Fischer-Dieskau, Dietrich

Miro cap al cel, sempre tapat, em cordo bé la jaqueta (fa fresca!) i penso que d'aquí a uns dies tornaré a ser a Barcelona, amb unes temperatures bastant més altes i un cel bastant més blau. Però encara hi ha temps per a enviar-vos una segona postal musical del viatge, Stehe still [resta tranquil], el segon dels Wesendonck Lieder de Richard Wagner, compost el febrer de 1858.

Fa un temps que vam escoltar en aquesta sèrie Mateix poema, una altra cançó la cançó que Charles Ives havia compost a partir del poema de Hermann Allmers que comença amb les paraules “Ich ruhe still”, és a dir, el mateix poema que Johannes Brahms va convertir en el preciós lied Feldeinsamkeit. En aquell article us deia que la cançó d'Ives era un exercici acadèmic proposat [...]

El 28 de maig de 1925 naixia a Berlín un nen que amb els anys esdevindria el nostre Dietrich Fischer-Dieskau. I dic nostre sense cap intenció de faltar-li al respecte, al contrari. Fischer-Dieskau és patrimoni del lied, com altres coses, materials i immaterials, són patrimoni de la humanitat.

Quan repasso la programació de la Schubertíada un cop està completa, m'hi vaig fixant en coses, pas a pas. Primer faig un recompte dels recitals de lied que hi haurà: enguany, dotze i mig (després us explicaré aquest “mig”), que es concentraran en la primera setmana del festival, mentre que a la segona hi haurà, sobretot, cambra. En acabat miro què hi haurà, de Schubert [...]

La setmana passada va ser setmana d'Italienisches Liederbuch a Barcelona, i això cal celebrar-ho. Sobretot, celebrem que a casa nostra puguem escoltar aquest recull d'Hugo Wolf amb relativa freqüència i amb naturalitat. I com ho celebrarem? Escoltant-ne una cançó, és clar.

Benvolguts, aquesta setmana bufem tretze espelmes, pels tretze anys que han passat des que el 2 de febrer de 2012 vaig publicar la primera entrada de Liederabend. Gràcies a tots per ser-hi, per llegir, per comentar... Jo, feliç de continuar aprenent i compartint, sabent que sou a l'altra banda de la pantalla.

Entre les efemèrides musicals d'aquest 2025 que tot just hem encetat n'hi ha una que el món del lied (i espero que no només) celebrarà àmpliament: el centenari del naixement de Dietrich Fischer-Dieskau. Un gran baríton, sí, però, sobretot, una personalitat sense la qual no s'entendria el gènere a la segona meitat del segle XX (la difusió, la recepció, i fins i tot la creació). I he volgut [...]

La setmana passada parlàvem de la interpretació dels somnis com a camí cap al guariment de les malalties de l'ànima, i de la tretzena cançó de Dichterliebe, Ich hab' im Traum geweinet. En aquesta cançó, recordem-ho, el poeta somia tres cops, i tots tres cops plora tant durant el somni com en despertar. A l'última estrofa somia que ella encara n'està, d'ell, i és quan plora més [...]

De vegades, el valor d'una cançó és, sobretot, a la seva senzillesa. En una línia vocal lleugera i en un acompanyament delicat. I en la classe del compositor, és clar. És el cas de la cançó de la setmana, Two little flowers de Charles Ives.

La setmana passada escoltàvem Mondenschein de Johannes Brahms, i us vaig dir que aquesta setmana en continuaria parlant. Si baixeu un moment al final del text i comenceu a escoltar la cançó d'aquesta setmana, Sommerabend, us adonareu del motiu: després de dos acords introductoris, sentim la veu que canta la mateixa melodia preciosa que sentíem a la segona part [...]

Si esteu planificant una escapada a Hamburg i us ve de gust anar a un concert, segurament pensareu en l'Elbphilharmonie, un auditori que em té el cor robat. Quan consulteu la programació, però, veureu que la Laeiszhalle, l'antiga sala de concerts de la ciutat, encara n'acull una part. Si mai hi aneu, passeu pel foyer; el trobareu presidit per una escultura de Johannes [...]

Els lectors habituals recordareu que cada any per aquestes dates, coincidint amb l'aniversari de la mort de Franz Schubert, dedico l'article al rei de la casa, generalment explicant algun aspecte de la seva vida. Fa vuit anys parlava del seu cercle d'amics i, tot hi que hi vaig dedicar dues setmanes, van quedar-ne fora molts noms. Entre ells, el baró von Schönstein.

Fa uns dies, després d'escoltar l'estupenda interpretació d'Andrè Schuen i Daniel Heide de Die schöne Magelone, pensava que feia molt que no compartia aquí una cançó d'aquest cicle de Brahms. Quan vaig revisar el blog vaig comprovar que no en parlava des de gener del 2016; set anys llargs! Sí que en feia molt, sí. Així que aquí tenim de nou aquesta obra que, oficialment, es diu Romanzen[...]

Que un compositor dediqui una obra a la memòria d'un altre compositor que ha mort recentment és un gest que parla de la pena, el respecte i l'afecte. Que la dediqui a la memòria d'un compositor mort de fa setanta anys o dos segles, és una delicadesa que parla, sobretot, d'admiració i d'agraïment. Però si el compositor no fa servir les fòrmules més habituals, “a la memòria de” [...]

Anar a la Schubertíada aquest estiu serà una mica com anar a Viena. Segurament esteu pensant que això passa cada any, gairebé per definició, i teniu raó (per a quan l'agermanament de Vilabertran i Viena? Ja estic veient el senyal a la sortida de la rotonda), però és la idea que em va venir al cap quan repassava la programació. Veureu…