Eichendorff, Joseph von

Entre el 30 de març i el 3 d'abril de 1850 Robert Schumann va compondre tres lieder amb poemes de tres poetes diferents que es van publicar dos mesos després com a Drei Gesänge, op. 83. L'últim d'aquests lieder és Der Einsiedler [L'ermità], que és també l'últim amb poema de Joseph von Eichendorff, després que deu anys abans hagués escrit amb poemes seus, entre d'altres, els dotze que formen el Liederkreis, op. 39 [...]

 

 

 

 

La Schubertíada celebra aquest 2022 la seva 30a edició, i ho fa amb una programació generosa en molts sentits: en el nombre de concerts, en la qualitat dels músics, en la varietat dels programes i, fins i tot, en l'extensió del calendari. Teniu l'agenda a mà? Apunteu, doncs: la Schubertíada Vilabertran es farà entre l'11 i el 28 d'agost. Hi haurà vint-i-tres concerts, dels quals us comentaré aquí els setze recitals de cançons. No us enganyava, quan deia que era una programació generosa. No sé com [...]

 

Entre els moments del dia més valorats pels fotògrafs hi ha l'hora blava, que és, al vespre, el temps entre la posta del sol i la negra nit o, al matí, el temps entre trenc d'alba i la sortida del sol. És a dir, l'hora blava és un concepte artístic que es correspon temporalment amb el crepuscle. Aquests dos períodes són tan interessants per a la fotografia perquè la font de llum, el sol, és per sota de l'horitzó, però veiem el seu reflex a l'atmosfera, una llum difusa amb un color blau predominant que ho tenyeix tot. Si el fotògraf és a la natura, podrà treure partit dels colors ataronjats [...]

 

Ésta es la música de un castillo en ruinas en un bosque atemporal. El Lied está dominado por la imagen de la estatua del viejo caballero que, entre las ruinas del castillo, observa meditabundo las aguas del Rin desde su celda.

 

 

Amb aquesta entrada arribem a la tercera i última de les dedicades als programes de lied de la Schubertíada a Vilabertran. Malcolm Martineau és un dels protagonistes especials d'aquesta edició del festival, amb tres recitals, tots tres aquesta setmana: demà amb Sarah Connolly (en vam parlar la setmana passada), demà passat amb Kate Royal i divendres amb Christoph Prégardien. No us podeu imaginar les ganes que en tinc!.

 

El 31 d'agost de 1888, Hugo Wolf acabava de tornar de Bayreuth a Viena i s'estava a casa del seu amic Friedrich Eckstein, una casa en un barri de vida atrafegada. El compositor passejava pel jardí intentant llegir un llibre de poesia de Joseph von Eichendorff però li arribava el soroll d'una fàbrica propera, algú xiulava a prop i algú altre espolsava rítmicament una catifa. Així no hi havia qui es concentrés en la lectura! De cop i volta, però, va entrar a la casa, es va asseure al piano i va compondre Verschwiegene Liebe d'una tirada. Així ho explica Ernst Decsay a la seva biografia del compositor, la primera que es va publicar; potser ho guarneix una mica però Wolf va demanar al seu amic que li deixés la seva casa prop del llac Attersee, molt més tranquil·la, i entre el 21 i el 29 de setembre va escriure deu lieder més amb poemes d'Eichendorff, aquest era el seu ritme de treball.

 

Quan vaig publicar la llista de les deu cançons més tristes comentava amb una amiga que n'hi havia per triar i remenar i ella em va dir que el que costaria realment seria trobar cançons sobre la felicitat suprema. M'ho vaig prendre com un desafiament i li vaig dir que quan acabéssim amb les més tristes faríem les més felices, el pitjor que podia passar és que la llista tingués tres cançons. Però no, vaig començar a apuntar títols a la llibreta i al final he hagut de descartar-ne unes quantes per deixar la llista en deu.