És ben sabut que Franz Schubert, ja des de nen, tenia com a referent Ludwig van Beethoven, aquell compositor immens que vivia a la matexa ciutat que ell, tan a prop i tan inaccessible alhora. Segons sembla, tots dos compositors no van arribar a conèixer-se personalment; en els seus darrers anys el consagrat va viure molt aïllat, degut a la seva sordesa, i el que avui anomenaríem “valor emergent” era un home tímid que no gosava acostar-s’hi. Quan Beethoven va morir, Schubert va ser un dels portadors del fèretre i quan ell va morir l’any següent el van enterrar a la tomba contígua, ja que en el deliri de les darreres hores havia pronunciat unes paraules [...]Llegiu l'article complet a Núvol
