mort? Pels testimonis que tenim, la mort de Schubert va ser inesperada. Sabem que el 31 d'octubre de 1828 no es trobava bé i feia dejuni perquè el menjar no se li posava bé, però sembla que de seguida es va recuperar prou com per fer vida normal. El 3 de novembre va assistir a un concert i a l'endemà a classe, volia tornar a estudiar perquè considerava que no dominava la fuga i el contrapunt. Fins i tot, aquell cap de setmana (el 8 o el 9 de novembre) va sopar a casa del baró Schönstein, que va dir que se'l veia perfectament, relaxat i alegre. Un parell de dies després, l'11, va haver d'allitar-se; no li feia mal res, només estava molt cansat. A estones es llevava per corregir una petita obra per a cor i l'edició de la segona part del Winterreise; tenia ganes de [...]
SV15 - L'incanto degli occhi
Com us deia la setmana passada, durant el mes d'agost publicaré quatre entrades breus centrades en els programes dels recitals de la Schubertíada a Vilabertran. Comencem el repàs amb el concert inaugural a càrrec de Measha Brueggergosman i Justus Zeyen (20 d'agost), amb Schubert, Ravel i Wagner al programa, i amb el recital de l'endemà, el de Luca Pisaroni i Wolfram Rieger, íntegrament dedicat a Schubert.La crisi dels quaranta
Segons la Viquipèdia, l'expressió "crisi dels quaranta" es va establir el 1965, i es refereix a la crisi viscuda pels adults en adonar-se de la seva pròpia mortalitat i del temps que els pot quedar de vida. Gairebé cinquanta anys després, em fa la sensació que la xifra rodona, els quaranta anys, ja no té les mateixes connotacions; si "un jove de 35 anys" pot gaudir encara de descomptes per a joves, no pot ser que només cinc anys més tard estiguis abocat a una crisi existencial perquè t'ha caigut a sobre la maduresa de cop. O sí, vés a saber.Aquesta em sona!
Hi ha molts fragments d'òpera o de música clàssica que són coneguts pel gran públic tot i que, si féssim una enquesta al carrer, segurament molts dels enquestats no sabrien situar-los correctament. Són peces que s'han "independitzat" perquè s'han anant fent molt més populars que l'obra que els conté, s'han fet servir com a banda sonora de pel·lícules o en anuncis, s'han versionat en cançons populars, etc, de vegades tan disfressades i maltractades que potser fóra millor que no s'haguessin popularitzat, però bé, aquest seria un altre debat.
