Quan el rierol plora pel moliner

[...] podem dir de Mark Padmore que pertany al selecte grup de cantants que és capaç d’interpretar un cicle tan conegut com La bella molinera i, a més d’emocionar, fer descobrir coses noves als oients; precisament aquests descobriments, aquest obligar-te a reflexionar i a considerar una cançó o una frase des d’un punt de vista nou és una de les coses més gratificants amb què pot trobar-se un aficionat en un recital. D’aquí aquestes ganes de tornar-hi que deia més amunt, perquè el tenor va presentar una versió molt treballada del cicle, sòbria, melangiosa, definitivament trista. [...]